La literatura de postguerra
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 1,44 KB
Els Tres anys que va durar la Guerra Civil (1936-1939) van deixar Catalunya pràcticament desfeta en tots els nivells. Molts catalans van ser expulsats i concentrats en campos francesos, i alguns van morir en camps nazis; es van abolir l’Estatut d’Autonomia i la Generalitar, i molts intel.lectuals i escriptors que s’havien mantingut fidels a la República i a les institucions del país van haver d’exiliar-se-
El règim franquista es proposà fer desaparèixer Catalunya com a nació diferenciada i castellanitzar-la en tots els àmbits. La prohibició del català en qualsevol ús, fora de l’estrictament familiar, va ser especialment enérgica durant la postguerra (1939-1959). Tanmateix, la societat catalana es va mantenir fidel a la llengua i a la cultura catalanes, que eresn transmeses de manera clandestina o familiar.
Els escriptors catalans van posar la seva obra al servei d’aquesta causa. A l’interior del país, la resistencia fundava revistes, editava antalogies poètiques i representava obres teatrals en cases particulars. Els exiliatas a Europa o América van reflectir la seva vivencia en unes obres en què dominava el sentiment de derrota, l’enyor d’un món destrui, el testimoni i la denuncia de la barbarie dels camps de concentració i la descoberta de nous paisos i cultures.
El règim franquista es proposà fer desaparèixer Catalunya com a nació diferenciada i castellanitzar-la en tots els àmbits. La prohibició del català en qualsevol ús, fora de l’estrictament familiar, va ser especialment enérgica durant la postguerra (1939-1959). Tanmateix, la societat catalana es va mantenir fidel a la llengua i a la cultura catalanes, que eresn transmeses de manera clandestina o familiar.
Els escriptors catalans van posar la seva obra al servei d’aquesta causa. A l’interior del país, la resistencia fundava revistes, editava antalogies poètiques i representava obres teatrals en cases particulars. Els exiliatas a Europa o América van reflectir la seva vivencia en unes obres en què dominava el sentiment de derrota, l’enyor d’un món destrui, el testimoni i la denuncia de la barbarie dels camps de concentració i la descoberta de nous paisos i cultures.