Karl Popper: Conjectures i Refutacions en el Coneixement Científic

1. La Idea Central del Text de Popper

En aquest text, Popper ens descriu de forma general el funcionament del coneixement científic (tema). Segons Popper, el coneixement científic progressa gràcies a suposicions o hipòtesis que estan sotmeses contínuament a prova per part de la comunitat científica. La ciència de cada moment es compon de les hipòtesis i teories que superen millor aquestes proves, és a dir, aquelles que no han pogut ser refutades (tesi principal).

Explicació del Progrés Científic

Amb això, Popper ens vol dir que el que caracteritza el coneixement científic no és la formulació de veritats definitives, sinó la superació d’errades anteriors, provant que el que teníem per cert és fals i proposant noves explicacions que es consideraran provisionalment vertaderes fins que algun científic aconsegueixi provar la seva falsedat i en proposi unes altres.

2. Conjectura i Refutació: Conceptes Clau

Aquests conceptes són fonamentals en l'epistemologia de Popper:

Conjectura

Una conjectura és una suposició o hipòtesi, una “anticipació injustificada” o un enunciat que es proposa com una possible explicació d’un fet. Està sotmesa a un procés de contrastació empírica (“solucions de tempteig per als nostres problemes”) i és “controlada per la crítica”.

• Les conjectures són intents per part dels científics d’explicar fets i regularitats.
• Mai no podran provar-se de forma definitiva.
• Seran acceptades mentre cap científic provi la seva falsedat (“mai no poden ser justificades de forma categòrica”).

Refutació

La refutació, o falsació, és l'acció de provar la falsedat d’una hipòtesi o teoria científica. És un mecanisme de control del coneixement científic que utilitza experiments i observacions (“controlades per la crítica”), amb la finalitat de cercar una explicació millor als fets explicats (“millors aproximacions a la veritat”).

3. Comparació: Popper vs. Altres Visió de la Ciència

La tesi de Popper es pot comparar tant amb els defensors del criteri de verificació com a línia de demarcació del coneixement científic (com ara Carnap, Hempel i els neopositivistes) com amb el plantejament històric de Kuhn.

Comparació amb el Neopositivisme (Carnap, Hempel)

Semblances

Tant els neopositivistes (Carnap, Hempel) com Popper consideren que el progrés del coneixement científic es basa en la formulació d’enunciats hipotètics que hauran de sotmetre’s a contrastació (prova) experimental.

Diferències: Verificabilitat vs. Falsabilitat

• Neopositivistes: Per a ells, la verificació de les conseqüències derivades de la hipòtesi permet assumir la hipòtesi com una veritat científica, com a mínim confirmada.
• Popper: Per a Popper, la ciència no formula veritats, sinó que simplement prova falsedats i proposa noves suposicions que es mantindran mentre no es puguin refutar.

(Veure les taules de veritat del procés de contrastació per uns i altres.)

4. Raonabilitat de les Tesis de Popper

Les tesis de Popper sobre el caràcter no dogmàtic i provisional del coneixement científic semblen força raonables per diversos motius:

• Caràcter No Dogmàtic: És raonable reivindicar, com fa Popper, el caràcter no dogmàtic del coneixement científic, ja que històricament la ciència sempre s’havia oposat al dogmatisme de metafísics i teòlegs que afirmaven proposicions sobre la realitat sense cap base empírica.
• Progrés Continu: També sembla força raonable no considerar el coneixement científic com una veritat definitiva, ja que això implicaria negar la possibilitat que el coneixement científic pugui continuar progressant.