Introducció a la Lògica: Conceptes, Història i Fal·làcies

Introducció a la Lògica

La lògica és una branca de la filosofia i una ciència formal.

Ciència Formal i Raonament

La lògica estudia els raonaments correctes o incorrectes i investiga la correcció i incorrecció dels arguments. S’ocupa de la forma dels raonaments, de l'estructura correcta, i no del contingut.

El Llenguatge Abstracte

El llenguatge natural té avantatges, però també inconvenients, com per exemple que no és exacte. Per tant, en la ciència no serveix, ja que es busca l'exactitud. Es creen llenguatges abstractes, com per exemple els símbols en matemàtiques. Aquests tenen la funció de suplir el llenguatge natural, ja que aquest no proporciona exactitud i, per tant, tampoc validesa.

Breu Història de la Lògica

• Lògica Clàssica i Sil·logismes

  Aristòtil, al segle IV aC, va descobrir la lògica clàssica i la teoria dels sil·logismes (raonament deductiu de dues premisses i una conclusió).

• Lògica dels Enunciats o Proposicions

  Poc després d’Aristòtil, els estoics van iniciar l’actualment anomenada lògica dels enunciats o proposicions (s. IV aC - s. XIX).

• Lògica Simbòlica

  Més tard, amb la contribució dels matemàtics Boole i Frege, s’inicia la lògica simbòlica.

Tipus de Lògica

• Lògica d’Enunciats

  Estudia la validesa formal dels raonaments tenint en compte únicament el valor de veritat de cada enunciat.

• Lògica de Predicats

  Considera que els enunciats són proposicions en les quals una propietat s’atribueix o predica al subjecte.

• Lògica de Classes

  Considera que els enunciats són proposicions en les quals s’expressen llaços entre individus o classes.

• Lògica de Relacions

  Incorpora al seu llenguatge els elements, símbols i regles que calen per a expressar-ho.

Aplicacions de la Lògica

• Aplicacions Teòriques

  La lògica té relació amb una altra branca (la filosofia de la ciència). Permet:

  • Comprovar les diferents metodologies utilitzades en la història de la ciència.
  • Revisar llibres de filosofia per tractar qüestions filosòfiques.

• Aplicacions Pràctiques

  En la vida quotidiana ens permet valorar la correcció o incorrecció dels arguments per trobar fal·làcies (arguments enganyosos). També té relació amb:

  • La informàtica i la programació.
  • Les enginyeries.

Lògica Informal: Fal·làcies

Què són les Fal·làcies?

Són arguments incorrectes, i existeixen perquè les utilitzem conscientment i inconscientment. Inconscientment, perquè no ens adonem que fem ús d’aquestes fal·làcies. I conscientment, perquè són utilitzades per persuadir o convèncer. Existeixen dos tipus de fal·làcies: les formals i les informals.

Tipus de Fal·làcies Informals

• Fal·làcia Ad Verecundiam

  Defensa la conclusió únicament.

• Fal·làcia Ad Hominem

  En lloc de donar un argument en contra d’una determinada afirmació, desacredita la persona que l’ha dit.

• Fal·làcia Ad Populum

  Defensa una conclusió sense justificar-la.

• Fal·làcia Ad Ignorantiam

  Defensa que una cosa és d’una determinada manera perquè ningú ha pogut provar el contrari.

• Fal·làcia Ad Baculum

  Se sosté una determinada conclusió sense aportar raons, sinó a través de la coacció, l’amenaça o la por.

• Generalització Indeguda

  Infereix una conclusió general a partir d’alguns casos que són insuficients per a justificar-la.

• Falsa Causa

  A partir de la coincidència temporal, s’estableix que el primer és la causa i el segon l’efecte.

• Fal·làcia Semàntica

  Una paraula o expressió que es repeteix canvia de significat en el curs de la inferència.

• Fal·làcia Circular

  La conclusió es recolza en una premissa que, per a ser vertadera, depèn que la conclusió també ho sigui.

Lògica Informal: Paradoxes

Les paradoxes són enunciats que afirmen alguna cosa, però quan intentes decidir si són vertaders o falsos, generen un cercle viciós de contradiccions que va contra el nostre sentit comú.