Ingressos ordinaris i extraordinaris: conceptes i exemples

Ingressos ordinaris:

Són els que s’obtenen de manera regular.

• Els impostos directes són els que paguem directament a l’Estat. Acostumen a ser impostos progressius. El principal és l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), però n’hi ha d’altres: impost de successions, impost sobre el patrimoni, impost sobre societats...

• Els impostos indirectes que satisfem al comprar o utilitzar un bé, solen gravar el consum. Solen ser tipus fixos que s’incorporen als preus del béns. El més important és l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), els impostos especials i l’Impost sobre Transmissions Patrimonials...

• L’activitat de les empreses públiques que poden generar beneficis en la venda del bé o servei que ofereixen a la població.

Ingressos extraordinaris:

Són els que s’obtenen només quan el sector públic necessita fons per atendre necessitats especials. Aquests ingressos procediran de:

• Emissió de Deute Públic. Són un conjunt de préstecs que les economies domèstiques i les empreses concedeixen al sector públic a canvi d’un interès elevat.

• Venda de patrimoni públic. La venda d’edificis, vehicles, terrenys i altres béns de titularitat pública a empreses i consumidors.

• Impostos extraordinaris sobre el patrimoni privat. Són impostos especials que s’apliquen quan l’actuació del sector públic incrementa el valor de béns privats (requalificacions, expropiacions,...)

• Altres com taxes, rendes generades pel patrimoni de l’Estat, transferències rebudes (loteries, fons de l’UE,...)

Relació entre ingressos i despeses:

Depenent de la relació entre ingressos i despeses podrem parlar de tres situacions:

Equilibri pressupostari. Es dóna quan s’equilibren les despeses i els ingressos. Sol ser el tipus de pressupost que intenten assolir els governs ja que evita l’endeutament del sector públic.

Superàvit pressupostari. Quan els ingressos superen les despeses es dóna aquesta situació tant desitjada pels governs, ja que permet assolir els objectius i millorar la situació econòmica (reduint el deute).

Dèficit pressupostari. Quan les despeses superen els ingressos i no hi ha prou efectiu per atendre les necessitats del sector públic. Provoca l’endeutament.

Diner

Diner: qualsevol cosa que és acceptada com a mitjà de pagament perquè se li atorga un valor determinat. Funcions:

• Actuar com a unitat de compte, permetent mesurar el valor dels béns.

• Actuar com a dipòsit de valor ja que es poden guardar i emprar quan es vol.

• Actuar com a unitat de pagament.

Característiques:

• Ha de ser una mercaderia desitjable o de gran acceptació. Per aquest motiu la seva oferta ha de ser escassa o limitada.

seva oferta ha de ser escassa o limitada.

• Ha de ser divisible. Ha d’oferir la possibilitat de que es pugui partir sense perdre valor.

valor.

• Ha de ser durable. No ha de perdre valor amb el pas del temps ni ser perible.

• Ha de ser fàcil de transportar.

• Ha d'acumular molt de valor en relació al pes i la mida que tingui.

• Ha de ser difícil de falsificar.

. Els bancs són empreses financeres amb ànim de lucre que intenten aconseguir beneficis mitjançant el dipòsit i préstec de diners.