Història de la Renaixença i el Modernisme a Catalunya: Etapes i Autors Clau

La Renaixença: Context i Característiques

Moviment literari anterior al Modernisme. La burgesia catalana agafa molt de protagonisme. La novel·la no apareix fins al 1862. La poesia és de caràcter joc floralista (pàtria, fe i amor). La llengua catalana queda reduïda a l'àmbit familiar.

Context Sociocultural i Industrialització

Efectes de la Industrialització

• La Revolució Industrial s'inicia al segle XIX.
• Transforma l'economia i la distribució de les classes socials, passant al capitalisme.
• Necessitat de primeres matèries.
• Progrés tecnològic.

El Tombant de Segle a Catalunya

Catalunya vol europeïtzar-se i industrialitzar-se. Problemes:

• Malaltia que afecta l'agricultura i que provoca l'emigració.
• Pèrdua dels mercats d'alta mar.

El Modernisme a Catalunya (1892-1911)

Corrent que afecta totes les arts, sobretot les plàstiques i l'arquitectura. La societat i els intel·lectuals volen modernitzar-se o europeïtzar-se, però sense perdre els signes que l'identifiquen com a nació (superar la Renaixença buscant la font d'inspiració a Europa). Políticament hi ha moviments catalanista, federalista i republicà. Esdevé una plataforma de divulgació de la literatura.

Les Dues Etapes del Modernisme

1. Etapa de Formació (1892-1900)

• Inici del Modernisme.
• Societat i artista tenen idees oposades (etapa de lluita entre artistes i burgesia).
• Molta importància de les revistes (especialment *L'Avenç*).
• Celebració de les Festes Modernistes a Sitges.
• Els modernistes creuen que amb el seu art poden acostar els seus valors als de la societat.

2. Etapa Establerta o de Consolidació (1900-1911)

• Acostament dels valors burgesos i modernistes.
• Els modernistes tenen menys oposició social.

Corrents Ideològics: Regeneracionisme i Esteticisme

Regeneracionisme (R)

Vol regenerar la societat a través de l'art, atacant el conservadorisme de la burgesia i promovent una literatura compromesa amb la societat. Exaltació de l'individualisme. Dins de la primera etapa.

• Autors destacats: J. Maragall i J. Brossa.

Esteticisme (E)

Defensa l'«art per l'art». Tenen com a objectiu fer art pel seu propi plaer. Dins de la segona etapa.

• Autors destacats: Santiago Rusiñol i Raimon Casellas.
• Exalten el decadentisme, per tant, l'automarginació.

Plataformes de Difusió del Modernisme

• La revista *L'Avenç*, que va ser la portaveu de la tendència modernista.
• Les Festes Modernistes a Sitges, organitzades per Santiago Rusiñol.
• La cerveseria Els Quatre Gats.

Fi del Modernisme i Actituds Literàries

Amb el pas del temps, hi ha menys conviccions modernistes i els problemes socials es relativitzen. Els joves literaris (Noucentrisme) assumeixen que la cultura catalana s'ha de fer a mida de l'europea.

Actituds Literàries dels Modernistes

• Exalten la figura del marginat.
• Les conviccions socials i literàries eren un fre.
• Defensen la individualitat de l'artista oposada a la societat.
• Voluntat de crear una literatura nacional catalana.
• Molta presència de la natura.
• Al·lusions als sentits.
• Recerca d'un estil que combini l'espontaneïtat amb una tècnica de qualitat.

Gèneres Literaris del Modernisme

La Poesia i Joan Maragall

Els modernistes abandonen els Jocs Florals.

Dos Models Poètics

1. Espontaneista/Vitalista: Rebutja el pessimisme i l'artificisme (símbols).
2. Formalista: Té interès en la forma del poema (perfecció del vers).

Joan Maragall (1860-1911)

Burgès barceloní, la seva família tenia una indústria tèxtil. Modernista que es va dedicar a l'art i era molt religiós. Parteix de l'espontaneïtat.

• Assaigs destacats: Elogi de la Paraula i Elogi de la Poesia.
• Obres poètiques: Poesies i Visions i Cants.

El Teatre i Santiago Rusiñol

Al segle XX, Àngel Guimerà es dedicava al teatre comercial. Santiago Rusiñol, orfe de pares i criat pel seu avi, també es va dedicar a l'art. Les seves obres es basen en l'artista contra la societat.

• Obres destacades de Rusiñol: Cigales i formigues i L'auca del senyor Esteve.

La Narrativa i Prudenci Bertrana

Problemes de la Narrativa Modernista

• No hi ha editorials, ni públic, ni llengua normativa.
• No hi ha tradició literària narrativa, exceptuant Narcís Oller.
• No hi ha escriptors professionals, excepte els periodistes.

Conseqüències

Les obres es publiquen com a contes curts en revistes i diaris i després es converteixen en novel·les. Les novel·les modernistes són més descriptives que actives.

Característiques de la Novel·la Modernista (Exemple: Josafat)

La novel·la modernista presenta un fort subjectivisme (descripció objectiva del món).

• L'autor observa la realitat interior i no l'exterior.
• Se selecciona allò que interessa i es descriu intensament.
• Llenguatge simbòlic i suggerent.
• Temàtica recurrent: la crisi dels valors.
• Protagonista inadaptat a la societat que lluita contra l'adversitat que l'envolta.
• Aparició d'un element eròtic: la dona fatal.
• Visió negativa de la naturalesa.
• Determinisme del medi.
• Oposició matèria-esperit.
• Voluntat de l'individu de dominar la realitat.
• El protagonista simbolitza l'autor.
• Immobilisme social.
• Importància de les emocions i sentiments dels personatges.
• Llenguatge abrupte i fort.
• El protagonista sovint està relacionat amb l'Església.

Autors Clau de la Narrativa

• Raimon Casellas (1855-1910): Nascut a Barcelona. Estudia al seminari i es dedica al periodisme. Es va suïcidar el 1910. Defensor de l'«art per l'art». Obra: Sorts feréstecs.
• Joaquim Ruyra (1850-1935): Nascut a Girona. Estudia Dret a Barcelona. Obra: Marines i Boscatges.
• Víctor Català (Caterina Albert) (1869-1966): Obra: Solitud.
• Prudenci Bertrana (1867-1941).