Anàlisi de "Vora la mar és nada" de Josep Carner: Amor i Noucentisme

Contextualització

«Vora la mar és nada», juntament amb altres poemes, va ser publicat l'any 1914 al llibre «La paraula en el vent». L'autor del llibre i d'aquest poema és Josep Carner. Va ser escrit durant el moviment noucentista, a principis del segle XX, que va acabar el 1923 amb el cop d'estat de Primo de Rivera. Aquest llibre va ser escrit després d'un desengany amorós que l'autor va viure en els anys de la seva creació. En aquest poemari hi ha un rerefons biogràfic.

El desengany amorós que va patir, ja que ell estava «enamorat» d'Anna Domènech i Ballester, filla de l'arquitecte Eduard Domènech i Muntaner. El poema del qual parlem és un dels pocs en què es mostren senyals d'aquesta història amorosa de Carner. L'objectiu d'aquest poema, si el comprenem bé, no és que ens pensem que ens parla del mar, ja que el mar és com una excusa per parlar de la dona de la qual s'havia enamorat. Anna havia nascut a Canet, molt a prop del mar, d'aquí el títol de l'obra. És un joc literari: Carner poetitza un mar irreal, tranquil i controlat, un element que respon a l'esperit noucentista. És un poema amorós, que fa un cant a un amor sensible i íntim, i ens mostra com ha de ser la literaturització de l'amor.

Anàlisi del Contingut

El poema es pot desglossar en les següents idees principals per estrofa:

• Primera estrofa: Explica que la seva estimada va néixer vora la mar i que té una mirada profunda, ja que transmet emocions.
• Segona estrofa: Explica com a la nit li ve el seu record.
• Tercera estrofa: Ens diu que vol una nova veu; és a dir, no vol un amor exaltat, sinó un de més senzill, més íntim i serè.
• Quarta estrofa: Diu com de bé estava amb ella, al seu costat.

El significat del títol és molt important, ja que la noia de la qual va tenir el conegut desengany amorós va néixer vora la mar. Com podem veure, la primera frase ja ens diu: «Vora la mar és nada l'estimada», és a dir, «al mar va néixer la meva estimada». El poema comença amb una veu nova, la de recança, per poder parlar de poesia. Fa un apòstrof, és a dir, quan parla de la noia utilitzant el mar com a excusa.

Anàlisi de la Forma

El poema es compon de dos quartets i dos tercets. És a dir, de les quatre estrofes que té el poema, la primera està formada per 4 versos, la segona per 4 també, i la tercera i la quarta per 3 versos. El poema es presenta amb versos decasíl·labs, d'art major.

Pel que fa a la rima:

• Dues primeres estrofes: Rimen el primer vers amb el tercer, i el segon amb el quart.
• Dues últimes estrofes: Rimen els dos primers versos, i l'últim amb l'últim.

Hi ha sonets i la rima és encadenada.

Conclusió

El poema «Vora la mar és nada» és un poema que, amb 14 versos, ens parla de l'amor mitjançant metàfores, utilitzant el mar com a element molt significatiu. És bonic, ja que obre el seu cor i mostra els seus sentiments després d'un desengany amorós.