Carner i el noucentisme: estètica, temes i exili

Elements estètics comuns dels poemes

Pretextos poètics: ciutat i classicisme

Ciutat, ciutadanisme i classicisme. Carner va estimular en els seus poemes la figura d’una ciutat ideal, basada en els valors d’harmonia i convivència, que distava molt de la Barcelona real i contradictòria. Utilitzava les tècniques del costumisme per plantejar l’ideal de la realitat quotidiana. El concepte de classicisme deixa de ser la simple selecció estètica d’elements de tipus clàssic, propugnat pels corrents francesos del moment, i passa a tenir també un contingut ideològic. El classicisme queda associat a un contingut ideològic per a la societat que s’està construint.

Distanciament poètic i ironia

El distanciament poètic en relació amb la ironia. Una de les seves característiques és el distanciament; és a dir, introdueix al lector les eines suficients per a entrar en la seva mentida. Una de les formes de distanciament de la realitat és la ironia. Carner considerava que la ironia és «aquella virtut sense la qual no podrien pas viure les persones dignes».

L'amor: joc elegant i fracàs sentimental

L’amor com a joc elegant. L’amor com a fracàs sentimental. Quan Carner tracta l’amor en els seus poemaris s’observa que està concebut sovint com un simple pretext poètic. Conceptes com el dolor o la passió són tractats des d’una perspectiva artificiosa.

Elements noucentistes

La poma escollida: S’ofereix una perspectiva ordenada i harmònica de l’existència. Els personatges accepten amb resignació la seva realitat. Hi ha una idealització i distanciament de la realitat. Hi col·laboren els noms d’origen grec. Classicisme: ús de noms d’origen clàssic.

La temàtica de l'exili

«Si em vaga», «Lleialtat», «Bèlgica», «Cor fidel», «L’altre enyor». L’exili es tracta des del punt de vista d’una experiència personal i interna: hi ha el sentiment de pertinença a una comunitat, però aquest es transmet a través de l’expressió d’uns sentiments d’esperança, desànim i desig no realitzat de retorn. L’eix central de la poesia es desplaça, doncs, del fet polític a la vivència interior del propi jo. El fet humà i polític de la guerra i l’exili és transformat per Carner en un tema de tractament existencial i religiós. La guerra és una qüestió moral, una lluita del mal contra el bé. El drama de la guerra civil espanyola adquireix una categoria més vasta i ateny un sentit universal. L’expressió poètica d’aquests sentiments es realitza a través d’imatges, metàfores i símbols.

Etapes i evolució poètica

Etapa de formació

Etapa de formació: Es tracta d’una etapa molt variada i complexa. Carner participava en certàmens literaris diversos, va desenvolupar certa especialització en la composició de poemes religiosos i va escriure textos periodístics. Els trets que més poden destacar-se d’aquesta etapa són: la defensa que fa Carner de la religió i de la moral com a valors primordials i la convicció que art i ètica són indissociables. En Carner hi ha una concepció romàntica del ser marginat i superior i una actitud de rebuig cap al modernisme. El llibre més destacat d’aquesta etapa: Llibre dels poetes.

Etapa noucentista

Etapa noucentista: És un moviment ideològic que recull les aspiracions dels dirigents de la burgesia catalana, crea una ideologia conforme als seus interessos i formula uns models i unes pautes de comportament social per fer possible la seva acció reformista. Les dues obres que més il·lustren els trets característics de l’etapa són: Els fruits saborosos (1906) i Segon llibre de sonets (1907). Els trets més destacats com a poeta noucentista són: els pretextos poètics, l’aspiració a l’harmonia i la mesura, etc.

Aproximació al postsimbolisme durant l'exili

El 1921 Carner marxa de Catalunya per la crisi del noucentisme i pel desengany respecte de la política cultural de la Lliga Regionalista. L’allunyament del país el marca. Es distingeixen dos camins en la seva forma de fer poesia: la que tendeix a l’abstracció i la metafísica i la poesia que fa la fixació lírica d’una determinada escena. El cor quiet, Nabi...

Aprofundiment de la poètica postsimbolista en la postguerra

Aprofundiment de la poètica postsimbolista en els anys de la postguerra: Llunyania, Arbres, Absència... S’hi detecten elements directament relacionats amb la situació de l’exili. Hi ha un major acostament a la realitat, amb referències biogràfiques més fàcilment detectables. Hi ha un aprofundiment en els referents simbòlics i en l’abstracció.

Els darrers llibres

Els darrers llibres (1958–1970): Carner havia publicat el volum Poesia, en el qual revisava, recollia i classificava tota la seva producció poètica anterior amb la voluntat d’establir la seva obra definitiva; també destaquen Bestiari i El tomb de l’any.

Bèlgica

Bèlgica: Mig segle més tard, quan vivia a Brussel·les, es va adonar que el seu somni de joventut s’havia complert però no de la manera que ell esperava. Aleshores va escriure un poema i el va transformar en un homenatge a Bèlgica. Assumpte: El poeta descriu Bèlgica fixant-se sobretot en les característiques de les seves ciutats i en la manera social de ser. En la primera estrofa es descriuen alguns trets de la geografia belga; en la segona i tercera estrofes s’al·ludeix als aspectes socials i culturals de la comunitat belga. Carner hi destaca el caràcter pacífic, culte i ordenat de la gent i la justícia social que hi regna. En l’última estrofa el poeta es dibuixa a si mateix com un individu perfectament adaptat a l’harmonia d’aquelles ciutats. Tema: Reivindicació dels valors d’ordre, cohesió social i cultura que l’autor descobreix en la comunitat belga.

Cor fidel

Cor fidel: Assumpte: Poema de caràcter simbòlic sobre el dolor i l’enyorança que el poeta sent per la pàtria perduda des del seu exili. La pàtria és simbolitzada com un palau destrossat; el poeta se sent descoratjat i com un lladre que acudeix a les ruïnes de la pàtria per emportar-se els records que encara hi queden. En els tercets, el poeta afirma que, malgrat la destrucció de la pàtria, ell encara la veu bella com un monument i sent encara un gran amor per ella. Finalment, Carner reafirma la seva fidelitat i amor a la pàtria, encara que cregui que pot resultar un sentiment inútil («jo pujaré... pel tros d’escala que no mena enlloc»). El poeta encara pensarà en la pàtria i s’hi mantindrà fidel. Tema: Fidelitat a la pàtria malgrat el distanciament que té el poeta respecte d’ella.