L'oposició antifranquista a Catalunya: fronts, exili i fi de la dictadura

OPOSICIÓ A LA DICTADURA

Espanya, els fronts de lluita antifranquista van ser tres: el moviment obrer, els grups monàrquics i el maquis o guerrilla. GRUPS OBRERES: L'activitat clandestina del
PCE, PSOE i CNT mai no es va interrompre i poc a poc van ncrementar la pressió vers el règim amb vagues (Catalunya, 1945 i País Basc, 1947), Els més difícil GRUPS MONÀRQUICS:
oposició basada en la conspiració. El moment + difícil pel dictador es va donar el 1943, quan  tinents generals envien carta a Franco on demanaven la restauració de la monarquia. Dos anys després, Joan de Borbó publica un manifest on demanava que retirés per restaurar la monarquia en la seva persona. La Guerra Freda, però, ho impedí, ja que als aliats occidentals no els va interessar de canviar de sistema, i l'oposició clandestina encara era massa feble. MAQUIS O GUERRILLA: es va constituir a partir de dos grups diferents. El primer es va formar partir de nuclis que subsistien per zones de muntanya des del final de la guerra. El seu objectiu era continuar la guerra, tot esperant el moment oportú que permetés d'empendre una fensiva exterior contra la dictadura. El segon grup el constituien les unitats que havien lluitat contra els alemanys a França. Entre el 1944 i el 1950, van intervenir en diversos locs i van arribar a ocupar la Val d'Aran., pero l'aillament entre els diferents grups de guerrillers, la repressió militar i l'escás ressò que van tenir les seves accions expliquen el fracas. A la dècada de 1950, l'oposició interior experimentà tres canvis: renúncia a la practica iolenta, transformació social i generacional i impuls de l'actuació opositora a les universitats iels sindicats franquistes. On, el règim va reaccionar endurint repressió, mitjançant la Ley contra el Bandidaje y el Terrorismo (1958) i la Ley de Ordén Público (1959). També va acceptar una certa flexibilitat pel que fa a les demandes salarial amb la Ley de Convenios Colectivos (1958)

OPOSICIÓ A CAT

EXILI: l'exili, la Generalitat es va mantenir com la institució del poble català. Josep Irla menat president com a succesor de Companys. El 1954, els diputats catalans e president a Tarradellas, fins 1977. I tasca important de normalització cultural i de difusió del fet català. Legiren  INTERIOR: Els grups nacionalistes aglutinats des del 1939 en el Front Nacional de Catalunya (FNC). El 1945 es creà el Moviment Socialista de Catalunya i la dècada dels 50 Jordir Pujol + un grup de joves crearen els grups CC (Crist-Catalunya)

OPOSICIÓ FASE TECNOCRÀTICA I FI DE LA DICTADURA (59/75)

 L'oposició a la dictadura en aquesta fase s'obri el 1962 amb el col loqui de Munic, on dirigents republicans exiliats i personalitats d'ideologia liberal van fer una professió de fe democràtica en què s'exigien les llibertats i les drets basics a Espanya per poder entrar en el Mercat Comú Europeu. La resposta de Franco va ser l'empresonament o desterrament dels participants d'aquell col loqui. Durant aquella dècada i la primera meitat de 1970, l'oposició es va anar incrementant. Pel que fa al moviment obrer, la seva actuació, amb vagues, reunions, assemblees, etc., va coincidir amb l'agitació en l'ambit universitari. També van haver accions terroristes de FRAPiETA. Durant aquesta època, el PCE i el PSOE es van configurar com els partits més importants de la clandestinitat (PCE liderat per Carrillo, PSOE per Felipe González). La Junta Democràtica (1974) i la Plataforma de Convergencia Democratica evidencien que l'antifranquismeaplegava diverses classes socials.

OPOSICIÓ A CAT

 destaquen els fets del Palau. L'Orfeó Català va programarun concert commemoratiu del centenari del naix. Joan Maragall. La interpretació d'una de les composicions (El cant de la senyera) va ser prohibida a última hora pel governador de la ciutat. En el moment en què s'havia d'haver interpretar la composició, el públic començar a reclamar-la i a  cantar-la. Entre aquestes persones hi havia Jordi Pujol i Francesc Pizon, acusats de ser els autors d'un full volander de caräcter antifranquista i responsables dels fets del Palau. Malgrat la censura de premsa, el judici i sentència contra Jordi Pujol van tenir un gran resso. Cas va ser important pq es torturava, jutjava i empresonava per delicte d'opinió una persona catòlica i que no pertanyia als classics grups d'esquerra. L'única força política que adquirí capacitat d'incidència i mobilització Catalunya a la decada dels 60 va ser el PSUC,  joves universitaris de classe obrera. Al 1962 va néixer a Astúries Comissions Obreres (lider Marcelino Camacho), A Cat es an fundar dos anys després, i (Cipriano García lider).  Oposició evidenciada En el terreny editorial, es va crear Edicions 62 (primera en publicar llibres únicament en cat)
. També es van desenvolupar iniciatives de renovació pedagogica i eines culturals.A aquesta época, Omnium Cultural iniciar la seva tasca. També va néixer el moviment de la Nova Cançó, integrat per I.M. Serrat o Lluís Llach. A partir de 1971 els grups de l'oposició van buscar fer moviments. Un precedent d'aquest moviment unitari va ser la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya. (1966). Però la plataforma unitária fou basava en l'acceptació de Ilibertat, amni ots els pobles d'Espanya. Aquest estes que l'acció reivindicati 'escampes arreu del territori. El 12/1973 els delegats de l' Assemblea van ser detinguts. Ría més important fou l'Assemblea de Catalunya (1971) es basava en l'acceptació de 4 punts: Ilibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia i solidaritat amb tots els pobles d'ESP. AQuest organisme  va permetre que l'acció reivindicativa antifranquista sortís dels clandestinitat i sèscampés. ELs delegats de l'

Assamblea van ser detinguts.

MORT DE FRACO

Morí al 1975 i dos mesos mes tard va tornar Estatut d'autonomia i la democràcia amb una transició rapida i sense costos excesius.