Història de la Dona i el Franquisme: De 1889 a 1975

1. La dona a finals del segle XIX

A finals del segle XIX, la dona tenia un paper molt subordinat a l'home. La societat defensava la idea de la domesticitat: la dona havia de dedicar-se a la casa, al matrimoni i als fills, mentre que l'home era el responsable de treballar i mantenir la família.

El Codi Civil de 1889 demostrava aquesta desigualtat. La dona havia d'obeir el marit, seguir-lo allà on anés i no podia administrar els seus béns ni actuar legalment sense el seu permís. Per tant, depenia jurídicament i econòmicament de l'home.

2. La dona treballadora i el moviment obrer

Tot i aquest model tradicional, moltes dones treballaven a fàbriques, sobretot al sector tèxtil, o al servei domèstic. Les seves condicions laborals eren molt dures: cobraven menys que els homes i, a més, havien de continuar fent les feines de casa i cuidant la família.

Els moviments obrers, especialment l'anarquisme, van començar a defensar millores per a les dones. Reclamaven:

• Una millor educació.
• Salaris més justos.
• Una crítica al matrimoni tradicional.

Tot i això, encara consideraven que l'home havia de ser el principal sustentador de la família.

3. La Segona República

La Segona República va significar un gran avanç en els drets de les dones. Es van aprovar reformes importants com:

• El dret de vot femení.
• El divorci.
• El matrimoni civil.
• Canvis en la legislació laboral.

Les dones van poder votar per primera vegada a les eleccions de 1933 i també podien ser escollides diputades. Aquest període va representar un intent d'aconseguir més igualtat entre homes i dones.

4. Les dones durant la Guerra Civil

Durant la Guerra Civil, moltes dones van participar activament tant a la rereguarda com al front. Algunes van ser milicianes i altres van treballar en hospitals, fàbriques o organitzacions d'ajuda.

Malgrat això, continuaven existint rols tradicionals de gènere. Sovint les dones acabaven fent tasques domèstiques o de cura, fins i tot al front. La propaganda també les representava principalment com a mares i esposes.

5. La dona durant el franquisme

Amb el franquisme es va produir un fort retrocés dels drets femenins. El règim defensava un model de dona subordinada al marit i dedicada exclusivament a la família. Les dones necessitaven permís del pare o del marit per treballar, signar contractes o obrir comptes bancaris. El divorci i l'avortament estaven prohibits, i l'educació femenina es basava en preparar-les per ser bones esposes i mares.

Tot i la repressió, moltes dones van participar en moviments veïnals, sindicats i grups d'oposició al règim, sobretot als anys 60 i 70.

6. Conclusió: L'evolució de la dona

Entre finals del segle XIX i els anys 70, la situació de la dona va evolucionar lentament. Primer vivia en una situació de gran dependència i desigualtat. Durant la Segona República es van aconseguir importants drets i llibertats, però el franquisme va tornar a imposar un model tradicional i repressiu. Malgrat això, moltes dones van continuar lluitant per la igualtat i van contribuir als canvis socials del final de la dictadura.

7. El franquisme: creixement econòmic i immobilisme (1959-1975)

El canvi d'orientació econòmica

A finals dels anys cinquanta, el règim franquista va abandonar parcialment l'autarquia perquè havia fracassat i havia provocat crisi econòmica, pobresa i endarreriment respecte a Europa. A partir de 1957 van entrar al govern els tecnòcrates, molts vinculats a l'Opus Dei, que defensaven modernitzar l'economia per garantir la continuïtat del règim.

L'any 1959 es va aprovar el Pla d'Estabilització. Aquest pla tenia com a objectiu liberalitzar l'economia, reduir el control de l'Estat i obrir Espanya als mercats internacionals.

El creixement econòmic

Entre 1960 i 1975, Espanya va viure un gran creixement econòmic. La indústria va créixer ràpidament (metal·lúrgica, química, automobilística i energètica). Aquest creixement es va basar en:

• Salaris baixos.
• Inversions estrangeres.
• Importació de tecnologia.
• Augment del consum.
• El turisme (aportació de divises).

Canvis demogràfics i socials

Durant aquesta etapa es va produir un fort augment de la població (baby boom). Milions de persones van emigrar cap a països europeus o a zones industrials espanyoles (Catalunya, Madrid, País Basc). La societat va canviar: més escolarització, creixement de les classes mitjanes i incorporació progressiva de la dona al treball.

El reformisme i l'oposició

El règim va intentar donar una imatge més moderna amb lleis com la de Premsa (1966) o la de Llibertat Religiosa (1967), però sense llibertats democràtiques. L'oposició va créixer amb el moviment obrer (CCOO, USO), el moviment estudiantil i partits clandestins (PCE, PSOE, PSUC).

La crisi final del franquisme

A partir de 1973, el règim va entrar en una crisi profunda. L'assassinat de Carrero Blanco per ETA i la divisió interna entre immobilistes i oberturistes van marcar el final. Franco va morir el 20 de novembre de 1975, deixant una dictadura en crisi i una societat favorable a la democràcia.

8. Bases del règim franquista (1939-1975)

La dictadura va ser un règim autoritari basat en el centralisme, el nacionalcatolicisme i la concentració de poder en Franco. Es divideix en dues etapes:

• Primera etapa (1939-1959): Autarquia, repressió, escassetat i aïllament internacional.
• Segona etapa (1959-1975): Desenvolupament econòmic, obertura exterior i crisi política final.