Història del Dret: Resum de Conceptes i Institucions

Temes 1-2: Roma i el Ius Commune

Clau: El Ius Commune és un mètode, no un conjunt de normes. Es basa en el dret romà i el dret canònic. El Corpus Iuris Civilis inclou: el Codi, el Digest, les Institucions i les Novel·les. A Bolonya arriba en 5 parts (no 4) perquè el Digest es divideix en tres.

Trampes comunes

• El primer professor conegut de Bolonya va ser Pepo (no Irneri).
• El Digest era desconegut durant l'Alta Edat Mitjana.
• Accursio va ser l'últim gran glosador (la Magna Glossa conté 97.000 notes).
• Els comentaristes no són el mateix que els glosadors: els comentaristes apareixen al segle XIV i fan tractats sistemàtics.

Mos Italicus vs. Mos Gallicus

• Mos Italicus: Pràctic, aplicat als tribunals.
• Mos Gallicus: Filològic, busca recuperar la puresa original del text.

L'ordre jurídic medieval

Clau: El personalisme jurídic implica que la llei segueix la persona i no el territori. Les ordalies van ser abolides pel IV Concili del Laterà (1215). A l'Àndalus destaca l'escola jurídica malikita. El Pacte de Teodomir (713) va ser una conquesta per pacte que garantia la protecció de la religió i els béns a canvi d'un tribut.

Trampes comunes

• El Califat de Còrdova va durar del 929 al 1031 (Abderraman III).
• L'expulsió dels jueus va ser el 1492, mentre que l'expulsió dels moriscos va ser el 1611.
• La Querella de les Investidures (Gregori VII vs. Enric IV) es va resoldre amb el Concordat de Worms (1122).
• El Dictatus Papae de 1075 conté 27 màximes del Papa.

El Common Law anglès

Clau: El Common Law s'anomena "comú" perquè s'aplica a tot el regne, no perquè el comparteixi tota Europa. Els Writs eren ordres reials per accedir als tribunals del rei. L'Equity consistia en remeis extraordinaris del canceller quan el Common Law resultava massa rígid.

Trampes comunes

• La Carta Magna (1215) protegia els barons i els homes lliures, no tots els anglesos.
• La Glorious Revolution va ser el 1688 i el Bill of Rights el 1689.
• Edward Coke va reinventar el Common Law com a dret consuetudinari independent del rei (s. XVII).
• El Rule of Law estableix que ningú, ni el rei, està per sobre de la llei.

La Revolució Francesa

Clau (Herzog cap. 11): El 14 de juliol de 1789 es produeix la presa de la Bastilla. La legislació esdevé l'única font normativa, posant fi al Ius Commune, els costums i la jurisprudència. El dret ja no conserva l'statu quo, sinó que és una eina per canviar la societat. La sobirania resideix en la nació i la llei és l'expressió de la voluntat general. El que no prohibeix la llei està permès.

Les tres unificacions

• Subjecte jurídic: Tots són iguals, fi dels estaments.
• Propietat: Un sol propietari amb dret complet (uneix el dominium directum i l'utile).
• Poder: La sobirania és indivisible.

Constitucions i trampes

• 1791: Monarquia constitucional.
• 1793: República, execució de Lluís XVI i sufragi masculí universal.
• 1795: Directori (5 persones).
• La Revolució Francesa va voler trencar totalment amb el passat (a diferència de l'americana).
• Els parlaments francesos eren tribunals, no assemblees polítiques.

La Revolució Nord-americana

Clau (Herzog cap. 10): El 1776 es signa la Declaració d'Independència (vida, llibertat i recerca de la felicitat). El 1787 s'aprova la Constitució federal (President, Congrés i Tribunal Suprem) i el 1791 el Bill of Rights (10 esmenes).

Innovacions i trampes

• Constitució escrita com a norma suprema i drets naturals.
• La Constitució limita el Parlament (a diferència d'Anglaterra).
• Primera aplicació formal de la separació de poders de Montesquieu, federalisme i judicial review.
• La Declaració d'Independència s'adreçava a l'opinió de la humanitat per internacionalitzar el conflicte.
• La Novena Esmena indica que els drets no mencionats segueixen existint.

El constitucionalisme espanyol

Constitució de Cadis (1812): Estableix la sobirania nacional (Art. 1), la unitat jurisdiccional (Art. 248) i preveu tres codis: civil, penal i mercantil (Art. 258). La religió catòlica és l'única permesa (Art. 12). El sufragi actiu és universal masculí indirecte, però el passiu és censatari.

Cronologia i fets clau

• 1814: Manifest dels Perses i restauració de l'absolutisme.
• 1820-23: Trienni Liberal, finalitzat pels Cent Mil Fills de Sant Lluís.
• 1830: Pragmàtica Sanció que deroga la Llei Sàlica.
• 1869: S'estableix la llibertat religiosa per primera vegada.
• 1931: II República. S'introdueix el vot femení, el dret a sindicar-se, la separació Església-Estat i el divorci.

El procés de codificació

Codi vs. Recopilació: La recopilació acumula lleis sense eliminar-les, mentre que el codi substitueix tot el dret anterior i la llei esdevé l'única font.

Codis de referència

• Codi Napoleònic (1804): Barreja dret romà, consuetudinari i revolucionari. El jutge no pot negar-se a jutjar (Art. 4) ni pot legislar (Art. 5).
• BGB alemany (1896): Molt tècnic, basat en el Volksgeist (Savigny). Dividit entre germanistes i romanistes (pandectistes). No substituïa tot el dret anterior.

Etapes a Espanya

1. 1808-23: Cadis i Codi Penal de 1823.
2. 1823-43: Codi de Comerç de 1829.
3. 1843-68: Codi Penal de 1848 i LEC de 1855.
4. 1868-74: Sexenni Democràtic.
5. Restauració: Codi de Comerç de 1885 i Codi Civil de 1889.

El dret a Amèrica

A Louisiana es va mantenir l'herència francesa (Codi Civil de 1825) per resistir el Common Law. A Nova York, David Dudley Field va impulsar el Codi de procediment civil (1848). A l'Amèrica Llatina va predominar el model napoleònic.

La justícia constitucional

• Van Gend en Loos (1963): Aplicabilitat directa del dret europeu.
• Costa vs. ENEL (1964): Primacia del dret europeu.
• Model americà (difús): Qualsevol jutge pot actuar, efecte inter partes.
• Model europeu o Kelsen (concentrat): Tribunal Constitucional especialitzat, efecte erga omnes.
• Marbury vs. Madison (1803): Estableix el judicial review als EUA.

Totalitarismes i drets humans

Les Lleis de Nuremberg (1935) van excloure els jueus de la ciutadania. Després de la guerra, els Judicis de Nuremberg (1945-46) van jutjar crims contra la humanitat. Això va portar a la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i al Tribunal Europeu de Drets Humans (1950).

El colonialisme

Edward Said va analitzar com l'orientalisme creava estereotips per legitimar el colonialisme. J.S. Mill afirmava que el despotisme era legítim amb els "bàrbars". A la Conferència de Berlín (1884-85) es va repartir Àfrica sense cap africà present. Es va distingir entre l'ocupació efectiva i el protectorat. Es va exportar el dret privat, però no les llibertats civils.

República, Franquisme i Transició

Lleis Fonamentals: Fuero del Trabajo (1938), Fuero de los Españoles (1945), Llei de Successió (1947) i LOE (1967). La Transició s'inicia amb la mort de Franco (1975), seguida de la Llei per a la Reforma Política (1976), les eleccions de 1977 i la Constitució de 1978.

Història del dret de Catalunya

Dels Usatges de Barcelona (s. XI) i el Consolat de Mar (s. XIII) al Decret de Nova Planta (1716), que va abolir el dret públic però va mantenir el privat. En el segle XX destaquen l'Estatut de Núria (1932), l'Estatut de Sau (1979) i l'Estatut de 2006, retallat per la STC 31/2010. Es defineix com "una història d'interrupcions: dels Usatges al nou Estatut".