L'Antic Règim, la Il·lustració i les Revolucions Liberals

La societat de l’Antic Règim

La societat de l’Antic Règim estava dividida en estaments, grups socials legalment desiguals, que es diferenciaven pels seus privilegis econòmics i polítics.

Els estaments privilegiats

Noblesa: dividida en alta noblesa i baixa noblesa.

• No pagava impostos.
• Monopolitzava molts càrrecs polítics i militars.
• Tenia la propietat de grans extensions de terra i drets jurisdiccionals.

Clergat: dividit en alt clergat i baix clergat.

• L’alt clergat tenia els càrrecs més importants.
• El baix clergat estava format sobretot per capellans i religiosos amb una situació més semblant a la del poble.

Estaments no privilegiats

• Era un grup molt heterogeni.
• Majoria: camperols (aproximadament un 80%) i minoria: propietaris.
• La majoria eren arrendataris de terres dels senyors i havien de pagar rendes i impostos.
• Ciutats: burgesia formada per comerciants i financers; s’havia enriquit però estava marginada políticament.
• Classes populars urbanes: menestrals, artesans, servents, treballadors de les manufactures i fàbriques.

Política, demografia i economia

El sistema polític: l'absolutisme

• Predominava la monarquia absoluta.
• El rei concentrava els poders i es considerava que la seva autoritat tenia origen diví.
• Podia elaborar lleis, recaptar impostos, administrar justícia i dirigir l’exèrcit.

Demografia i economia de subsistència

La població tenia una alta natalitat i mortalitat, i el creixement era moderat per les famines, epidèmies i guerres. La majoria vivia al camp i practicava una agricultura de subsistència poc productiva. El comerç era poc important i es feia sobretot als mercats locals; només els més rics podien comprar productes colonials.

• Tallers artesans urbans: els artesans treballaven en tallers i s’organitzaven en gremis, que controlaven la producció i limitaven la competència i les innovacions.
• Sistema domiciliari (putting out system): els pagesos treballaven des de casa, elaborant filats i teixits que després compraven els comerciants, els quals proporcionaven les matèries primeres i les eines.
• Manufactures: eren grans instal·lacions que depenien de l’Estat i utilitzaven molts treballadors assalariats. Produïen sobretot productes de luxe, però també armes, pólvora o tabac.

La Il·lustració: el segle de les llums

Durant el segle XVIII, la Il·lustració es va estendre per Europa; defensava la raó i el pensament crític i qüestionava l’Antic Règim.

• Raó: utilitzar el pensament racional contra la ignorància i la superstició.
• Antropocentrisme: donar importància a l’ésser humà i a l’individu.
• Educació: difondre el coneixement i fomentar l’estudi i la ciència.
• Felicitat: buscar la felicitat i garantir la llibertat i la igualtat davant la llei.
• Tolerància religiosa: respectar les diferents religions i defensar una moral laica.

La Revolució Americana

A la segona meitat del segle XVIII, Gran Bretanya tenia 13 colònies a la costa est d’Amèrica del Nord i va augmentar els impostos als colons per pagar les despeses de les guerres.

• 1765: el Parlament britànic va aprovar nous impostos sobre productes com el paper, el vidre i el plom. Els colons reclamaven més representació política i que s’eliminessin els nous impostos; com que Gran Bretanya no va respondre, va augmentar el descontentament.
• 1773: els colons van llançar te al mar com a protesta (Boston Tea Party).
• 1775: va començar el conflicte armat i l’exèrcit britànic va intentar aturar la revolta.
• 1776: els representants de les colònies es van reunir a Filadèlfia i van aprovar la Declaració d’Independència, escrita per Thomas Jefferson. Les colònies van declarar que volien ser independents de Gran Bretanya i va començar una llarga guerra d’Independència, amb ajuda de França.
• 1783: es va signar el Tractat de París, i Gran Bretanya va reconèixer la independència dels Estats Units.
• 1787: es va aprovar la Constitució dels Estats Units, durant la presidència de George Washington. Es va crear una república federal basada en la separació de poders:
  • Legislatiu: Congrés (Cambra de Representants i Senat).
  • Executiu: President (dirigeix el govern).
  • Judicial: Tribunal Suprem (aplica la justícia).

La Revolució Francesa

Crisi i esclat revolucionari

• Crisi econòmica: França tenia moltes despeses militars i de la cort. Els ministres volien que els estaments privilegiats paguessin impostos, però ells s’hi oposaven.
• Descontentament social: la burgesia volia més poder polític, els camperols volien acabar amb els privilegis feudals i les classes populars urbanes volien millorar el seu nivell de vida.
• Maig de 1789: el rei convoca els Estats Generals; el Tercer Estat, amb el suport d’alguns nobles i eclesiàstics, es va convertir en Assemblea Nacional.
• 14 de juliol de 1789: es va produir l’assalt de la Bastilla, i al camp hi va haver revoltes contra els nobles, conegudes com la Gran Por.

L’Assemblea Nacional i la Monarquia Constitucional

L’Assemblea Nacional va aprovar mesures per acabar amb l’Antic Règim: abolició del feudalisme i dels privilegis feudals, i la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, que defensava la igualtat i els drets individuals.

• Constitució civil del clergat: separava l’Església de l’Estat.
• Constitució de 1791: va convertir França en una monarquia constitucional, amb sobirania nacional i divisió de poders.
• Després es va formar l’Assemblea Legislativa, mentre altres estats europeus declaraven la guerra a França.

La Convenció Girondina (1792-1793)

• La Revolució es va radicalitzar i va caure la monarquia el 10 d’agost de 1792.
• Es va convocar la Convenció amb sufragi universal masculí.
• Els girondins dominaven la Convenció i defensaven una república moderada.
• El 22 de setembre de 1792 es va proclamar la República.
• Lluís XVI va ser jutjat i executat el 21 de gener de 1793.

La Convenció Jacobina (1793-1794)

• La guerra i els conflictes interns van portar els jacobins, amb el suport dels sans-culottes, al poder.
• Volien una república més radical, amb poder centralitzat i més mesures socials.
• Van aprovar una constitució amb sobirania popular i sufragi universal, però no es va arribar a aplicar.

La República burgesa (1795-1799)

• El 1794, una aliança contra els jacobins va provocar la caiguda i execució de Robespierre.
• La Constitució de 1795 va establir el Directori, format per cinc membres, i un sufragi censatari.
• La burgesia va donar suport al nou règim perquè volia mantenir l’ordre.
• El 1797, Babeuf va intentar enderrocar el Directori amb la conspiració dels Iguals.
• Finalment, Napoleó Bonaparte va fer un cop d’estat el novembre de 1799, iniciant una nova etapa política.