Antic Règim i Il·lustració: societat, economia i independència dels EUA

Antic Règim: sistema polític, social i econòmic europeu dels segles XVII-XVIII, anterior a les revolucions liberals.

Societat estamental: societat dividida en grups tancats segons el naixement. Hi havia privilegiats (noblesa i clergat) i no privilegiats (Tercer Estat).

Tercer Estat: grup no privilegiat format per burgesos, pagesos i classes populars. Representava aproximadament el 95% de la població, pagava impostos i no tenia privilegis polítics.

Burgesia: comerciants, banquers i industrials enriquits, però sense privilegis polítics. Rebutjaven la desigualtat de l'Antic Règim.

Cens: part de la collita que l'arrendatari pagava anualment al senyor en espècie.

Cànon: pagament en diners per utilitzar instal·lacions del senyor, com el molí o el forn.

Delme: impost del 10% de la producció pagat a l'Església.

Corvees: treball gratuït que el senyor podia exigir als pagesos a la reserva senyorial.

Reserva senyorial: millors terres i instal·lacions del senyor, treballades per jornalers o pagesos obligats.

Masos: parcel·les treballades per famílies pageses arrendatàries.

Jornaler: pagès sense terres pròpies que cobrava per jornada treballada.

Dret de ban: poder del senyor per dictar ordres i reglaments.

Mercantilisme: teoria econòmica que defensa acumular metalls preciosos, exportar més del que s'importa i protegir els productes nacionals amb aranzels.

Balança comercial positiva: exportacions superiors a les importacions.

Proteccionisme: protecció dels productes nacionals mitjançant impostos als productes importats.

Comerç triangular: comerç entre Europa, Àfrica i Amèrica. Europa enviava productes a Àfrica, on s'intercanviaven per persones esclavitzades, que eren venudes a Amèrica. D'Amèrica s'exportaven productes com sucre, cotó i tabac.

Absolutisme monàrquic: sistema polític en què el rei concentra els poders de l'Estat i governa per dret diví, és a dir, afirma que el seu poder prové de Déu. Exemple: Lluís XIV, el Rei Sol.

Il·lustració: moviment intel·lectual del segle XVIII que defensa la raó, el progrés i la crítica a l'Antic Règim.

Raó: capacitat humana de pensar i comprendre el món mitjançant el raonament.

Enciclopèdia: obra publicada des de 1751, dirigida per Diderot i D'Alembert, que reunia i difonia els coneixements de l'època.

Liberalisme polític: defensa les llibertats individuals, la limitació del poder i la divisió de poders.

Sobirania nacional: el poder polític resideix en la nació.

Divisió de poders: separació del poder legislatiu (fa les lleis), executiu (governa i aplica les lleis) i judicial (administra justícia).

Contracte social: pacte que fonamenta l'organització política entre els ciutadans i el poder.

Tolerància religiosa: respecte a les diferents creences religioses.

Societat de classes: societat en què la posició social depèn sobretot de la riquesa i existeix mobilitat social.

Fisiocràcia: doctrina econòmica que considera l'agricultura la principal font de riquesa.

Liberalisme econòmic: defensa la llibertat econòmica i el lliure funcionament del mercat mitjançant l'oferta i la demanda.

22

Pensadors il·lustrats: Locke defensava els drets individuals; Montesquieu, la divisió de poders; Rousseau, el contracte social i la sobirania nacional; Voltaire, la tolerància religiosa; Quesnay, la fisiocràcia; Adam Smith, el liberalisme econòmic; Diderot i D'Alembert dirigiren l'Enciclopèdia.

Sufragi censatari: només poden votar les persones que compleixen determinats requisits econòmics.

Metròpoli: país que controla una colònia.

Tretze colònies: territoris britànics d'Amèrica del Nord que es van independitzar i van formar els Estats Units.

«No taxation without representation»: significa «no als impostos sense representació». Els colons rebutjaven pagar impostos sense tenir representants al Parlament britànic.

Tea Act (1773): llei que va concedir avantatges en la venda de te a la Companyia Britànica de les Índies Orientals i va perjudicar els comerciants locals.

Motí del Te de Boston (1773): protesta en què els colons van llançar al mar el te dels vaixells britànics.

Declaració d'Independència (1776): document que va proclamar la independència de les tretze colònies respecte de Gran Bretanya.

George Washington: comandant de l'exèrcit continental i primer president dels Estats Units.

Batalla de Yorktown (1781): victòria decisiva dels independentistes americans amb suport francès.

Tractat de París (1783): acord pel qual Gran Bretanya va reconèixer la independència dels Estats Units.

Constitució dels EUA (1787): primera Constitució escrita de la història segons els apunts. Va establir una república federal, la sobirania nacional i la divisió de poders. El sufragi era censatari i indirecte.

República federal: sistema polític en què diversos estats s'uneixen sota un govern federal i conserven part de la seva autonomia.

Dates clau: 1751, Enciclopèdia; 1773, Motí del Te de Boston; 1776, Declaració d'Independència; 1778, aliança amb França; 1781, batalla de Yorktown; 1783, reconeixement de la independència; 1787, Constitució dels EUA.