Història Contemporània d'Espanya: De la Guerra del Francès a la Industrialització

1. La Guerra del Francès (1808-1814)

Quan a Espanya regnava Carles IV, Napoleó va ser proclamat emperador de França. Napoleó va imposar als països europeus el Bloqueig Continental contra la Gran Bretanya. Això va portar Napoleó a signar amb Espanya el Tractat de Fontainebleau, el qual permetia el pas de tropes franceses pel territori espanyol. Al 1808, els francesos van començar a ocupar Espanya, fet que va provocar el Motí d'Aranjuez, promogut pel príncep Ferran. Carles IV va destituir Godoy i va abdicar a favor del seu fill, que va començar a regnar com a Ferran VII.

Napoleó els va convidar a Baiona per a resoldre les seves diferències. El 2 de maig, els madrilenys es van revoltar contra els francesos, els quals van respondre amb una gran repressió. L'exemple de Madrid es va estendre i va fer que la població espanyola s'aixequés contra la invasió, un moviment de resistència popular. Al juliol de 1808, el general Castaños va obtenir una gran victòria i els francesos es van replegar.

Guerra de Guerrilles

La guerra de guerrilles va ser portada a terme per quadrilles que s'enfrontaven als francesos atacant transports, interceptant les comunicacions de l'enemic, controlant els camins i aterrant els soldats francesos. Alguns dels guerrillers més importants van ser: El Empecinado, el Cura Merino, i Espoz i Mina. Incapaç de mantenir la guerra en dos fronts, Napoleó va decidir pactar la fi del conflicte amb els espanyols, i Josep I, el rei imposat, va abandonar Espanya. La població espanyola va quedar dividida en dos blocs: els afrancesats i el front patriòtic.

2. Les Corts de Cadis

Davant la manca de reacció inicial de les autoritats, el poble es va aixecar en armes contra els francesos, generant un buit de poder que va causar el sorgiment d'una nova forma de poder: les Juntes.

Les Juntes estaven formades per la gent més important de cada poble o ciutat i tenien com a objectius:

• Mantenir l'ordre.
• Organitzar la resistència contra els francesos.

Hi havia Juntes locals, Juntes corregimentals i Juntes provincials. Finalment, es va formar la Junta Suprema Central. El 1809 es van fer eleccions per escollir els diputats que havien d'anar a les Corts, les quals es van reunir a la ciutat de Cadis.

La Constitució de Cadis

L'obra més important va ser la Constitució de Cadis, la primera de la història d'Espanya, que establia:

• Divisió de poders.
• Monarquia liberal i parlamentària.
• Sobirania nacional.
• Llibertats individuals.
• Igualtat jurídica.
• Sufragi universal.

3. Absolutisme i Liberalisme

Ferran VII va tornar a Espanya i va regnar el país. El seu regnat es pot dividir en tres etapes: etapa absolutista, Trienni Liberal i Dècada Ominosa.

Etapa Absolutista

Ferran VII va ser molt esperat i rebut amb gran entusiasme. El seu retorn va suposar la fi del liberalisme i la restauració de l'absolutisme. Va anul·lar els decrets de la Cort de Cadis i els principals dirigents liberals van ser detinguts.

El Trienni Liberal (1820-1823)

Rafael del Riego es va alçar en armes contra l'absolutisme a Cabezas de San Juan i va proclamar la Constitució de 1812. Altres guarnicions també s'hi van unir. Per salvar la corona, el rei va cedir i va jurar la Constitució de Cadis. Al 1823, els Cent Mil Fills de Sant Lluís van envair Espanya, van derrotar l'exèrcit espanyol i Ferran VII va poder recuperar el poder absolut.

La Dècada Ominosa (1823-1833)

Al 1827, Ferran VII va sufocar la insurrecció dels Malcontents a Catalunya. Mariana Pineda va ser executada per brodar una bandera amb les paraules *Llei, Llibertat i Igualtat*.

El fet més destacat va ser la dificultat del rei per tenir descendència. Al 1829 es va casar per quarta vegada, va quedar embarassada d'una nena i Ferran va ordenar la publicació de la Pragmàtica Sanció, llei que anul·lava la Llei Sàlica (que prohibia que les dones poguessin regnar). En néixer Isabel, el germà del rei, Carles, va quedar exclòs de la corona, i els seus partidaris es van negar a acceptar-ho. A la mort de Ferran VII, el país es va dividir en dos bàndols: els carlins i els isabelins.

4. El Regnat d'Isabel II

El regnat es pot dividir en tres etapes: Regència de Maria Cristina, Regència d'Espartero i Regnat d'Isabel II.

Regència de Maria Cristina (1833-1840)

Quan Ferran VII va morir, Isabel només tenia 3 anys i no podia fer-se càrrec de la corona, per tant, la seva mare es va convertir en reina regent. Durant aquesta etapa va tenir lloc la Primera Guerra Carlina. Els carlins no van arribar a controlar cap gran ciutat; les zones sota el seu control eren rurals.

La fi del conflicte es va deure a la llarga durada de la guerra, l'esgotament i la divisió dels carlins, resultant en un pacte de pau entre els dos bàndols.

Divisió Liberal

Durant la Regència de Maria Cristina, els liberals es van dividir en dos bàndols: moderats i progressistes. Entre el 1835 i el 1837 van governar els progressistes, i les reformes més importants que van fer van ser:

1. Dissolució del règim senyorial.
2. Desamortització de les terres de l'Església.
3. Liberalització de l'economia.
4. Constitució de 1837.

Etapa Final i Crisi del Regnat

A partir de 1866, el règim isabelí va entrar en una crisi molt profunda, provocada pels següents factors:

1. Crisi financera.
2. Crisi industrial.
3. Descrèdit de la monarquia.

Una gran part de la població espanyola tenia motius per a aixecar-se contra la monarquia d'Isabel II.

5. El Sexenni Democràtic (1868-1874)

El Sexenni Democràtic es pot dividir en 3 etapes: Govern Provisional, Monarquia d'Amadeu I i la Primera República.

Govern Provisional

Quan Isabel II va abandonar Espanya, es va constituir un govern provisional que va convocar eleccions per a Corts Constituents, les quals incorporaven el sufragi universal masculí. Es va nomenar a Serrano com a regent. El general Prim va ser l'encarregat de trobar un nou rei per a Espanya, sent elegit Amadeu de Savoia.

Monarquia d'Amadeu I

Tres dies abans d'arribar, havia estat assassinat a Madrid el general Prim, és a dir, el nou rei es quedava sense el seu principal valedor. Amadeu I sempre va estar en una posició feble, ja que molts sectors estaven en contra seva: monàrquics, l'Església, republicans, etc. Durant el seu regnat va esclatar la Tercera Guerra Carlina i la Guerra dels Deu Anys (a Cuba).

La Primera República

Les Corts van proclamar la Primera República. Era la primera vegada que s'instaurava un règim republicà a Espanya. Durant el primer any de República van haver-hi 4 presidents: Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar. El general Pavía va protagonitzar un cop d'estat i va dissoldre les Corts. Posteriorment, el general Serrano va mantenir la República, però buida de contingut real.

6. El Difícil Camí a la Industrialització

A Catalunya, la nova indústria va entrar el 1833. La indústria cotonera catalana es va posicionar entre les primeres d'Europa. Però hi havia un problema: Catalunya no tenia carbó propi. El carbó s'havia d'importar del Regne Unit i resultava molt car. Les comarques més industrialitzades eren: el Vallès, l'Anoia, el Bages, el Garraf i el Maresme.

L'Arribada del Ferrocarril

Amb cert retard respecte al Regne Unit, el primer ferrocarril va ser el Barcelona-Mataró, amb 28 km. L'arribada del ferrocarril a Espanya va ser gràcies al capital estranger.

7. El Moviment Obrer a Catalunya

Durant el segle XIX a Catalunya va augmentar progressivament el nombre d'obrers industrials. En menys de seixanta anys, els obrers tèxtils a Barcelona es van multiplicar per deu, i al 1850 ja n'hi havia 100.000, i la xifra no parava. Aquests obrers tenien unes condicions molt dures, com per exemple:

• Jornades laborals d'entre 12 i 13 hores.
• Salaris baixos i molt sovint per sota del cost de vida.
• Manca de seguretat al treball.
• Mala alimentació.
• Habitatges bruts i humits on vivien diverses famílies.