1883 partit federal català projecte de constitució per a l'estat catala

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,18 KB

 

1. UNA NOVA CULTURA CATALANISTA

A principis del Segle XIX, va disminuïr l'ús del català com a llengua de cultura (tot i que no en la parla quotidiana) a causa del Decret de Nova Planta, que n'havia destrossat l'estructura políTicó-administrativa.
Cap al 1830 va sorgir a Catalunya un moviment cultural i literari: la Renaixença, amb autors com Bonaventura Carles Aribau (Oda a la pàtria, 1833) i Joaquim Rubíó i Ors.
Al 1859 van celebrar-se els primers Jocs Florals moderns, tot i que eren recolzats per les classes més benestants. Les classes populars, en canvi, sempre havien utilitzat el català oralment i amb literatura i teatres populars, criticaven els Jocs Florals. Altres publicacions que van difondre la lectura van ser La Renaixença i el Diari Català.

1.2 La renaixença literària i cultural

La renaixença fou un moviment cultural iniciat a Catalunya vers la dècada del 1830 com a reivindicació de l’ús públic i cultural de la llengua catalana. Recuperació del català com a llengua culta marquen l’inici de la Renaixença, la llengua es va convertir en el símbol d’un moviment, necessitat de fer el català no només una llengua parlada, sinó també un llengua de cultura. L’any 1859 es va iniciar la celebració del Jocs Florals com una plataforma per promoure i difondre la llengua i la literatura catalanes. Llengua com a element principal de la identitat catalana. Filòlegs i musics es dedicaren a la recopilació de llegendes i cançons.

1.3 La literatura de la renaixença

En paral·lel a la Renaixença literària, es va desenvolupar un moviment cultural de caràcter popular, defensava la utilització del català “que es parla”. Josep Anselm Clavé, abdó Terrades i Frederic Soler van ser autors de tarannà progressista , amb menys pretensions formals que els escriptors cultes i amb una projecció popular mes gran. Clave va contribuir a l’arrelament de català entre les classes populars, Terrades va connectar amb la tradició d’un teatre d’agitació política i Frederic Soler va revolucionar al teatre de caire caricaturesc i sarcàstic. En la dècada del 1870 , hi va haver un apropament d’ambdós corrents de la Renaixença   a fi de sumar esforços en l’impuls de la llengua. Els Jocs Florals es van popularitzar i van esdevenir una festa cívica i una plataforma de difusió de català.

2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC

2.1 La crítica del centralisme

La configuració del nou Estat liberal comportà una centralització,justificada com una necessitat per garantir l'enfortiment de l'Estat.Les primeres mostres d'oposició van ser algunes manifestacions delparticularisme català, que foren els moviments populars, entre 1835 i1843. Conduïren a la formació de Juntes revolucionàries. Algunesd'aquestes insurreccions, es van conèixer amb el nom de bullangues.
Moviments populars de protesta derivats del malestar social i políticamb què certs sectors de les classes populars van reblre el pocrés deconsolidació de l'Estat liberal i els inicis de la industrialització.Reivindicaven la descentralització de l'Estat. Sentiment particulistacatalà i anticentralista.

2.2 El Federalisme

El federalisme com a doctrina i govern va defensar el catalanisme durant el Sexenni revolucionari (1868-1874). Es va iniciar de la mà del republicanisme des de la dècada de 1840 per Abdó Terrades. Al 1868 sorgeix el Partit Republicà Federal de Pi i Margall, que sostenia que Espanya necessitava participació dels ciutadans, atorgar llibertats, protegir els drets i tenir una igualtat jurídica. Defensava que l'estat federal espanyol havia de ser resultat de la uníó voluntària dels pobles peninsulars. Al 1869, un grup de federals catalans (Almirall entre ells) van signar el Pacte Federal de Tortosa: un acord per impulsar un estat federal que es va concretar durant la primera República. De 1875 i 1898, durant la Restauració borbònica, el republicanisme federal va perdre pes. Tot i així, al 1883, Vallès i Ribot va impulsar un projecte de Constitució de l'Estat Català dins la Federació Espanyola.

2.3 Valentí Almirall i el Centre Català

Va destacar en el republicanisme federal català. Defensava que Espanya es modernitzaria només a partir de la implantació d'una república federal. Al 1879 va fundar el primer Diari Català, va escriure Lo Catalanisme fundant una organització política interclassista. La proposta d'Almirall era massa republicana per atreure al sector burgés. Així doncs, al 1887, es va fundar la Lliga de Catalunya (Àngel Guimerà, entre altres fundadors): una de les primeres iniciatives va ser redactar el Missatge a la regne regent. Al 1889 es va iniciar una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del codi civil, que va ser canviat. Va ser la primera victòria del catalanisme.

El Memorial de Greuges

L'any 1885 elCentre Català va convocar un míting. Almirall pretenia l'aproximaciódel moviment catalanista a la burgesia. A la reuníó es va aprovar laredacció d'un manifest, conegut com el Memorial de Greuges, querecollia els motius pels quals Catalunya se sentia agreujada. S'hidenunciava l'opressió del rpegim centralista sobre Catalunya, iformulava reivindicacions en defensa del proteccionisme i del dretcivil català. Considerat com el primer manifest polític unitari delcatalanisme.

El fracàs del projecte d'Almirall

El projecte es va mostrar inviable. Presentava una catalanisme massarepublicà. No va sabé treure's tampoc les bases populars. El Centre Català va desaparèixer a la meitat de la dècada dels anys noranta. Nova generació d'intel·lectuals (Riba). Van fundar la Liga de Catalunya1887. Defensa del dret civil català, el proteccionisme i l'execusciód'una política exclusivament catalanista. Una de les primeres iniciatives va ser el Missatge a la reina regent.


2.4. La lliga de Catalunya i el missatge a la Regent

-Les discrepàncies dins del Centre català havien conduit a la formació de la lliga de Catalunya(1887). Tenia un caràcter mes conservador, va sintonitzar millor amb la burgesia.
-La primera iniciativa va ser el Missatge a la Reina Regent (1888), que demanava autonomia per a Catalunya.
- Van promoure una campanya en defensa del dret Català i contra el projecte de reforma del codi civil.

3 EL CATALANISME CONSERVADOR

3.1. EL catalanisme tradicionalista

Durant la implantació de l'estat liberal, el clero català va pactar amb el carlisme i havia adoptat posicions antiliberals. Va sorgir el vigatanisme, un moviment cultural i intel·lectual impulsat pel bisbe de Vic: Josep Torras i Bages, que defensava el catalanisme d'arrels cristianes, refusava l'evolució i presentava l'Edat Mitjana com a model que calia aplicar al present. Al 1891 es va fundar la Uníó Catalanista (per Narcís Verdaguer), que pretenia propagar les idees regionalistes i la realització d'un programa comú per als grups catalanistes. Volien un major autogovern, pel qual van formular les Bases de Manresa al 1892 (primera formació de projecte d'estatut d'autonomia). A partir de llavors, el govern va iniciar una repressió contra el catalanisme dient que era un perill per Espanya. Bàsicament recolzats per mitjans propietaris, professionalss liberals, intel·lectuals i la Catalunya rural.

3.2. La formació de la Uníó Catalanista

La Lliga de Catalunya va proposar la fundació d’una nova entitat (Uníó Catala.) que coordínés tots els grups catalanistes comarcals.
L’any 1891 es va constituir la Uníó Catalanista, amb l’objectiu de que fos una federació de tots els grups, que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots els grups catalanistes.
La Uníó va tenir un suport important a la Catalunya rural. Propietats mitjans, comerciants, professionals liberals i intel•lectuals en formaven la base social.

3.3. Les Bases de Manresa

Celebració a Manresa d’una assemblea de delegats amb l’objectiu d’aprovar un programa polític: Bases per a la Constitució Regional Catalana, que recollia els
principis del catalanisme polític, s’hi atorgaven competències absolutes al poder català i s’hi proclamava l’oficialitat de la llengua catalana.

4 LA FORMACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA

4.1. L'impacte del 98 a Catalunya

El desastre del 1898 va tenir un abast econòmic i miliar. La pèrdua de les darreres colònies de l’Imperi espanyol va comportar el desprestigi dels partits dinàstics. Aquesta incapacitat va afavorir les aspiracions polítiques del catalanisme. La conjuntura del 98’ va afavorir la consolidació d’una nova generació d’intel•lectuals i activistes que defensaven un nou programa polític.

4.2. La candidatura dels quatre presidents


Al 1899, els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona van crear un grup polític: la Uníó Regionalista, que demanava autonomia política i administrativa per Catalunya.
A part, el grup que publicava el diari La Veu de Catalunya va abandonar la Uníó Catalanista i va formar el Centre Nacional Català (per Prat de la Riba, Cambó).
Al 1901 els dos grups van arribar a acordar per dur a terme una candidatura unitària a causa de la similitud d'interessos dels dos grups. Aquest acte es va conèixer com la candidatura dels quatre presidents.

4.3. La fundació de la Lliga Regionalista

La unitat dels dos grups va donar lloc a la Lliga Regionalista (1901), un partit fet per La Veu de Catalunya, per on era difundit. Va consolidar la força electoral del catalanisme, i va destacar en el sistema corrupte electoral, ja que eren les primeres candidatures no dinàstiques que guanyaven a Barcelona.
Republicans i catalanistes van esdevenir les opcions polítiques majoritàries.
Va tenir èxit entre industrials, comerciants, professionals de Barcelona i   propietaris agraris.
Aquest sistema polític va aplegar a la majoria de la població disposada a lluitar contra la corrupció i el govern ineficaç i a favor d'un reformisme polític que dongués autonomia a Catalunya.

5 NACIOANLISMES I REGIONALISMES A L'ESTAT ESPANYOL

5.1. El nacionalisme basc

En els orígens del nacionalisme basc va influir com a consequéncia de la derrota del carlisme en 1876 el procés d’industrialització de Biscaia. El creixement industrial va provocar una forta immigració d’altres territoris de l’Estat espanyol. En aquest context va guanyar força un moviment cultural que va donar lloc a la creació del moviment dels èuscars. El gran impulsor del nacionalisme basc va ser Sabino de Arana. El seu lema ‘’Déu i lleis antigues’’ reflectia la defensa de l’antiga societat patriarcal des d’una perspectiva antiliberal, i propugnava la independència del País Basc. L’any 1894 Arana va crear la Societat Euskal Herria, sorgida del Partit Nacionalista Basc (PNB) Els darrers anys de la seva vida Sabino de Arana va abandonar els postulats independentistes i va apostar per la conversió del PNB en un partit autonomista.

Entradas relacionadas: