Consequències de l'imperialisme i l'II Reich alemany

Consequències de l'imperialisme

Explotació econòmica

Economia del pillatge: els europeus van practicar el que s'ha anomenat l'economia del pillatge: explotar amb el mínim cost possible els recursos naturals. Els colons europeus es van aprofitar de les terres i van desplaçar a la força els indígenes a zones ermes. El sistema de plantacions i el monocultiu van obligar els indígenes a treballar en règims de treball forçós.

La competència industrial europea va provocar la ruïna de les activitats artesanes locals. Les metròpolis van imposar les seves monedes i els seus sistemes d'impostos i van augmentar les tarifes duaneres sobre les mercaderies per finançar l'ocupació i l'administració dels territoris colonials.

Societat colonial

Els europeus varen alterar sensiblement la societat indígena gràcies, en alguns casos, a la medicina europea, que va permetre reduir la mortalitat. El procés d'urbanització no sempre va ser conseqüència de la industrialització; sovint va ser degut a la misèria rural i va provocar fam crònica.

Les estructures socials van quedar alterades per la creació de fronteres artificials, cosa que va suposar la unió o la divisió forçada de grups tribals i ètnies diferents.

Aculturació

Les missions i l'extensió de l'ensenyament van imposar la preeminència de la llengua metropolitana i amenaçaven la cultura autòctona, intentant d'atenuar la consciència d'identitat. L'administració colonial també va crear una elit indígena que sovint servia com a intermediària entre la població local i les autoritats colonials.

El II Reich alemany

Context i factors econòmics

La unió duanera Zollverein de 1834 i el desenvolupament industrial i ferroviari abans de 1870 van contribuir a la unificació política d'Alemanya. Diversos factors van ajudar a convertir Alemanya en la principal potència econòmica d'Europa:

• unificació monetària amb el marc (1871);
• creació del Banc Imperial (1875);
• política ferroviària (nacionalització de la xarxa);
• creixement industrial: sectors tèxtil, siderúrgic, miner i de transport;
• procés de concentració financera i empresarial.

Sistema polític

El sistema consistia en una monarquia parlamentària amb amplis poders per a l'emperador i el domini de quatre grans forces polítiques: liberals, conservadors, socialdemòcrates i el Zentrum (partit catòlic de centre).

La política de Bismarck

La política d'Otto von Bismarck era una estratègia preventiva en política exterior i incloïa un fort enfrontament amb l'església catòlica a través del Kulturkampf («lluita per la cultura»): separació església–estat, ensenyament públic laic i control del clero per part de l'estat. Bismarck també va tenir una actitud reticent envers l'expansió colonial durant la seva etapa de govern.

Amb la mort de Guillem I, Bismarck va perdre part de la seva influència i les diferències amb Guillem II van provocar la dimissió de Bismarck. Amb la marxa de Bismarck hi va haver grans canvis en la política d'Alemanya: va créixer l'interès per l'expansió imperialista, convertint la política naval i armamentística en un eix d'acció del govern i centrant la política expansionista en el període del govern de von Bülow (1900).