Història del Moviment Obrer a Catalunya: Dret a Vaga i Pistolerisme (1900-1923)

Creixement del Moviment Obrer i Dret a Vaga

L'any 1900, les condicions de treball i els drets dels treballadors començaren a ser una mica millors, tot i que encara es podrien definir com a precàries i insuficients.

L'any 1902 es convocà una vaga general, iniciada a Barcelona pels treballadors del sector metal·lúrgic.

Set anys més tard, el govern declarà el dret a vaga, cosa que significava que qualsevol vaga realitzada anteriorment era il·legal.

També es diu que, si el govern es va veure obligat a proclamar la vaga com un dret, volia dir que el moviment obrer es trobava en un moment àlgid, remarcant que a partir de 1904 es reiniciaren els atemptats anarquistes.

El mateix any 1909, però, també s'aprovà el dret de locaut (o lockout), que donava dret a l'empresari a tancar la fàbrica i/o el negoci en el cas que preveiés mobilitzacions.

La Creació d'un Nou Sindicalisme

A partir de 1917 es produïren dos fets molt importants: un fou de caire social (la Revolució Russa) i un altre de caire econòmic (la inflació provocada per la fi de la Primera Guerra Mundial).

A partir d'aquest moment, doncs, el principal objectiu dels moviments obrers espanyols era no tan sols millorar les seves condicions de vida i de treball, sinó dur a terme la Revolució Social.

L'any 1918, la CNT es reuní a Sants en el Congrés de Sants (nom que rebé la reunió), on es decidí la forma en què es portaria a terme la lluita sindical i la creació d'un nou tipus de sindicalisme.

La lluita sindical, a partir d'aquest moment, es començaria a dur a terme mitjançant vagues reiterades, el treball lent o el boicot a determinats productes.

El nou tipus de sindicat seria, com a novetat, el sindicat únic, és a dir: dins de cada Federació Local de cada ciutat s'hi trobarien els diferents sindicats únics; hi hauria tants sindicats únics com sectors industrials, amb la intenció d'aglutinar tots els treballadors del mateix sector a cada localitat, creant uns sindicats amb una estructura complexa i detallada, creient que era l'única manera perquè funcionés de debò.

El Primer Gran Triomf del Moviment Obrer

L'any 1919 es convocà una vaga molt important i transcendent, protagonitzada pels treballadors de la fàbrica La Canadenca, pel fet que l'empresa acomiadés sis treballadors sense cap mena de motiu.

Aquesta vaga fou molt important, ja que la fàbrica produïa energia elèctrica i, amb la seva aturada, impedia que altres empreses poguessin treballar. A això s'hi afegiren els treballadors d'aquestes empreses, paralitzant totalment la ciutat de Barcelona.

Van detenir 3.000 persones i la vaga durà uns 60 dies.

Per tal d'acabar amb la vaga, els empresaris van haver de cedir a les peticions dels obrers i readmetre els sis treballadors que havien acomiadat.

Les autoritats, a més, van haver d'alliberar els 3.000 detinguts; l'alcalde i el governador civil van haver de dimitir i, per primer cop, la vaga acabà amb un èxit, la qual cosa fou un gran triomf per als sindicats i per a l'obrerisme.

Reacció de la Patronal, el Govern i el Pistolerisme

Ni el govern ni la patronal estaven contents amb aquesta situació, i hi reaccionaren en contra.

La patronal llogà mercenaris a sou per frenar les mobilitzacions obreres; aquests mercenaris se'ls coneixia com el Sindicat Lliure.

Tots aquests fets, que eren clars i evidents, es feien amb una certa complicitat per part del govern.

Tot això provocà que els obrers s'armessin i que s'iniciés una guerra entre el Sindicat Lliure i els obrers armats, que eren del Sindicat Únic (el sindicat que podia lliurar les armes als treballadors).

A partir d'aquest moment i fins que arribà Primo de Rivera, aquesta etapa es coneixeria amb el nom de pistolerisme, que durà des de 1919 fins a 1923.

Es pot diferenciar el pistolerisme blanc (Sindicat Lliure) i el pistolerisme vermell (Sindicat Únic).

Un any d'aquests quatre, el 1922, es generalitzà l'ús de la Llei de Fugues, que era el dret que tenien les forces d'ordre públic a disparar per l'esquena a un presoner o detingut mentre aquest s'escapava.

S'aplicà cada cop més perquè es volia treure del mig molta gent del moviment obrer sense haver de donar explicacions.

Un any abans, però, l'any 1921, dos anarquistes atemptaren contra Eduardo Dato, que era el president de la Restauració, i l'assassinaren.