Guia Completa de Gramàtica i Recursos Literaris Catalans

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,81 KB

Tipus d'Oracions i Estructures Sintàctiques

Oracions Segons la seva Estructura

  • O. simple: Té un verb conjugat, va sense enllaços.
  • O. composta: Té dos verbs conjugats, té enllaços o signes de puntuació.
  • O. juxtaposada: Tenen una relació de significat entre elles, estan separades per algun signe de puntuació.

Oracions Compostes Coordinades

Estan relacionades per mitjà de nexes o connectors gramaticals (conjuncions).

Tipus d'Oracions Coordinades

  • Coordinades copulatives: Indiquen la suma de les accions de les oracions. (i, ni)
  • Coordinades disjuntives: Presenten una tria entre dues accions. (o, o bé, si no)
  • Coordinades distributives: Presenten dues accions que es fan alternativament. Hi ha nexe en totes dues oracions, repetit o no: ara... ara..., no solament... sinó (també)...
  • Coordinades adversatives: Presenten dues accions que es contraposen. (però, sinó, tanmateix, així i tot, en canvi)
  • Coordinades explicatives: (és a dir)

Oracions Subordinades

És la que depèn d'una altra oració, principal, i en forma part com un element més.

Subordinades Substantives

És la que equival a un sintagma nominal.

Formes de relatiu: qui, el qui, la qui, els qui, les qui, el que, això que, allò que, la que, els que i les que.

Funcions sintàctiques:

  • Subjecte
  • Complement Directe (CD)
  • Complement Indirecte (CI)
  • Complement de Règim Verbal (CRV)
  • Atribut (Atr)
  • Complement del Nom (CN)

Subordinades Adjectives

Equivalent a un adjectiu i s'uneix a l'oració principal amb un pronom relatiu. (Les sub. adj. fan de CN)

Pronoms relatius: El més habitual és que. Altres:

  • Qui: Referit a persones i precedit de preposició (ex: de).
  • Què: Referit a coses i precedit de preposició (ex: en).
  • El qual, la qual, els quals, les quals (relatiu compost): Referit a persones i coses, pot anar amb preposició o no.
  • On: Quan el relatiu indica lloc.
Tipus de Subordinades Adjectives
  • Especificatives: Les que determinen un antecedent; aporten informació necessària per entendre bé el missatge.
  • Explicatives: Afegeixen una informació a l'oració principal. No són necessàries per entendre el missatge. Poden anar introduïdes per les formes: el que, la qual, els quals, les quals.

Fonètica i Ortografia: Diftongs i Dièresi

Els Diftongs en Català

Un diftong és la combinació de dues vocals en la mateixa síl·laba.

Diftongs Decreixents

Un diftong és decreixent quan combina una vocal forta (a, e, o) amb una vocal feble (i, u), o bé dues febles en la mateixa síl·laba.

Aquesta combinació només es trencarà (HIAT), és a dir, anirà en síl·labes separades, quan la vocal feble (i, u) sigui TÒNICA. Aleshores s'haurà d'assenyalar amb un accent o una dièresi.

Diftongs Creixents

Un diftong és creixent quan combina una vocal feble (i, u) i una vocal forta (a, e, o) en la mateixa síl·laba (FEBLE + FORTA), però només en 3 casos:

  1. A començament de mot.
  2. Quan tenim els grups gu, qu (sempre que la u es pronunciï) seguits d'una altra vocal (ja sigui feble o forta).
  3. Quan tenim una i o una u ÀTONES entre vocals.

Aquesta combinació (i només en aquests 3 casos), només es trencarà (HIAT) quan la feble (i, u) sigui TÒNICA, aleshores s'haurà d'assenyalar amb un accent o una dièresi per assenyalar el trencament.

L'Ús de la Dièresi

La dièresi s'escriu damunt la "i" o la "u".

Quan Escriure Dièresi

  1. Per indicar que cal pronunciar la u en els grups gue, gui, que, qui.
  2. En formes de verbs de la 3a conjugació, l'infinitiu dels quals acaba en vocal + ir:
    • seduïm, seduïssis, seduïssin, seduït/ïda.
  3. En formes que contenen la combinació vocal + i (tònica) + vocal, que també porten dièresi a la i:
    • seduïa, seduïes, seduïa, seduïen.
  4. En formes del singular i de la 3a persona del plural del Present de Subjuntiu dels verbs l'infinitiu dels quals acaba en vocal + ar:
    • canviar = canviï, canviïs, canviïn.
  5. Quan en un mot la combinació vocal + i o vocal + u no forma diftong, tampoc no en fa en cap paraula de la mateixa família, i cal marcar-ho amb dièresi, encara que la combinació estigui en posició àtona:
    • a-gra-ir => a-gra-ï-ment
    • ve-í => ve-ï-nat

Quan NO Escriure Dièresi

  • Quan la i o la u porten accent segons les regles d'accentuació (ex: veí, aguda acabada en vocal).
  • En infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir (ex: beneir, produir, seduir).
  • En mots amb prefixos: anti-, co-, contra- i re-.
  • En mots amb sufixos -isme i -ista.

Recursos Expressius del Llenguatge Literari

Figures Retòriques: Definició i Classificació

Les figures retòriques són procediments mitjançant els quals la llengua parlada és modificada per a la creació literària, amb l'objectiu de produir un efecte estètic en el receptor.

Tipus de Figures Retòriques

  • Acròstic: Figura en què les lletres que ocupen determinats llocs formen un mot.
  • Al·legoria (Figura semàntica): Consisteix a expressar un significat diferent del que es desprèn literalment d'un text. És una metàfora contínua.
  • Al·literació (Figura fonètica): Consisteix a repetir un so o uns sons semblants en un vers o en una estrofa.
  • Anàfora (Figura sintàctica): Consisteix a repetir una paraula o més al començament de versos, estrofes o paràgrafs successius.
  • Antítesi: Figura que consisteix a col·locar pròximes dues paraules o dues frases amb un sentit oposat.
  • Apòstrofe: Figura que consisteix a adreçar la paraula a una persona o cosa personificada amb to emocionat.
  • Asíndeton (Figura sintàctica): Consisteix a no utilitzar conjuncions.
  • Comparació (Figura semàntica): Estableix una relació entre dos termes a partir d'alguna semblança que tenen en comú.
  • El·lipsi (Figura sintàctica): Consisteix a eliminar diversos elements d'una frase.
  • Enumeració (Figura sintàctica): Consisteix en una enumeració d'elements.
  • Eufemisme (Figura semàntica): Consisteix a utilitzar un mot o una expressió en lloc d'un altre mot o d'una altra expressió malsonants o que poden molestar algú.
  • Gradació (Figura semàntica): Designa una successió de mots o d'oracions en què cada mot o cada oració amplia el significat de l'anterior.
  • Hipèrbaton (Figura sintàctica): Altera l'ordre neutre dels elements de la frase.
  • Hipèrbole (Figura semàntica): Consisteix a exagerar un concepte fins als límits de la versemblança.
  • Interrogació retòrica (Figura semàntica): Consisteix en una pregunta per a la qual no s'espera resposta perquè ja hi va implícita o no es pot contestar.
  • Ironia (Figura semàntica): En què es vol expressar just el contrari d'allò que es diu.
  • Metàfora (Figura semàntica): Consisteix a designar un objecte per mitjà d'un altre que hi té una relació de semblança.
  • Paradoxa (Figura semàntica): Consisteix a afirmar una cosa aparentment absurda perquè va contra la lògica.
  • Personificació (Figura semàntica): Consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers inanimats.
  • Polisíndeton (Figura sintàctica): Consisteix a repetir reiteradament una mateixa conjunció per unir les diverses frases del discurs.
  • Sinestèsia (Figura semàntica): És una metàfora en què hi ha una associació d'elements que provenen d'àmbits sensorials diversos.