Anàlisi de Joan Maragall: Cant Espiritual i Excelsior
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,3 KB
Cant Espiritual (1910): L'elogi a la bellesa terrenal
El tema d'aquest poema és l'elogi a la bellesa del món que ens envolta d'una banda, i d'una altra la por a haver d'abandonar aquest món tan meravellós. El poema es presenta com un monòleg adreçat a Déu. L'autor insisteix en el fet que, si Déu ens ha donat un món tan meravellós i uns sentits tan perfectes per poder-lo gaudir, per què ha d'arribar un moment en què això s'acabi? I, si no s'acaba, què és el que ens pot deparar més meravellós, bell i perfecte que aquest món que ja tenim?
La transcendència i el vitalisme modernista
Cap al final, l'autor demana a Déu que, sigui com sigui, quan li arribi «l'hora» el porti a un lloc millor que el que ja té, perquè la seva mort sigui de nou com un naixement millor que el que va tenir. En aquest poema es veu molt clarament l'elogi al món, característic dels modernistes i de l'art per l'art. També trobem que té por a la mort; és a dir, no vol morir, ja que li agrada tot el de la Terra i li demana a la mort que s'aturi.
Recomana viure el dia a dia i tots els moments perquè no sabem quan es pot acabar i pregunta constantment per què ens hem de morir; és a dir, parla d'un Carpe Diem relacionat amb Nietzsche.
Excelsior (1895): L'inconformisme vital
Maragall expressa en aquest poema el seu punt d'inconformisme vital que ens ha de permetre no caure en posicions acomodades que ens impedeixin tenir uns ideals pels quals treballar i lluitar constantment. Per tant, el que ens diu és que hem de tenir inquietuds en la nostra vida i, tot i que hi hagi obstacles, hem de seguir, no aturar-nos i continuar el nostre camí. Hem de tenir esperança i perseguir els objectius fins a aconseguir-los. No hem d'abandonar mai i cal mantenir el caràcter, essent un mateix.
El Comte Arnau: L'heroi modernista
El personatge del Comte Arnau (poema més llarg) és un rebel contra la societat, ja que ha abandonat la seva muller, Elvira, i ha seduït la monja Adalaisa. És aquí on es pot veure la connexió amb el Modernisme. Arnau representa una mena d'heroi modernista que va en contra dels prejudicis socials i té una mentalitat revolucionària.