La Renaixença: Autors, Institucions i Poesia

Autors destacats de la Renaixença

La gran majoria dels autors eren poetes. La llengua catalana seguia prohibida i les editorials no es refiaven d'apostar per una llengua en aquesta situació.

• Manuel Milà i Fontanals (1818-1884): Lluità per la restauració dels Jocs Florals. La seva obra poètica és breu però elegant, amb una llengua culta i correcta.
• Marià Aguiló (1825-1897): Bibliotecari, un dels màxims impulsors de la Renaixença i dels Jocs Florals. Fou editor de textos com el Tirant lo Blanc i la Crònica de Jaume I.
• Teodor Llorente (1836-1911): Principal poeta valencià del segle XIX. Va triomfar en els Jocs Florals de València i Barcelona. Va fundar i dirigir Las Provincias. Va recrear els costums de les classes humils de manera idealitzada, però també va conrear una poesia més historicista amb un llenguatge més culte.
• Vicenç Wenceslau Querol (1837-1889): La seva obra es limita a Rimes catalanes, amb tòpics de la poesia jocfloralesca. Demostra una gran qualitat i habilitat en la versificació, però la majoria dels seus poemes estan escrits en castellà.

La Renaixença (1833-1877)

La Renaixença és l'oposició a la decadència. La nostra llengua va tornar als usos literaris cultes.

Causes de la Renaixença

• La recuperació econòmica de la burgesia a finals del segle XVIII.
• L'afany investigador i erudit dels il·lustrats.
• L'ús oficial del català durant la Guerra del Francès.
• La difusió del Romanticisme i la seva reivindicació de la llibertat individual i de les nacions.

Programa i institucions de la Renaixença

L'objectiu era recuperar la nostra llengua per als usos literaris. Es van proposar:

• Reconstruir la història medieval.
• Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
• Crear un model de llengua normativa apta per als usos cultes.
• Fer possible la normalització literària.

Es van restaurar els Jocs Florals. El 1859, a Barcelona, es van celebrar els primers Jocs Florals sota el triple lema. A cada modalitat temàtica corresponia un premi. El que guanyava els tres premis rebia el títol de "Mestre en Gai Saber". Se celebraren des d'aleshores anualment de forma regular. A València, el mateix any, també es van celebrar per Marià Aguiló. Foren importants perquè crearen un públic lector i propiciaren una infraestructura editorial on es publicaven els treballs presentats.

Tendències poètiques: Poetes de guant i d'espardenya

• Poetes de guant:
  • Tendències historicista i costumista.
  • Visió idealitzada del passat històric i de la vida tradicional.
  • Encaixaven en les convocatòries dels Jocs Florals per la temàtica.
  • Conreades per autors de les classes socials burgeses.
  • Llenguatge culte, pretesament correcte, que defugia els vulgarismes i els castellanismes, reintroduint arcaismes presos dels nostres clàssics medievals.
• Poetes d'espardenya:
  • Tendència progressista: idees liberals i republicanes.
  • Poesies de caràcter satíric amb intencionalitat política.
  • Apareixien en la premsa satírica com El Mole o La Donsayna.
  • Es parlava col·loquialment amb tota mena de castellanismes, vulgarismes i grafies castellanitzades.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

És considerat el millor poeta de la Renaixença. Nascut al si d'una família pagesa, va alternar els seus estudis amb les tasques camperoles i els estudis literaris i erudits amb l'entusiasme per la cultura popular pròpia del seu medi rural. Era un home lligat a la natura i l'afecció a l'excursionisme es fan paleses en la seva obra.

Obra de Verdaguer

Va conrear el vers i la prosa en un conjunt literari extens i variat. La seva obra estava escrita en català, mostrant una actitud de normalitat lingüística. Destaquen L'Atlàntida (1877) i Canigó (1885).

Caracterització de l'obra de Verdaguer

Intimisme, natura, patriotisme i religiositat. Es va proposar reconstruir el nostre passat històric com si d'un model joglar es tractés. Les seves obres responen a aquesta finalitat.

Mètrica

Encavallament: Separació de dues paraules que formen una unitat sintàctica entre el final d'un vers i el començament del següent.

Sinalefa: Fusió en una sola síl·laba de la vocal final d'un mot i la inicial del següent.

• Art major: 9 o més síl·labes.
• Art menor: 8 o menys síl·labes.

Cesura: Pausa interna en un vers.

• Masculina: Acaba en paraula aguda.
• Femenina: Acaba en paraula plana.

Rima

• Consonant: Es repeteix més d'una síl·laba.
• Assonant: Es repeteix una síl·laba.

Es conta fins a l'última síl·laba tònica.

Tipus d'estrofes

• Estrofes cadeno-encadenades: a,b,a,b,c,d,c,d
• Estrofes creu-creuades: a,b,b,a,c,d,d,c
• Estrofes cadeno-creuades: a,b,a,b,c,d,d,c
• Estrofes creu-encadenades: a,b,b,a,c,d,c,d