Guia Completa dels Tipus i Característiques dels Textos Especialitzats

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el 20 de Noviembre de 2025 en catalán con un tamaño de 4,53 KB

Textos Científics: Característiques Essencials

Canal de comunicació: Generalment escrit, tot i que en la vida acadèmica n’hi ha d’orals.
Nivell de formalitat: Generalment alt, escrits en llenguatge d’especialitat, però els més divulgatius estan escrits en estàndard.
Àmbit d’ús: Acadèmic i publicacions de divulgació.
Intenció comunicativa: Predominen els textos expositius (especialitzats o divulgatius), descriptius i argumentatius.

Objectiu: Predomini d’oracions declaratives i de temps verbals en present d’indicatiu amb valor absolut.
Precís: Utilització d’una terminologia especialitzada i compartida per una comunitat científica.
Clar: Expressió que no permeti la generació d’equívocs.

Canal de comunicació: Generalment escrit, tot i que en la vida acadèmica i en els mitjans de comunicació n’hi ha d’orals.
Nivell de formalitat: Registre estàndard, sense deixar de recórrer als llenguatges d’especialitat i al registre literari segons els casos.
Àmbit d’ús: Acadèmic i divulgatiu.
Intenció comunicativa: Predominen els textos expositius i argumentatius.

Combina objectivitat (en la fonamentació de l’exposició o l’argumentació) i subjectivitat (en la proposta d’idees pròpies i originals).
Precís i amb recursos expressius que faciliten la comprensió de les idees (comparacions, exemples, frases fetes, etc.).

Canal de comunicació: Escrit, amb excepció de la part oral dels judicis.
Nivell de formalitat: Tot i que s’intenta un acostament al registre estàndard per facilitar l’accés de l’usuari a l’Administració de Justícia, encara subsisteixen moltes característiques del llenguatge d’especialitat de dret.
Àmbit d’ús: Institucions amb capacitat legisladora, Administració de Justícia i, en el cas d’estudis jurídics, institucions acadèmiques (com ara la universitat).
Intenció comunicativa: Predominen els textos instructius, expositius, argumentatius, tot i que també hi ha narracions, descripcions i diàlegs.

Precís i clar: La delimitació de casos, supòsits, sancions, etc., ha de ser inequívoca en els textos jurídics.
Estructura molt marcada: Organització en títols, capítols, articles, subapartats, llistes, annexos, etc.
Recursos terminològics:
- Presència de definicions, classificacions i remissió a altres textos jurídics (textos legislatius de rang superior, sentències anteriors, etc.).
- Expressions condicionals que comporten una predicció d’hipòtesis.
- Expressió de causes i conseqüències.
- Tecnicismes jurídics (alguns dels quals són llatinismes) i fraseologia o conjunt d’expressions fixades pròpies d’un determinat tipus de text.

Canal de comunicació: Són textos escrits.
Nivell de formalitat: Registre estàndard amb un conjunt de convencions formals i fórmules fixes pròpies d’aquesta mena de textos.
Àmbit d’ús: Administració i món sociolaboral.
Intenció comunicativa: La intenció primària és l’intercanvi d’informació (text conversacional), que pren forma de text expositiu o argumentatiu en la majoria de casos.

Comprensible: Expressions entenedores i fórmules senzilles.
Concís: Cal incloure només les informacions pertinents i expressar-les amb l’extensió necessària.
Respectuós: Cal adreçar-se a l’interlocutor, normalment desconegut, amb un tractament adequat (de vós o de vostè) i amb els tractaments protocol·laris indicats i en fórmules no discriminatòries per raons de gènere (senyor/a).
Estructura convencional: Ús de fórmules de salutació i de comiat, constància de les dades del receptor i del destinatari, etc., seguint una estructura convencional en la disposició d’aquestes dades en el full.