Mercè Rodoreda i l'evolució de la narrativa catalana

La psicologia en l'obra de Mercè Rodoreda

3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d'acord amb aquesta asseveració? Explica per què.

Sí, ja que Rodoreda, en les seues novel·les, realitza una anàlisi dels pensaments i els sentiments de les dones, que són les protagonistes, a través del monòleg interior. L'autora recrea l'univers de la infantesa, que simbolitza la felicitat, front al món adult de la protagonista, que representa el patiment.

Les seues obres estan plenes de simbolisme:

• Aloma: representa la joventut i descriu el pas d'una jove adolescent a l'edat adulta mitjançant una relació íntima i desgraciada amb un home madur parent seu.
• La plaça del Diamant: representa la maduresa i narra la vida personal i l'evolució psicològica de la protagonista, Natàlia (Colometa), amb un intens to subjectiu, paral·lelament als fets històrics del moment: República, Guerra Civil i postguerra.
• Mirall trencat: simbolitzarà la vellesa i la mort.

Mercè Rodoreda és la principal exponent de la novel·la psicològica de la postguerra.

La narrativa catalana des dels anys 70

4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l'actualitat? Reflexiona sobre la tècnica i el context.

Durant la dècada dels setanta assistim a un debilitament de la dictadura franquista, exemplificat per la salut precària del dictador i l'eliminació de la censura prèvia. Amb la mort de Franco el 20 de novembre de 1975, l'estat espanyol viu un procés de transició política que conduirà a un sistema democràtic.

Amb açò, el valencià va recuperar, en certa mesura, la consideració social i legal que havia perdut anys enrere. La cooficialitat i l'entrada en el sistema docent van contribuir a millorar quantitativament i qualitativament el circuit literari que, a partir dels anys 70, veurà augmentar considerablement el nombre d'editorials i de premis, entre ells els Premis Octubre.

Durant aquest període, els autors de narrativa han conreat temàtiques i tècniques diferents:

• Narrativa realista i de tall tradicionalista.
• Novel·les transformadores i literatura urbana, deixant de costat l'ambient costumista i rural.
• Narrativa de gènere: policíaca, de terror, eròtica o de ciència-ficció.

Els autors més importants de la literatura catalana actual són Montserrat Roig amb obres com El temps de les cireres; Quim Monzó amb contes com El perquè de tot plegat; i Terenci Moix amb novel·les com El dia que va morir Marilyn o El sexe dels àngels. Pel que fa a autors valencians, destaquem Isabel-Clara Simó amb obres com Júlia; Josep Lozano amb Crim de Germania; i Ferran Torrent amb obres com Societat limitada, No emprenyeu el comissari o La vida en l'abisme.