La plaça del Diamant: anàlisi i valoració de Mercè Rodoreda

La plaça del Diamant: fitxa i anàlisi

Fitxa de l'edició

La plaça del Diamant és la novel·la més important de la literatura del segle XX i la més coneguda i emblemàtica de la seva escriptora, Mercè Rodoreda i Gurguí. Va ser publicada l'any 1962 a Catalunya; poc després va rebre nombrosos premis; anteriorment, l'obra havia estat rebutjada quan es va presentar per primera vegada l'any 1960. A partir d'aquesta data (1962) s'han fet diverses publicacions i traduccions de la novel·la a més de vint llengües diferents. Concretament, aquesta edició és la 14a de l'editorial Bromera i pertany a la col·lecció Els nostres autors, publicada el gener de 2008.

Composat per 286 pàgines en total, el llibre es troba dividit en diverses parts: una introducció fins a la pàgina 56 que presenta l'autora bibliogràficament, el seu context històric i la seva obra; hi ha un petit anàlisi d'aquesta, dels seus personatges, el seu resum i els seus símbols més importants. Després, un pròleg de la novel·la de la pàgina 57 a la 64 i la novel·la en si de la pàgina 65 a la 274; fins a la pàgina 285 hi ha propostes didàctiques i, a l'última pàgina, l'índex.

Biografia de l'autora

Mercè Rodoreda va néixer el 10 d'octubre de 1908 a Barcelona, al barri de Sant Gervasi de Cassoles. Fou filla única i va ser el centre de l'afecte dels seus pares. El seu avi i el seu pare van ser les persones que més la van influir; li llegien novel·les catalanes de l'època durant la seva infantesa, que fou feliç i despreocupada i, alhora, solitària i casolana, desenvolupada en família i al barri on va néixer. Això es reflecteix mitjançant sensacions característiques i olors a La plaça del Diamant.

Es va casar l'any 1928 i va tenir l'únic fill l'estiu següent; aquests fets tan immediats en la seva vida esdevingueren una experiència traumàtica que només sabia calmar mitjançant l'escriptura. A més, va viure la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial, fets en què es va veure implicada i que també tingueren repercussió en les seves obres, com es pot observar en aquesta novel·la.

Argument

La plaça del Diamant tracta de la vida d'una dona, Natàlia, la 'Colometa', que va viure abans, durant i després de la Guerra Civil. L'obra narra com era la vida en aquells moments, tant a nivell personal com social; ambdós àmbits foren molt difícils i plens d'etapes terribles.

Narra com la seva vida canvia quan es casa i es converteix en mare: passa d'una aparent llibertat a unes obligacions dictades en gran part pel seu marit, el Quimet. A més, mostra la vida sota les conseqüències de quedar vídua i de patir, alhora, una guerra tan dura, període en què va haver de treballar molt per mantenir els seus dos fills, la Rita i l'Antoni. Finalment, explica com, després de les diverses oscil·lacions que ha patit la seva vida, arriba un moment —quan es casa per segona vegada amb l'Antoni— en què sembla estabilitzar-se i trobar la felicitat, malgrat els sentiments d'enyorança.

Estructura de l'obra

Tota aquesta història està estructurada en XLIX capítols, enumerats amb nombres romans. També s'aprecia la separació de l'obra en parts no senyalitzades, que mostren la seva primera etapa de vida, la qual dona un gir quan coneix el Quimet; aquest, a poc a poc, canvia la seva identitat de Natàlia a Colometa i queda marcada pels «petits maldecaps».

A la segona etapa, Natàlia es veu afectada pels esdeveniments socials i històrics que l'influeixen en aquell moment, sobretot quan es produeix la mort del seu home i d'una vida que ja no podria tornar a existir, caracteritzada pels «grans maldecaps». Finalment, la tercera etapa és on la 'Colometa' tracta de refer la seva vida, recuperant la seva identitat com a Natàlia, acceptant pas a pas la vida present i tornant-se a casar amb l'Antoni, però amb el continu del dolorós record.

Narrador i temps

Tot això passa a Barcelona, al llarg d'uns trenta anys. L'obra està narrada per la protagonista: es tracta d'un narrador protagonista que forma part de la novel·la; ho fa de manera lineal i sense salts temporals, tot i que apareixen algun que altre record. El relat en primera persona intensifica la immediatesa i la subjectivitat dels sentiments i sensacions que es descriuen.

Opinió personal

Aquest llibre, personalment, crec que destaca tant per l'argument de la història, com per l'estil amb què l'autora la narra i per l'ordre en què ho fa. M'ha agradat molt llegir-lo perquè m'he posat dins la pell d'una dona que no viu a la meva època, i amb això he estat capaç de sentir per un moment l'angoixa que suposava viure en aquells anys: els pocs drets de la dona, l'accés a l'educació tan limitat, uns recursos econòmics tan baixos que arribaven a sopar només una tomaqueta entre tres persones, i el que suposava quedar vídua amb dos nens a càrrec en temps de guerra, fins arribar a la bogeria de plantejar-se treure's la vida i treure-la als propis fills.

Des del meu punt de vista, puc dir que és una novel·la que expressa molt bé tant la situació social com la personal de cada personatge; és capaç de fer-te reflexionar i adonar-te que tot el que vivim avui és un luxe que, fins fa pocs anys, semblava inversemblant.

Recomanació

Jo animo tant els joves com les persones adultes a llegir aquest llibre, perquè, malgrat que al principi pugui semblar una mica avorrit (cal acostumar-se a la manera de narrar), després, a mesura que avances en la lectura, t'immergeixes tant en la història i en els fets que pots sentir cada sensació que s'hi descriu. D'una banda, es tracta d'una obra entretinguda i, a més, et fa reflexionar molt sobre allò que cadascú té a la seva vida i el que podria haver tingut.

Conclusió

En conclusió, aquest llibre s'ha col·locat directament a la llista dels que més m'han agradat, ja que m'ha semblat un llibre fàcil de llegir, sense cap complicació, amb l'excepció d'algunes paraules pròpies del català oriental, que no impedeixen entendre el context perquè les altres poden ser enteses per tothom que tingui un nivell mínim de la llengua.

A més de la forma com està escrit, el que més m'ha agradat ha estat l'argument de l'obra, que m'ha impactat molt, sobretot la situació de la protagonista i alguns dels moments que viu, com quan mor el Quimet, quan decideix suïcidar-se amb els seus fills o el somni dels coloms. Totes aquestes petites coses són les que fan de La plaça del Diamant una gran obra.