Conjugació del verb haver en català: tots els temps

Resumen

Aquest document recull la conjugació del verb haver en català, en els modes indicatiu i subjuntiu. Mostra per a cada temps les formes de jo, tu, ell o ella, nosaltres, vosaltres i ells o elles. Inclou els temps simples i compostos, com el present, l'imperfet, el passat perfet, el futur i el condicional, i també les formes alternatives, com haguera o haja.

Puntos clave

El present d'indicatiu d'haver és he, has, ha, hem, heu i han. Per a jo també es pot dir haig.
Els temps compostos es formen amb el present d'haver i el participi hagut: he hagut, has hagut, ha hagut...
L'imperfet d'indicatiu és havia, havies, havia, havíem, havíeu i havien.
El futur simple és hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu i hauran.
El condicional simple és hauria, hauries, hauria, hauríem, hauríeu i haurien, amb formes alternatives com haguera.
El present de subjuntiu és hagi, hagis, hagi, hàgim, hàgiu i hagin, i admet formes com haja o hàgem.
L'imperfet de subjuntiu és hagués, haguessis, hagués, haguéssim, haguéssiu i haguessin.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Conjugació del Verb "Haver" en Català

Mode Indicatiu

Present d'Indicatiu

jo: he (o haig)
tu: has
ell/ella/vostè: ha
nosaltres: hem (o havem)
vosaltres: heu (o haveu)
ells/elles/vostès: han

Passat Perfet d'Indicatiu

jo: he hagut
tu: has hagut
ell/ella/vostè: ha hagut
nosaltres: hem hagut (o havem hagut)
vosaltres: heu hagut (o haveu hagut)
ells/elles/vostès: han hagut

Imperfet d'Indicatiu

jo: havia
tu: havies
ell/ella/vostè: havia
nosaltres: havíem
vosaltres: havíeu
ells/elles/vostès: havien

Plusquamperfet d'Indicatiu

jo: havia hagut
tu: havies hagut
ell/ella/vostè: havia hagut
nosaltres: havíem hagut
vosaltres: havíeu hagut
ells/elles/vostès: havien hagut

Passat Simple d'Indicatiu

jo: haguí
tu: hagueres
ell/ella/vostè: hagué
nosaltres: haguérem
vosaltres: haguéreu
ells/elles/vostès: hagueren

Passat Anterior Simple d'Indicatiu

jo: haguí hagut
tu: hagueres hagut
ell/ella/vostè: hagué hagut
nosaltres: haguérem hagut
vosaltres: haguéreu hagut
ells/elles/vostès: hagueren hagut

Passat Perifràstic d'Indicatiu

jo: vaig haver
tu: vas haver (o vares haver)
ell/ella/vostè: va haver
nosaltres: vam haver (o vàrem haver)
vosaltres: vau haver (o vàreu haver)
ells/elles/vostès: van haver (o varen haver)

Passat Anterior Perifràstic d'Indicatiu

jo: vaig haver hagut
tu: vas haver hagut (o vares haver hagut)
ell/ella/vostè: va haver hagut
nosaltres: vam haver hagut (o vàrem haver hagut)
vosaltres: vau haver hagut (o vàreu haver hagut)
ells/elles/vostès: van haver hagut (o varen haver hagut)

Futur Simple d'Indicatiu

(També conegut com Futur Immediat)

jo: hauré
tu: hauràs
ell/ella/vostè: haurà
nosaltres: haurem
vosaltres: haureu
ells/elles/vostès: hauran

Futur Perfet d'Indicatiu

jo: hauré hagut
tu: hauràs hagut
ell/ella/vostè: haurà hagut
nosaltres: haurem hagut
vosaltres: haureu hagut
ells/elles/vostès: hauran hagut

Condicional Simple d'Indicatiu

jo: hauria (o haguera)
tu: hauries (o hagueres)
ell/ella/vostè: hauria (o haguera)
nosaltres: hauríem (o haguérem)
vosaltres: hauríeu (o haguéreu)
ells/elles/vostès: haurien (o hagueren)

Condicional Perfet d'Indicatiu

jo: hauria hagut (o haguera hagut)
tu: hauries hagut (o hagueres hagut)
ell/ella/vostè: hauria hagut (o haguera hagut)
nosaltres: hauríem hagut (o haguérem hagut)
vosaltres: hauríeu hagut (o haguéreu hagut)
ells/elles/vostès: haurien hagut (o hagueren hagut)

Mode Subjuntiu

Present de Subjuntiu

jo: hagi (o haja)
tu: hagis (o hages)
ell/ella/vostè: hagi (o haja)
nosaltres: hàgim (o hàgem)
vosaltres: hàgiu (o hàgeu)
ells/elles/vostès: hagin (o hagen)

Passat Perfet de Subjuntiu

jo: hagi hagut (o haja hagut)
tu: hagis hagut (o hages hagut)
ell/ella/vostè: hagi hagut (o haja hagut)
nosaltres: hàgim hagut (o hàgem hagut)
vosaltres: hàgiu hagut (o hàgeu hagut)
ells/elles/vostès: hagin hagut (o hagen hagut)

Imperfet de Subjuntiu

jo: hagués (o haguera)
tu: haguessis (o haguesses)
ell/ella/vostè: hagués (o haguera)
nosaltres: haguéssim (o haguéssem)
vosaltres: haguéssiu (o haguésseu)
ells/elles/vostès: haguessin (o haguessen)

Plusquamperfet de Subjuntiu

jo: hagués hagut (o haguera hagut)
tu: haguessis hagut (o haguesses hagut)
ell/ella/vostè: hagués hagut (o haguera hagut)
nosaltres: haguéssim hagut (o haguéssem hagut)
vosaltres: haguéssiu hagut (o haguésseu hagut)
ells/elles/vostès: haguessin hagut (o haguessen hagut)

Preguntas frecuentes

Quines són les formes del passat simple d'indicatiu del verb haver?

Són haguí, hagueres, hagué, haguérem, haguéreu i hagueren, per a jo, tu, ell o ella, nosaltres, vosaltres i ells o elles.

Quina diferència hi ha entre hagi i haja?

Són formes alternatives del present de subjuntiu. El text indica que hagi també es pot dir haja, i que hàgim també es pot dir hàgem.

Com es forma el passat perifràstic del verb haver?

Es forma amb el present del verb anar i l'infinitiu haver: vaig haver, vas haver, va haver, vam haver, vau haver i van haver. També admet les formes vares haver, vàrem haver i varen haver.