Llorenç Villalonga: Vida i obra de l'escriptor mallorquí

Llorenç Villalonga Pons, el seu pseudònim era Dhey, l'esnob (Palma 1897-1980), polèmic escriptor mallorquí, va fer la carrera de medicina. La seva vida i la seva obra tenen tres etapes prou diferenciades.

Etapes de l'obra de Llorenç Villalonga

Primera etapa (1924-1939)

L'escriptor comença a col·laborar a El Día de. La tasca d'escriptor de diaris obre la seva primera etapa literària (1924-1939). En aquesta època elabora una important producció de comentaris literaris, artístics i culturals. És el seu millor moment. Molt més important és la seva entrada com a novel·lista amb Mort de dama (1931) en català, una sàtira de la vida mallorquina dels anys vint. Sàtira i esperpent ofensius que no li foren perdonats. La guerra civil emmarca el pas transitori del novel·lista pel feixisme. Després de la revolta militar, es casa amb una parenta llunyana, una cosina, rica i plena de seny: Maria Teresa Gelabert Gelabert. Era un matrimoni de conveniència que tanca la porta del temps de joventut i d'aventura portant la maduresa.

Segona etapa (1939-1961)

La nova etapa (1939-1961) ara pesen en els seus escrits dues postguerres: la civil i la mundial. Comença amb la llarga elaboració de la novel·la Bearn, en català, entre el 1952 i el 1954, però mancant-li poques pàgines per acabar-la, es rebel·la davant la correcció d'estil que l'editorial Selecta, de Barcelona, ha imprimit a Mort de dama. Irritat, refà l'obra de cap a cap en castellà i l'acaba ja directament en aquesta llengua, que no va tenir molta sort. La versió catalana va guanyar el premi de la crítica de 1961. Ha estat traduïda a gairebé totes les llengües europees de cultura i també al xinès i al vietnamita i una versió cinematogràfica.

Tercera etapa (1961-1975)

Als anys seixanta, s'iniciava la tercera etapa (1961-1975), fins al final de la vida activa del novel·lista. Dins aquest període, fa obres importants de temàtica autobiogràfica. Va guanyar el Premi Josep Pla 1973 i tancà brillantment la seva trajectòria novl·lística amb Un estiu a Mallorca (1975), versió narrativa del drama.

Bearn o la sala de les nines

La conjunció “o” ajunta i separa a la vegada; el lector pot decidir de quedar-se amb la primera part o bé, amb la segona. Si es treu la “o”, també hi hauria l'opció de l'”és a dir”. Aleshores, el títol significaria “Bearn, és a dir: la sala de les nines". El títol de la novel·la es forma per dues parts ja que el seu argument es centra, sobretot, en tot allò que succeeix a Bearn, de la mateixa manera, que en tot allò que succeeix a la sala de les nines. La primera part del títol, és a dir,“que es Bearn?” és el món de Tonet i Maria Antònia (aristòcrates rurals). És un món extingit ja que els senyors s'arruïnen, envelleixen i no tenen fills.“La sala de les nines”, en canvi, és una habitació tancada de la casa de Bearn a la qual ningú no té accés, excepte el senyor, tot i que ell, no hi entra des de fa molts anys.

Edició

La primera edició catalana d'aquesta novel·la fou publicada pel Club dels Novel·listes (Barcelona, 1961) amb el títol de “Bearn”. L'any 1965, Llorenç Villalonga revisà el text i introduí alguns canvis. Després de la mort de l'autor el títol “Bearn o la sala de les nines” ha estat el definitiu.

Models i influències

Aquesta novel·la ofereix una tècnica que ofereix moltes perspectives pel que fa als fets narrats d'influència d'un escriptor Francès. La novel·la té multiplicitat de veus narratives. És una novel·la psicològica, narrativa realista tradicional. Don Toni de Bearn a les Memòries sobre la manera d'entendre la literatura i el tipus de novel·la que estem llegint: vol recuperar els períodes de la història de la humanitat en què el racionalisme s'ha imposat en la conducta humana. La literatura també és fonamental. El mínim a què pot aspirar la literatura és a expressar en forma intel·ligible, els estats de l'ànima. El millor escriptor serà el qui més s'acosti a tal fi.

Estructura de la novel·la

(dura 32 anys) La novel·la està estructurada en tres parts: una introducció, “Sota la influència de Faust” i “La pau regna a Bearn”, i un epíleg.

Introducció

És una carta escrita pel narrador don Joan al seu amic Miquel Gelabert, antic company de seminari i actualment secretari del Senyor Cardenal de les Espanyes, per demanar-li consell i conformitat per portar a terme les instruccions de don Toni.

Primera part: “Sota la influència de Faust”

Consta de vint capítols, a través dels quals se'ns presenten els personatges, el seu entorn i el transcurs de deu anys de la seva vida, que el narrador situa entre 1859 i 1869. Tota la part gira al voltant del mite de Faust, l'eterna joventut, que el protagonista està disposat a aconseguir.

Segona part: “La pau regna a Bearn”

Consta de vint-i-tres capítols i s'hi relaten els fets que succeeixen en els vint-i-dos anys següents. A excepció dels capítols que narren el viatge de don Toni, dona Maria Antònia i Joan a París i Roma, que dura deu setmanes, els altres capítols estan dedicats a explicar la serenitat i l'harmonia de Bearn. Els quatre últims capítols (20 a 23) expliquen la mort sobtada dels senyors.

Epíleg

Tanca la novel·la. Es troben els incidents que han succeït després de la mort dels senyors i s'hi recupera l'enigma de la novel·la: “La sala de les nines”. Don Joan crema tots els documents que conté la sala. Impedeix que es pugui conèixer la veritable realitat.

L'estructura interna: la tècnica narrativa del “in media res”

Al pròleg de la novel·la, representa que tot s'ha acabat, el protagonista ha mort, i el narrador insinua dades i crea un ambient d'expectació en les primeres línies: “...els senyors moriren fa prop de dos mesos, la darrera nit de Carnaval, en circumstàncies més aviat misterioses”, de manera que en començar el relat ja se sap que la història és acabada. A partir d'aquest clima comença la veritable narració, que avança amb un cert desordre i on hi freqüenten els salts en el temps. La narració, però, progressa línialment des del principi fins al final dels fets.

L'estructura temporal: els salts en el temps (Els Flash-back i les anticipacions)

El narrador no ho sap tot i aconsegueix les informacions a partir de les converses, rumors, suposicions, intuïcions,...Conèixer el final de la història li permet de repartir al llarg del relat nombrosos flash-back o anticipacions del futur per avançar accions i moments transcendents, dins d'elles ha fixat records i circumstàncies.

L'ambigüitat narrativa i el doble narrador. La forma epistolar (Joan) - les Memòries de Don Toni

Les Memòries de don Toni són la possibilitat d'abastar els seus records, de donar-ne una visió global i tancada; són la seva contribució a la humanitat. La finalitat, però, és aconseguir eternitzar el seu paradís i provocar diàleg i intel·ligència. Don Toni crema els llibres com a punt de partida de la seva escriptura. Per aquest motiu don Joan es proposa arribar fins al final en la consecució de l'encàrrec ja que per a ell el record també és fonamental i necessari. La seva escriptura es genera pel mateix motiu que la de don Toni: no oblidar i reviure. Amb un clar paral·lelisme, don Joan ha escrit també les seves memòries i la seva memòria de don Toni.

Dates

La primera part de la novel·la, “Sota la influència de Faust”, explica el transcurs de deu anys de la vida dels personatges, que el narrador situa cronològicament entre 1859 i 1869. Del capítol 3 al 12 el narrador situa el relat a l'inici de la seva relació amb don Toni, l'any 1859. Els capítols 13 a 20, relaten només unes hores, un capvespre. La segona part, “La pau regna a Bearn”, relata els fets ocorreguts els vint-i-dos anys següents.

• L'any 1811 neix don Toni de la nissaga de Bearn (el 1859 té 48 anys). Es cria amb la seva cosina Maria Antònia. Es casen per ajuntar les dues hisendes. El senyor viatja a Madrid poc després de la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i la Regència d'Urgell el 1823.
• L'any 1859, don Toni amb dona Xima (18 o 19 anys), s'escapa a París per assistir a la representació de “Faust de Gounod”.
• De 1862 a 1866 don Toni manté correspondència amb els Rosa Creu de Prússia. Aquest mateix any (1866), don Toni expurga l'arxiu de Bearn.
• L'any 1868 hi ha la batalla d'Alcolea i la revolució de setembre. Isabel II cau i emigra. Poc després, una nit de novembre, el vicari don Andreu visita don Toni.
• El 1877 don Toni visita a Madó Coloma reflectida a les “Memòries”.
• Els darrers anys el senyor escriu les memòries.
• El 1890 don Toni explica a Joan que Evans va treure de París, Eugènia de Montijo, que era amant de dona Xima. Na Xima mort juntament a Maria Antònia i don Toni. Mesos abans, don Toni lliura a Joan les “Memòries” perquè les publiqui.