Figures Retòriques i Poesia Trobadoresca: Guia Completa

Figures Retòriques (I)

Acumulació: addició de moltes idees o adjectius sobre una qüestió determinada.

Afèresi: eliminació de fonemes o síl·labes al principi d'una paraula.

Al·legoria: expressió d'una idea amb moltes metàfores.

Al·literació: repetició de fonemes semblants (p. ex., plou prou, però...).

Anacolut: construcció gramatical en què la primera part no lliga amb la segona (p. ex., s'ha produït un tall).

Anadiplosi: repetició del mateix mot al final d'un vers i al principi del següent.

Anàfora: repetició del mateix mot al principi de versos.

Antítesi: oposició de dos mots (sentit contrari).

Antonomàsia: substitució d'un nom per una expressió (p. ex., compara).

Apòcope: eliminació al final d'una paraula.

Apòstrof: crida directa al receptor, sovint amb un vocatiu.

Asíndeton: omissió de connectors.

Commutació: intercanvi de dues idees paral·leles i oposades (p. ex., menjar per viure i viure per menjar).

Comparació: quan un objecte es descriu amb un altre que té alguna característica que ajuda a caracteritzar el primer.

Concatenació: repetició del mateix mot al final d'un vers i al principi del següent.

Dièresi: separar dues vocals que normativament formarien un diftong per crear un hiat.

Disfemisme: substitució d'una expressió estàndard per una de vulgar.

Encavallament: el vers s'acaba, però la frase o expressió continua al vers següent.

Epèntesi: afegir fonemes o síl·labes al mig d'una paraula.

Epítet: adjectiu que no aporta informació addicional al substantiu (p. ex., blanca neu).

Eufemisme: substituir una expressió vulgar (malsonant) per una d'estàndard (més suau).

Eparadiplon: la mateixa paraula es repeteix al principi i al final del mateix vers.

Geminació: repetició d'un mateix fonema o síl·laba.

Gradació/Clímax: successió on hi ha intriga o acumulació d'adjectius.

Hipèrbaton: desordre de la frase.

Hipèrbole: exageració.

Ironia: insinuar el contrari del que es vol dir.

Lítote: negació del contrari per fer una afirmació (p. ex., no està fred, volent dir que està calent).

Metàfora: quan s'utilitza un mot que significa una cosa per expressar-ne una altra amb una certa similitud.

Metonímia: designar una cosa amb el nom d'una altra amb la qual manté una relació de proximitat.

Onomatopeia: repetició de fonemes que descriuen l'acció que signifiquen (p. ex., buf-buf).

Palíndrom: frase que es llegeix igual de dreta a esquerra que a la inversa (p. ex., roma amor).

Paral·lelisme: repetició de la mateixa estructura sintàctica.

Parèntesi: explicació que es fa al marge del discurs normal.

Paronomàsia: jocs de paraules amb sons semblants fonèticament.

Perífrasi: quan s'utilitzen més paraules de les necessàries per expressar una idea.

Personificació: quan s'atribueix una acció pròpia de les persones als animals o a objectes.

Pleonasme: redundància (ús de paraules innecessàries).

Polisíndeton: repetició de conjuncions.

Reticència: deixar incompleta una frase per donar a entendre més del que es vol dir.

Símbol: representació d'un concepte per un altre amb el qual manté una relació d'analogia.

Sinèresi: quan es forma un diftong amb dues vocals que normalment formarien un hiat.

Suspensió: donar menys importància a una informació decisiva per a la comprensió del text.

Zeugma: adjectiu o verb que, tot i concordar amb una paraula, es refereix també a una altra de més lluny.

Poesia dels Trobador (Segle XIII)

Al segle XIII, el català es consolida en textos en prosa de tot tipus, però no arriba a substituir el llatí, excepte en el camp de la poesia. Encara que hi ha proves de literatura popular en vers a mitjan segle XII, la major part de l'obra poètica dels segles XI al XIII està escrita en occità o provençal i constitueix el corpus de la literatura trobadoresca.

Trobadors i Joglars

La poesia trobadoresca (escrita en occità) es considera el principi de la lírica moderna: escrita en romanç, és laica, cortesana i sotmesa a una tècnica formal. Els trobadors vivien a les corts feudals del sud de França, de la Corona d'Aragó i fins al nord de l'actual Itàlia, gràcies al mecenatge dels senyors. A les corts hi havia el seu públic, i tot i que componien per escrit i musicaven els seus versos, la interpretació era oral i a càrrec dels joglars. Aquesta varietat artística de l'occità va ser la llengua poètica de moda durant dos segles i va influir en la literatura galaicoportuguesa, en la italiana i en els nostres poetes fins al segle XV. Els razós són breus narracions de la vida dels trobadors que, al final del segle XIII, els compiladors van afegir al conjunt de poesia. Solen partir d'una anècdota coneguda, fictícia o extreta dels versos, i presenten una història que funciona com a introducció dels poemes, arribant a actuar com a prototipus de novel·la.

Poètica Trobadoresca: Estils

: trobar ric: es basa en el domini formal i la originalitat de les imatges. Trobar clus: es basa en la riquesa i la profunditat dels conceptes. Sol presentar una problemàtica moral molt acusada i usa figures conceptuals com l’al·legoria.

Guillem de Berguedà, és el noble trobador mes polèmic  i bel·licós.

Al·legoria: expressió paral·lela d’una sèrie de referents reals o d’una altra figura o metafòrics, de manera que els uns i els altres es corresponen perfectament.

Antítesi: relaciona dues situacions, idees, expressions o paraules que semblen contraries, és quan dormo que hi veig clar.

Comparació: consisteix a relacionar dos fets o conceptes que mantenen una semblança real o imaginària amb la intenció de fer-ne un de més comprensible, bullirà el mar com la cassola de forn.

Hipèrbole: exageració que situa l’element engrandit més enllà dels límits d’allò que normalment es considera com a veritat, et duré a la lluna si cal.

Ironia: consisteix a considerar, aparentment, verdadera i certa un afirmació que es té per falsa, tu sí que saps...

Metàfora: canvi de significat d’un signe lingüístic situat en un context no habitual.

Metonímia: un nom assumeix el significat d’un altre amb el qual guarda un relació de causa/efecte.. veia veles al fons de l’horitzó.

Paradoxa: una contradicció aparent expressa una idea vàlida, allò que quan més lleves és més gran = un forat.

Personificació: atribueix qualitats d’essers animals a objectes, qualitats humanes a coses.

Símbol: representació d’un concepte per un altre amb el qual manté una relació d’analogia cultural o convencional.

Sinalefa: integració en la mateixa síl·laba mètrica de la vocal final d’un mot i la inicial del següent.

Hiat: manteniment en dues síl·labes distintes de les vocals que integrarien un diftong o sinalefa.

Elisió: supressió d’una de les dues vocals en contacte o reducció de les dues a una de sola.

Al·literació: repetició de son semblants per transmetre una relació determinada entre el sentit del text i el que representa el so repetit.

Anagrama: és un mot o una frase formats per la transposició de les lletres d’un altre mot o una altra frase.

Homofonia: es la identitat fonètica entres dos mots o expressions que tenen significat diferent.

Onomatopeia: és un mot que sona d’una manera determinada amb la finalitat d’imitar els efectes acústics del significat.

Paronomàsia: és un joc de paraules entre mots que només es diferencien en algun so, o l’ús del mateix mot amb dos sentits diferents.

Apòcope: supressió de sons al final del mot.

Afèresi: supressió de sons o síl·labes inicials de paraules.

Hipèrbaton: s’altera l’ordre gramatical habitual de les paraules o de les frases.

Paral·lelisme: es repeteix una mateixa estructura sintàctica en diverses frases seguides.

Asíndeton: és l’absència de conjunció entre paraules en situacions en què hauria d’haver-n’hi, produeix una sensació d’agilitat, rapidesa.

Anàfora: és la repetició d’una paraula o més d’una en començar diferents versos o frases.

Enumeració: és l’acumulació d’elements sintàctics iguals en una oració.

Quiasme consisteix en una simetria sintàctica, en la successió de dos sintagmes de manera que els termes del segon estiguin disposats en l’ordre invers dels del primer.

Polisíndeton consisteix en la presència reiterada i innecessària d’alguna conjunció per a unir mots,..