Les Guerres Carlines i la Construcció de l'Estat Liberal

Les Guerres Carlines (1833-1849)

• Carlins: Defensaven l'Antic Règim i la monarquia absoluta. Suports socials: la noblesa rural, el clero i la pagesia. Implantació a Catalunya, País Basc i Navarra.
• Isabelins: Proposaven l'abolició de l'Antic Règim i la implantació d'un estat liberal.

Etapes

• 1833-1836: Expansió o victòries carlines.
• 1836-1840: Afebliment dels carlins i victòria liberal.
• 1846-1849: Guerra dels Matiners a Catalunya.

La construcció de l'Estat Liberal (1833-1843)

Revolució liberal

S'inicia l'any 1836 amb l'arribada dels progressistes al poder a causa de les revoltes populars (bullangues).

Reformes principals

• Constitució del 1837: Sobirania nacional, àmplia declaració de drets ciutadans (llibertat de premsa...), divisió de poders (poders amplis de la Corona), dues cambres (Senat i Congrés), sufragi censatari masculí (+25 anys).
• Reforma agrària liberal: Abolició del règim senyorial, desvinculació i desamortització de Mendizábal.
• Mesures liberalitzadores de la indústria i del comerç.

Estat liberal

Fonamentat en la sobirania nacional, el constitucionalisme i el parlamentarisme. Es caracteritza per l'alternança en el poder (moderats-progressistes) i la marginació del sistema (demòcrates i republicans).

Inestabilitat política: Intervenció de l'exèrcit (pronunciaments), frau electoral, intromissió de la Corona i revoltes populars per aconseguir canvis polítics.

Regències

• Regència de Maria Cristina (1833-1840): Governs de transició (1833-1835), governs progressistes (1835-1837) i retorn dels moderats (1837-1840).
• Regència d'Espartero (1840-1843): Govern dels progressistes, autoritarisme del regent (bombardeig de Barcelona) i oposició de Catalunya (la Jamància).

Dècada Moderada (1844-1854)

Bases ideològiques

Liberalisme doctrinari (llei i ordre).

Constitució del 1845

Idees bàsiques del moderantisme: sobirania conjunta entre rei i Corts, ampliació dels poders de l'executiu i disminució de les atribucions del legislatiu; restricció del dret de vot i Senat no electiu. Es va suprimir la Milícia Nacional i es va atorgar l'exclusivitat a la religió catòlica. Sufragi censatari de l'1%.

Suports socials

Burgesia terratinent, Corona, part de l'exèrcit i l'Església.

Institucionalització de l'Estat

Concordat amb la Santa Seu, reforma de l'administració, reforma fiscal i jurídica (Codi Penal) i creació de la Guàrdia Civil.