Congrés de Viena i revolucions a França (1815–1870): cronologia i causes
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,39 KB
Cronologia de França (1815-1830-1848-1870)
I. Cronologia de França (1815-1830-1848-1870)
II. El congrés de Viena (1815) — pàg. 51
- Principi de legitimitat — restitució d'antigues dinasties.
- El congrés és un congrés d'ideologia conservadora o reaccionària, és a dir, vol tornar als valors de l'Antic Règim.
- Frenar el liberalisme.
- Tornar a les fronteres anteriors a la Revolució Francesa.
- Dret a la intervenció militar — cadena de concerts i la Santa Aliança.
III. El nou mapa d'Europa — pàg. 56
III. El nou mapa d’Europa (pag. 56)
IV. El liberalisme — pàg. 52
IV. El liberalisme (pag. 52) — doc. 3; doc. 5; doc. 9
V. La primera onada revolucionària (1820) — pàg. 54
V. La primera onada revolucionària (1820) — pag. 54
Van qüestionar el sistema de restauració. Van tenir un escàs suport social.
Els monarques d'Espanya i de Nàpols van cedir al «Jurament d'una constitució moderna».
Metternich va reaccionar enviant un exèrcit a Nàpols.
França, autoritzada pel congrés de Verona, va enviar tropes a Espanya per restaurar els poders absoluts de Ferran VII.
No es van celebrar més congressos davant l'evidència que les potències europees no podien continuar donant suport a governs si elles mateixes no mantenien drets.
El termini liberal va ser 1820–1823.
VI. La revolució del 1830 — cronologia de França
VI. La revolució del 1830 — (cronologia de França) doc.; pag. 54–56
Causes:
- Pujada de preus.
- Mancança de productes de primera necessitat (crisi de subsistència).
- Crisi industrial i inflació.
Van ser un descontentament social favorable a la revolta.
La burgesia arremet contra l'ordre polític.
Es va iniciar a França: l'alta burgesia i els republicans es van oposar a l'intent de Carles X d'eliminar alguns drets dels ciutadans (la Carta Atorgada).
París es va declarar en rebel·lia.
Carles X va abdicar i va ser substituït pel rei burguès Lluís Felip d'Orleans.
La revolució es va estendre per tota Europa.
Els belgues, units a Holanda, van aconseguir la independència.
La revolta nacionalista polonesa a Rússia va ser esclafada.
Itàlia i Alemanya van veure com es sofocaven els motins.
Suïssa va elaborar un sistema constitucional i liberal.
A Espanya va començar la inestabilitat política.
Europa occidental (alta burgesia): el poder polític va servir per facilitar l'acumulació de capital i la industrialització (aplicació del sufragi universal).
VII. Les revolucions del 1848 — cronologia de França
VII. Les revolucions del 1848 — (cronologia de França)
1ª a França: les revolucions de 1830 no havien solucionat el problema social. El proletariat reclama el dret de votar (sufragi universal).
Europa Central i Oriental persistien en l'absolutisme; el moviment popular va causar la destrucció de l'Antic Règim en diversos llocs.
VIII. Romanticisme, nacionalisme i unificació d'Alemanya
VIII. Romanticisme / nacionalisme / unificació d'Alemanya
Transcripció completa del document (bloc replicat)
I. Cronologia de França (1815-1830-1848-1870)
II. El congrés de Viena (1815) — pag. 51
· Principi de legitimitat — Antigues dinasties.
· El congrés és un congrés d'ideologia conservadora o reaccionària que vol dir: tornar als valors de l'Antic Règim.
· Frenar el liberalisme
· Tornar a les fronteres anteriors a la Revolució Francesa.
· Dret a la intervenció militar — Santa Aliança.
III. El nou mapa d'Europa (pag. 56)
IV. El liberalisme (pag. 52) — doc. 3; doc. 5; doc. 9
V. La primera onada revolucionària (1820) — pag. 54
Van qüestionar el sistema de restauració. Van tenir un escàs suport social.
Els monarques d'Espanya i Nàpols van cedir al “Jurament d'una constitució moderna”.
Metternich va reaccionar enviant un exèrcit a Nàpols.
França, autoritzada pel congrés de Verona, va enviar tropes a Espanya per restaurar els poders absoluts de Ferran VII.
No es van celebrar més congressos davant l'evidència que les potències europees no podien continuar donant suport a governs, ja que ells mateixos no es mantenien drets.
Termini liberal va ser 1820–1823.
VI. La revolució del 1830 … (cronologia de França) doc.; pag. 54–56
Causes: · Pujada de preus · mancança de productes de 1ª necessitat (crisi de subsistència) · crisi industrial (inflació). Van ser descontentament social favorable a la revolta.
La burgesia arremet contra l'ordre polític.
Es va iniciar a França, l'alta burgesia i republicans es van oposar a l'intent de Carles X d'eliminar alguns drets dels ciutadans (la Carta Atorgada).
París es va declarar en rebel·lia.
Carles X va abdicar i va ser substituït pel rei burguès Lluís Felip d'Orleans.
La Revolució es va estendre per tot Europa.
Els belgues, units a Holanda, van aconseguir la independència.
La revolta nacionalista polonesa a Rússia va ser esclafada.
Itàlia i Alemanya es van sofocar els motins.
Suïssa va elaborar un sistema constitucional i liberal.
Espanya va iniciar la inestabilitat política.
Europa Occidental (alta burgesia): el poder polític va servir per facilitar l'acumulació de capital i la industrialització (aplicació del sufragi universal).
VII. Les revolucions del 1848 … (cronologia de França)
1ª a França, les revolucions del 30 no havien solucionat el problema social. El proletariat reclama el dret de votar (sufragi universal).
Europa Central i Oriental persistien en l'absolutisme; el moviment popular va causar la destrucció de l'Antic Règim.
VIII. Romanticisme / nacionalisme / unificació d'Alemanya
Per tot Europa. Els belgues units a Holanda van aconseguir la independència. La revolta nacionalista polonesa a Rússia va ser esclafada.