Anarquisme, socialisme i marxisme: conceptes i moviments

Anarquisme

Anarquisme: doctrina i moviment polític i social que rebutja qualsevol forma d'autoritat política o religiosa. Els anarquistes són partidaris de la supressió de l'Estat, per la qual cosa rebutgen la participació política institucional i exalten la llibertat absoluta de l'individu. Entre els seus pensadors destaquen Proudhon i Bakunin, que configuraren un corrent diferenciat dins del moviment obrer.

Mikhail Bakunin

Mikhail Bakunin: teòric i polític revolucionari rus. Participà en la revolució del 1848. Proposà l'abolició de l'Estat i la col·lectivització dels instruments de treball, però no pas dels seus fruits. És considerat com un dels principals teòrics i activistes de l'anarquisme. Els seus enfrontaments amb Marx alteraren el rumb de la Primera Internacional.

Associació Internacional de Treballadors

Associació Internacional de Treballadors (AIT): organització internacional del moviment obrer, fundada a Londres (1864) per delegats de les principals associacions europees de treballadors. S'implantà ràpidament en els anys següents i fou escenari dels enfrontaments entre anarquistes, partidaris de Bakunin, i socialistes, partidaris de Marx, fins que, al congrés de l'Haia (1872), els anarquistes foren expulsats de l'AIT. La seva existència reforçà la consciència de classe dels treballadors.

Colonialisme

Colonialisme: sistema de relacions político-econòmiques mitjançant el qual un país o territori passa a dependre d'una altra nació. Històricament, s'aplica al domini de les potències europees sobre una gran part del món entre la segona meitat del segle XIX i el final de la Segona Guerra Mundial.

Comuna de París

Comuna de París: aixecament de caràcter socialista ocorregut a la capital francesa el 1871, en contra de la pau amb Alemanya després de la guerra francoprussiana i del conservadorisme de la nova república francesa. Fou durament reprimida.

Partit laborista

Partit laborista: del terme anglès Labour Party, és el referent del pensament socialista a la Gran Bretanya.

Partit Socialdemòcrata Alemany

Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD): partit fundat l'any 1875. En aquelles dates nasqueren els principals partits socialistes nacionals europeus. L'SPD fou el primer partit socialista de masses; encabia i organitzava milions de treballadors i treballadores, aconseguí aviat una forta presència parlamentària i seria després el model de partit per al socialisme europeu.

Revisionisme

Revisionisme: tendència política nascuda en el si de la socialdemocràcia alemanya a finals del segle XIX, la principal figura de la qual fou Eduard Bernstein. Defensava l'abandonament de les postures revolucionàries i la incorporació del socialisme al sistema democràtic. Fou l'origen del socialisme democràtic del segle XX, oposat al socialisme revolucionari que representaren després de la Revolució russa els moviments comunistes.

Sindicalisme

Sindicalisme: mètode d'organització obrera que, des de finals del segle XIX, agrupa les associacions de treballadors per oficis, localitats, etc. El sindicalisme creix paral·lelament a la societat industrial i es constitueix com el més potent moviment social per plantejar, defensar i aconseguir les reivindicacions econòmiques i socials dels seus afiliats.

Socialdemocràcia

Socialdemocràcia: doctrina pròpia de molts moviments socialistes durant el segle XIX. Des de l'escissió del moviment socialista —després de la Revolució russa—, el terme sovint fa referència als partits alineats amb postures reformistes i democràtiques, diferenciant-se dels partits comunistes més revolucionaris.

Socialisme i corrents

Socialisme

Socialisme: ideologia política oposada al capitalisme i que es desenvolupa al mateix temps que l'expansió de la societat industrial burgesa. El terme sorgeix a França cap a 1830, i la seva pràctica propugna la propietat pública dels mitjans de producció i la conquesta del poder per la classe treballadora. El principal impulsor de la teoria socialista moderna fou Karl Marx. A partir de 1918, el moviment socialiste es dividí en dos corrents: un de democràtic i un altre que prengué el nom de comunisme.

Terme que designa un conjunt de doctrines que denuncien els abusos del capitalisme liberal. Proposen la substitució de la propietat privada per la col·lectiva i aspiren a construir una societat d'homes i dones lliures i iguals.

Socialisme utòpic

Socialisme utòpic: terme utilitzat per Friedrich Engels per designar els pensadors que plantejaven societats ideals (utòpiques). Va sorgir gràcies a un grup de pensadors polítics preocupats per les condicions de vida i treball de la classe obrera. Defensaren diverses opcions alternatives al capitalisme que tenien en comú la crítica a la propietat privada dels mitjans de producció, la necessitat de millorar les condicions de vida i de treball dels obrers, i l'aspiració a la igualtat política.

Ludisme

Ludisme: moviment obrer que es caracteritzà per la destrucció de maquinària i de fàbriques en les primeres fases de la industrialització. Els treballadors reaccionaven així a la competència inicial d'una mecanització que empitjorava les seves condicions de treball. Les primeres manifestacions ludites tingueren lloc al Regne Unit. El concepte prové de Ned Ludd.

Cartisme

Cartisme: important moviment de masses l'auge del qual es produí al Regne Unit entre 1838 i 1848. Els treballadors es mobilitzaren políticament al voltant de la Carta del Poble (1838), en la qual es reivindicava el sufragi universal masculí, el vot secret i la prohibició que els no propietaris fossin elegits. Fou l'expressió política del suport obrer i popular a un programa democratitzador. El cartisme fou influenciat per Feargus O'Connor.

Marxisme

Marxisme: conjunt de teories i pràctiques elaborades per Marx, Engels i altres pensadors posteriors. El marxisme és una crítica global de la societat burgesa, de la qual es deriva la proposta que els treballadors s'organitzin en partits polítics amb l'objectiu de conquerir el poder i transformar la societat, eliminant les diferències de classes socials.

El marxisme descansa sobre tres grans eixos:

1. L'anàlisi de classes a través de la lluita de classes.
2. La crítica del present en funció de l'anàlisi del sistema capitalista.
3. La necessitat de superar aquest present i plantejar un projecte de futur: la societat comunista a la qual s'arribaria amb la presa del poder polític pels treballadors.

Karl Marx

Karl Marx: filòsof, historiador i economista alemany que desenvolupà una crítica radical i global de la societat burgesa i capitalista. La seva teoria ha influït profundament el pensament contemporani. La pràctica derivada d'aquesta teoria ha estat decisiva per al moviment obrer i la política socialista en el món contemporani.

Bolxevics i Menxevics

Bolxevics: sector revolucionari del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus; defensaven el protagonisme del proletariat en la revolució i la creació d'una dictadura revolucionària.

Menxevics: facció moderada del mateix partit, que defensava una evolució de Rússia cap a un règim democràtic, front la dictadura del proletariat propugnada pels bolxevics.

Falansteris

Falansteris: agrupacions comunitàries en què la propietat era col·lectiva i on homes, dones i infants compartien les tasques. Aquest model comunitari s'associa a experiments utòpics del segle XIX.

Partits i sindicats socialistes

Partits i sindicats socialistes: recollint l'experiència de la Primera Internacional, es van començar a crear partits polítics obrers. El primer i més important, que fou punt de referència del socialisme europeu, va ser el Partit Socialdemòcrata Alemany. El seu programa, d'inspiració marxista, establia objectius a dos nivells: reivindicacions immediates per millorar la vida dels treballadors i un projecte polític per a la transformació social a llarg termini.

Anarco-comunisme

Anarco-comunisme: corrent que defensa l'acció directa com a instrument de transformació social. Algunes de les seves expressions històriques arribaren a justificar pràctiques de violència política; per exemple, esmenten l'ús d'atacs o assassinats contra polítics, militars o membres de l'església com a forma de «propaganda pel fet». Aquestes tàctiques foren objecte de debat i crítica dins del moviment obrer i de la societat en general.

Nota: el conjunt d'entrades descriu termes i corrents històrics relacionats amb el moviment obrer i el desenvolupament del pensament socialista i anarquista al segle XIX i principis del XX.