Les Revolucions Polítiques (1776-1848): De l'Antic Règim al Liberalisme

Les revolucions polítiques (1776-1848)

Les revolucions polítiques (1776-1848) suposen el pas de l'Antic Règim al nou Estat liberal. Va ser un procés que, fins al 1848, a la major part d'Europa i als Estats Units, va acabar imposant el liberalisme polític.

Revolta de la independència dels Estats Units

El conflicte comença especialment pels impostos que Anglaterra cobra als colons. Els colons demanen, a canvi de pagar impostos, tenir representants al Parlament de Londres, cosa que no és acceptada. El 1773 va tenir lloc el "Boston Tea Party", la revolta contra el monopoli del comerç del te que van establir els anglesos. Els vaixells del port de Boston van ser saquejats i incendiats. Els colons es van organitzar i el 1774 van redactar una declaració de drets al Congrés de Filadèlfia.

Revolució Francesa (1789-1799)

La situació a França

França vivia sota una monarquia absolutista de Lluís XVI, casat amb Maria Antonieta (de la casa dels Habsburg, Viena). Des del 1785, hi va haver males collites a França, fet que va generar malestar en la pagesia i el poble. Amb un elevat deute públic, Necker (ministre d'economia de Lluís) veu l'Estat a punt de fer fallida. Lluís convoca la reunió dels Estats Generals, un parlament amb representants dels tres estaments (noblesa, clergat i tercer estat), el 5 de maig de 1789.

La reunió dels Estats Generals

En començar la reunió sorgeix un problema: el conflicte del vot. La noblesa i el clergat volien un vot per estament, mentre que el tercer estat en volia un per persona. En no haver-hi acord sobre la forma de vot, el tercer estat va decidir abandonar els Estats Generals i es va reunir al Frontó de París.

L'Assemblea Nacional

Els membres del Frontó van passar a dir-se Assemblea Nacional. Es van declarar un poder alternatiu a Lluís el juny de 1789. El 14 de juliol de 1789 va tenir lloc la presa de la Bastilla (fortalesa-presó dels rivals polítics de Lluís). Aquesta revolta popular a París va donar el poder real a l'Assemblea, que va començar a redactar lleis mentre les revoltes populars s'escampaven per tot França.

Lleis de l'Assemblea

• El decret d'abolició dels drets feudals: eliminació dels privilegis de la noblesa i el clergat.
• Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà: contra l'absolutisme, estableix que la gent té drets i deures.
• Constitució de 1791: França esdevé una monarquia parlamentària amb separació de poders i sufragi censatari (dret de vot per als més rics). El cens era l'impost que pagaven les rendes altes i la llista que servia per votar.

La fugida de Lluís XVI

El rei intenta marxar de França amb la intenció de reorganitzar un exèrcit, ajudat per les altres potències absolutistes, i tornar a França a recuperar el poder. La família del rei va ser detinguda a Varennes i van ser obligats a tornar a París.

Protagonistes de la Revolució

Lluís XVI (1754-1793): Va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792. L'acusen de traïdor i l'executen. El van considerar traïdor per voler escapar per aconseguir un exèrcit i fer-se absolutista de nou. Va perdre popularitat perquè no governava amb decisió.

Maria Antonieta (1755-1793): Princesa de la casa dels Àustries de Viena, es va casar amb Lluís el 1770 i el 1774 ja és reina. Era molt mal vista pel poble perquè governava de manera capritxosa i es rumorejaven coses com que era bisexual.

Jacques Brissot (1754-1793): Escriptor i polític girondí (de la Gironda, regió de França de la zona de Bordeus). Eren revolucionaris moderats. Líder dels girondins, va ser guillotinat pels jacobins, els revolucionaris més radicals. Jacques Danton.

Les etapes de la Convenció

La Convenció Girondina (tardor 1792 - estiu 1793)

• Fase moderada de la Convenció.
• El gener de 1793 es decideix l'execució de Lluís XVI.
• L'execució provoca que la Gran Bretanya i Espanya també declarin la guerra a la França revolucionària.
• La regió de La Vendée, amb molta importància encara de la noblesa, es revolta contra els dirigents revolucionaris.
• Davant de tots aquests problemes, els girondins perden el poder a la Convenció.

La Convenció Jacobina (estiu 1793-1794)

• Els jacobins radicals, liderats per Robespierre, es fan amb el poder.
• Fan una nova Constitució (la de 1793) amb sufragi universal.
• La separació de poders era poc clara; Robespierre acumula molts poders i converteix la situació en una espècie de dictadura.
• Creen el Comitè de Salut Pública: els sospitosos de ser contraris a la revolució poden ser guillotinats sense tenir proves.

L'Imperi Napoleònic i la Restauració

L'Imperi Napoleònic: Seguit de La Restauració. Al Congrés de Viena (organitzat per Metternich) és on es va reconstruir el mapa: França va tornar a les seves fronteres i els altres països van tornar a ser independents per la caiguda de Napoleó. Es van crear els estats coixí (estat independent que esmorteeix possibles conflictes entre les potències que té situades a banda i banda): a Holanda se li va afegir Bèlgica i el regne de Piemont va rebre Savoia i Gènova. Àustria, Rússia i Prússia van guanyar territoris en perjudici de Polònia, els Balcans, Itàlia, etc.

La Santa Aliança (Prússia, Rússia i Àustria): Agrupació d'ajut militar; si un rei absolutista tenia problemes per mantenir el poder, aquests països enviaven un exèrcit per defensar-lo.

La nova onada revolucionària

Revoltes de 1820

La primera revolta va ser a Espanya. Després de l'ocupació napoleònica, Ferran VII, fill de Carles IV, tornava com a nou rei d'Espanya el 1814, però havia de jurar una constitució (la de Cadis de 1812) i només s'havia d'encarregar del poder executiu. Ferran VII volia ser rei absolutista; per això, en entrar a Espanya, va fer una gira per molts pobles i ciutats buscant el recolzament de la noblesa. Quan va arribar a Madrid, es va negar a jurar la Constitució de Cadis i es va coronar com a rei absolutista. El 1820, el general Riego dona un cop d'estat a Cabezas de San Juan (Cadis), va a Madrid i obliga Ferran VII a jurar la Constitució de 1812; Ferran VII es veu obligat a acceptar la monarquia parlamentària. El 1823, Ferran VII torna a ser un rei absolutista perquè la Santa Aliança va enviar un exèrcit per ajudar-lo.

A Grècia: els grecs es revolten contra la dominació dels turcs. Els grecs van rebre l'ajut de França, Gran Bretanya i Rússia. El 1829 es van independitzar.

Revoltes de 1830

Bèlgica es va independitzar d'Holanda; van rebre l'ajut de França i es va desfer la unió pactada al Congrés de Viena. A França, el poble es va revoltar contra Lluís XVIII, que volia tornar a l'absolutisme. Es va canviar el rei Lluís XVIII per un de nou, Lluís Felip d'Orleans, conegut com "el rei burgès", qui sí que va acceptar la monarquia parlamentària.

Revoltes de 1848

• A Àustria, la revolució va ser contra l'emperador i el seu canceller Metternich; l'emperador va haver de deixar el seu càrrec.
• A Alemanya, les revoltes van ser populars; els obrers demanaven el sufragi universal però no ho van aconseguir. Les revoltes alemanyes també van ser nacionalistes, ja que demanaven la unificació del país.
• A França, les revoltes van ser del poble baix, però els burgesos van acabar imposant-se.
• A Hongria, Croàcia, Praga, Polònia i Itàlia tindran lloc revoltes nacionalistes que demanaran la independència de l'Imperi Austríac o de Rússia. A Itàlia es començava a demanar la unificació del país, que va tenir lloc 20 anys després.

La independència d'Iberoamèrica

• Batalla de Chacabuco (1817, Argentina): Va comportar la independència de Xile (1818).
• Congrés de Tucumán (1816, Argentina): Es va proclamar independent l'Argentina.
• Congrés d'Angostura (1819, Veneçuela): Va declarar la independència de Colòmbia (1819).
• Batalla de Carabobo (1821, Veneçuela): Batalla simultània de Bolívar i San Martín al virregnat del Perú. Principi de la independència.
• Batalla d'Ayacucho (1824, Perú): Va comportar la independència del Perú amb San Martín i Bolívar.
• Pla d'Iguala (1821): Va comportar la independència de Mèxic i el 1824 va acabar proclamant-se república federal.