Gramàtica Catalana: Oracions, Sintagmes i Verbs

Què és el text?

El text és una unitat lingüística formada per un conjunt coherent d'oracions que, articulades lingüísticament, conformen la unitat textual.

Què és l'oració?

L'oració es compon de dues formes lingüístiques classificades en categories gramaticals, distribuïdes en sintagmes i organitzades en funcions.

Nivells d'anàlisi d'una oració

En una oració es configuren, doncs, tres nivells d'anàlisi:

1. Morfològic

Les categories gramaticals són classes de mots que presenten característiques comunes. Es classifiquen segons que siguin variables o invariables i segons el rol que exerceixen dins l'oració. Són les següents:

• Determinant: delimita el significat del nom.
• Substantiu: designa els elements de la realitat (persones, objectes...).
• Adjectiu: qualifica el nom.
• Pronom: substitueix el nom (o l'adjectiu o l'adverbi).
• Verb: expressa accions, estats, pertinences...
• Adverbi: modifica el verb (o l'adjectiu, o l'adverbi).
• Preposició: relaciona categories per mitjà de la subordinació.
• Conjunció: relaciona categories i oracions per mitjà de la coordinació o la subordinació.

2. Semàntic

Els sintagmes són estructures que es configuren a l'entorn d'un nucli, que és l'element que domina:

• Sintagma nominal: la taula té dimensions importants.
• Sintagma verbal: en Quim rep els visitants.
• Sintagma adjectiu: està content de veure't.
• Sintagma adverbial: parla molt bé.
• Sintagma preposicional: escric cartes a les amigues.

3. Sintàctic

Els elements de l'oració formen una xarxa de relacions organitzada a l'entorn de dos grans components: el subjecte i el predicat.

El Substantiu

Substantiu: paraula variable que presenta flexió de gènere i nombre.

Formació del gènere

• Forma bàsica masculí + a
  • Canvis d'accentuació: vidu/vídua, soci/sòcia.
  • Canvis de consonant:
    • (sord -> sonora) p->b, t->d, c->g, f-> v (serf/serva).
    • (dupliquen) s-> ss, l-> l·l.
  • Canvis de vocal: e->a, o->a, u->a.
• Sufixos específics
  • Afegeixen: -na, -ina, -essa.
  • Canvien: -or->-riu, -òleg->-òloga.
• Femení -> masculí
  • -a-> -ot (bruixa/bruixot, abella/abellot...).
• Invariables:
  • Terminacions:
    • -aire (el/la cantaire).
    • -ista (el/la jurista, flautista).
    • -cida (el/la suïcida).
  • Referits a animals: cal afegir mascle o femella:
    • En masculí: el rossinyol, l'escurçó...
    • En femení: la serp, la balena, la formiga...
• Arrels diferents:
  • amo/mestressa
  • marit/muller
  • porc/truja
  • toro/vaca, ase/somera...

Substantius amb gèneres diferents

Hi ha substantius que tenen significats diferents segons el gènere:

• Canal: masc. (pas d'aigua) fem. (conducte).
• Canalla: masc. (persona malvada) fem. (mainada).
• Casset: masc. (magnetòfon) fem. (cinta magnetofònica).
• Clau: masc. (peça per clavar) fem. (per obrir la porta).
• Còlera: masc. (malaltia infecciosa) fem. (la ira).
• Delta: masc. (del riu) fem. (lletra de l'alfabet grec).
• Editorial: masc. (article de premsa) fem. (l'empresa).
• Fi: masc. (finalitat) fem. (acabament).
• Llum: masc. (l'aparell) fem. (la claror).
• Ordre: masc. (arranjament) fem. (manament).
• Paleta: masc. (la persona) fem. (l'estri).
• Planeta: masc. (l'astre) fem. (el destí).
• Pols: masc. (batec) fem. (partícules diminutes).
• Pudor: masc. (vergonya) fem. (mala olor).
• Salut: masc. (acció de saludar) fem. (estat de l'organisme).
• Son: masc. (estat fisiològic) fem. (ganes de dormir).
• Terra: masc. (paviment) fem. (planeta).
• Vall: masc. (excavació) fem. (depressió entre muntanyes).

Formació del nombre

• -s, -os, -ns.

El Verb

Verb: morfològicament és una classe variable amb flexió pròpia. Les formes verbals es componen de:

• Lexema (o arrel): nucli del verb que conté informació lèxica.
• Terminació (o desinència): conté informació gramatical. Morfemes verbals que indiquen temps, persona, nombre, mode i aspecte de l'acció verbal.

Les irregularitats verbals es classifiquen segons si són:

1. Ortogràfiques: quan un verb presenta canvis en l'última consonant del lexema o en l'accentuació (trenco/trenquem, caço/caci, menjo/mengem).
2. Eufòniques: quan s'incorpora un so per facilitar la pronunciació, pot ser vocàlic o consonàntic.
3. Lexemàtiques: quan els canvis es produeixen en el lexema.

Primera conjugació: -ar

Irregularitats ortogràfiques

ï, ïs, ïn

Irregularitats lexemàtiques

Els verbs irregulars de la primera conjugació són anar i estar:

• El verb anar té diverses arrels (vaig, vas, vagi...).
• El verb estar presenta irregularitats en la 1a persona del present d'indicatiu (estic) i altres formes que es conjuguen també amb lexema velar (estigui, estigués).

Segona conjugació: -er, -re

Irregularitats ortogràfiques

• Els verbs jeure, néixer i treure i els seus derivats tenen arrel doble. Quan la vocal de l'arrel és àtona s'escriu sempre -a; quan és tònica, s'escriu amb la vocal que es pronuncia: jec, jeus, jeu, jaiem, jaieu, jeuen. Imperatiu: -, jeu, jegui, jaguem, jaieu, jeguin.
• Els verbs poder i voler s'escriuen amb -o en totes les formes excepte en la 1a persona del singular del present d'indicatiu, en el present de subjuntiu i l'imperatiu: puc, pots, pot, podem, podeu, poden // vull, vols, vol, volem, voleu, volen.

Morfosintaxi

La morfosintaxi estudia les classes gramaticals, que són:

1. Determinant (article, demostratiu, possessiu, numeral, quantitatiu, indefinit).
2. Substantiu.
3. Adjectiu.
4. Verb (verbs regulars, verbs irregulars).

Irregularitats lexemàtiques

Verbs que presenten més d'un lexema (conèixer: coneix-/conec-) (absoldre: absol-/absolgu-/asold-).

Aquests verbs es classifiquen en 3 grups:

Primer grup

Verbs acabats en -ndre, -ldre, -ler.

Aquests verbs es conjuguen amb tres lexemes:

• Lexema velaritzat (presenta un so velar k i g).
  • INDICATIU (només 1a persona del singular del present, passat simple).
  • SUBJUNTIU (present, imperfet).
  • IMPERATIU (3a persona del singular i 1a i 3a del plural).
• Lexema eufònic (presenta una d eufònica de reforçament).
  • INDICATIU (futur, condicional).
  • INFINITIU.
• Lexema pur (no presenta cap alteració).
  • INDICATIU (present i imperfet).
  • IMPERATIU.
  • GERUNDI.

Segon grup

Verbs acabats en -èixer.

Aquests verbs es conjuguen amb dos lexemes:

• Lexema velaritzat: (conec/conegu-).
  • INDICATIU (només 1a persona del singular del present, passat simple).
  • SUBJUNTIU (present, imperfet).
  • IMPERATIU (3a persona del singular i 1a i 3a del plural).
• Lexema pur (coneix-): es presenta en tots els altres temps i persones.

Tercer grup

Verbs que contenen diftongs -au, -eu, -iu, -ou.

• Lexema velaritzat:
  • INDICATIU (1a persona del singular del present, passat simple).
  • SUBJUNTIU (present, imperfet).
  • IMPERATIU (3a persona del singular i 1a i 3a del plural).
• Lexema amb canvi: u->v (beure, bevent) u-> i (creure, creient), u -> desapareix (cloure, cloent).
  • INDICATIU (1a i 2a persones del plural del present, imperfet).
  • IMPERFET.
  • IMPERATIU (2a del plural).
  • FORMES NO PERSONALS (Gerundi).
• Lexema pur:
  • INDICATIU (2a i 3a persones del singular del present, futur, condicional).
  • IMPERATIU (2a persona del singular).

Tercera conjugació: -ir

Es conjuguen seguint dos models (pur: dormir i incoatiu: presenten increment -eix en les 3 persones del singular i la 3a del plural del present d'indicatiu, del subjuntiu i de l'imperatiu).

Irregularitats ortogràfiques

• Els verbs collir, cosir, escopir, sortir, tossir i els seus derivats s'escriuen:
  • surto, surts, surt, sortim, sortiu, surten.
  • Subjuntiu: surti, surtis, surti, sortim, sortiu, surtin.
  • Imperatiu: -, surt, surti, sortim, sortiu, surtin.
• Acaben en -e les formes verbals obre, omple, vine.
• Els verbs acabats en vocal + ir com ara agrair, conduir, traduir... porten dièresi en alguns casos:
  • Indicatiu present: agraeixo, agraeixes, agraeix, agraïm, agraïu, agraeixen.
  • Imperfect d'indicatiu: agraïa, agraïes, agraïa, agraíem, agraíeu, agraïen.
  • Passat simple: agraí, agraïres, agraí, agraírem, agraíreu, agraïren.
  • Participi: TOT AMB DIÈRESI.