Eleccions de 1936 i triomf del Front Popular: restauració de la Generalitat

Les Eleccions de Febrer de 1936: Coalicions i Resultats

Per presentar-se a les eleccions, els partits catalanistes d'esquerra es van agrupar en el Front d'Esquerres.

El seu programa electoral incloïa:

• Amnistia política per als empresonats pels Fets d'Octubre de 1934.
• El restabliment de l'Estatut i la Generalitat.
• La Llei de Contractes de Conreu.

Aquesta coalició també donava suport al programa del Front Popular (coalició de republicans d'esquerra, socialistes i comunistes a tot l'Estat, que pretenia conquerir el poder i tornar a aplicar la legislació reformista suspesa pels governs radical-cedistes). La CNT no va participar en el pacte, però no va demanar l'abstenció, la qual cosa suposava un suport tàcit al Front Popular.

Els partits dretans van reaccionar amb la formació del Front Català d'Ordre (organitzat per la Lliga). A la resta d'Espanya, les dretes es van agrupar en el Bloc Nacional (CEDA, republicans de dretes, monàrquics, tradicionalistes i radicals en alguns llocs).

El Front Popular va ser la força guanyadora. A Catalunya, el Front d'Esquerres va obtenir un 59% dels vots i el Front d'Ordre el 41%. El nou Govern va quedar format exclusivament pels republicans d'esquerra (Izquierda Republicana i Unión Republicana), mentre que els socialistes i altres partits de la coalició hi donaven suport. Manuel Azaña va ser elegit president de la República amb oposició de la dreta, i Santiago Casares Quiroga, cap de govern.

El Govern del Front Popular i les Reformes

El nou Govern va posar en marxa el programa pactat en la coalició. Es va decretar una amnistia per als presos polítics i es va obligar les empreses a readmetre els obrers acomiadats per les vagues de 1934. Al País Basc i Galícia s’hi van iniciar les negociacions per a l’aprovació dels Estatuts respectius i es va reprendre el procés reformista interromput el 1933.

Els sectors radicals i socialistes es van orientar cap a solucions més extremes, i es van convocar vagues en algunes ciutats per demanar millores laborals. Jornalers d’Andalusia i Extremadura van ocupar terres. Aquesta situació va ser rebutjada per les dretes:

• Propietaris de terres es van oposar a les mesures del govern.
• Empresaris industrials van tancar fàbriques i van expatriar capitals.
• L’Església va fomentar un clima d’enfrontament civil i crispació política.

Es van iniciar patrulles armades que van dur a terme accions violentes contra líders d’esquerres.

La Restauració de la Generalitat a Catalunya

A Catalunya es va restablir la Generalitat i les seves institucions. El Parlament va confirmar Lluís Companys com a president i la Llei de Contractes de Conreu va tornar a entrar en vigor. Companys i ERC van moderar els seus propòsits i la Lliga va evolucionar cap a posicions més centristes. Els dos partits volien col·laborar per consolidar l’autonomia de Catalunya. A Catalunya no hi va haver un clima de crispació i enfrontament entre dretes i esquerres com a la resta de l’Estat.