Formació del lèxic català: substrat, adstrat i més

Formació històrica del lèxic català

Processos de formació i components del lèxic

Substrat preromà, estrat bàsic (llatí) i aportacions posteriors:

• Cultismes: incorporació de paraules de llengües clàssiques.
• Superstrat: incorporació de paraules de llengües que es van superposar al llatí a conseqüència d'invasions.
• Adstrat: incorporació de paraules de llengües que han estat en contacte amb el català.

Producció pròpia:

• Formació de mots: conjunt de processos mitjançant els quals s'obtenen nous mots a partir de mots ja existents.
• Lexicalització: agrupació de mots en un ordre determinat, el significat dels quals és unitari.

Lèxic patrimonial

El català és una llengua romànica derivada del llatí i té un lèxic patrimonial heretat de l'evolució fonètica. S'anomenen mots populars els que són fruit de la transformació que, a partir del llatí vulgar, anaven fent els parlants.

El lèxic culte està format per mots adoptats de les llengües clàssiques en la seva forma escrita i sense pràcticament cap evolució fonètica.

Semicultismes, doblets i pseudoderivats

Distinció bàsica entre mots d'origen popular i mots d'origen culte.

• Semicultisme: mot d'evolució fonètica popular.
• Doblet: parella de mots, un de popular i un de culte.
• Pseudoderivats: mot català que no deriva del mot català amb el qual manté una relació semàntica, sinó que deriva del llatí.

Germanismes i arabismes (superstrat)

Les aportacions de superstrat acaben de completar la llengua catalana i de diferenciar-la de les altres llengües a partir del llatí vulgar i en l'etapa avançada de la seva història. Diferents mots d'origen germànic i àrab.

Els préstecs o manlleus (adstrat)

Són elements lèxics que una llengua adopta d'una altra. Els manlleus no pateixen cap adaptació fonètica ni gràfica (whisky), però en la majoria de casos sí. Reben la denominació segons la procedència. Els préstecs no han estat tan determinants en la llengua com els altres components. Si un manlleu no està normativament acceptat, parlem de barbarisme.

Formació de mots i lexicalització

L'ampliació de paraules d'una llengua es produeix per la producció de noves unitats a partir de recursos propis. La formació de mots per derivació, composició i altres procediments, i la lexicalització.

La lexicalització és el procés d'agrupació, en un ordre determinat, d'uns mots, el significat dels quals és unitari i sovint no es dedueix de la suma dels significants de cada mot. Les noves unitats lèxiques resultants s'anomenen compostos sintagmàtics o locucions.

Compostos sintagmàtics: unitats lèxiques amb forma de sintagmes nominals, adjectivals, verbals.

Pel que fa a la diferència entre textos científics i textos tècnics, els primers es refereixen al saber general i abstracte sobre una matèria, mentre que els segons fan referència a les aplicacions d'aquest saber. D'altra banda, els textos científics i tècnics poden ser especialitzats o divulgatius.

• Especialitzats: manuals universitaris, monografies i publicacions especialitzades, actes de congressos, etc.
• Divulgatius: manuals d'ensenyament secundari, revistes de divulgació científica i tècnica, etc.

Els textos humanístics són uns textos específics que es caracteritzen per tractar temes que afecten l'ésser humà individualment i en la seva vida en societat, i per fer-ho amb una intenció reflexiva.

Des del punt de vista de la tipologia textual, tenen les característiques següents:

• Canal: generalment són escrits.
• Nivell de formalitat: s'hi utilitza el registre estàndard.
• Àmbit d'ús: es produeixen en el món acadèmic i en els mitjans de comunicació.
• Intenció comunicativa: predominen els textos expositius i argumentatius.

A més d'aquests trets generals, tenen unes característiques específiques:

• Temes: tracten de l'ésser humà en general.
• Intenció: l'autor es proposa fer-hi la reflexió intel·lectual seguint un mètode a mig camí de l'estrictament científic i del bàsicament creatiu, amb l'objectiu que sigui accessible a un públic culte i no necessàriament especialitzat en la matèria.
• Llenguatge: es combina objectivitat i subjectivitat. El llenguatge ha de ser precís i fer servir recursos expressius que facilitin la comprensió de les idees.

Els textos jurídics són uns textos específics que es caracteritzen per la intenció netament instructiva, ja que pretenen regular qualsevol aspecte de la societat en què són d'aplicació. Des de l'òptica de la tipologia textual, tenen aquestes característiques:

• Canal de comunicació: són escrits.
• Nivell de formalitat: hi subsisteixen moltes característiques del llenguatge d'especialitat del dret, tot i que s'intenta un acostament al registre estàndard per facilitar l'accés de l'usuari a l'administració de justícia.
• Àmbit d'ús: es produeixen en les institucions amb capacitat legisladora, en l'administració de justícia i en el marc acadèmic.
• Intenció comunicativa: predominen els textos instructius, expositius i argumentatius.

A més, tenen unes característiques específiques:

• Temes: qualsevol situació o activitat humana pot ser recollida o regulada en un text jurídic.
• Intencions: n'hi ha diverses: regular la convivència, determinar la legalitat o no d'una situació, argumentar la innocència o la culpabilitat d'un acusat, etc.
• Llenguatge: ha de ser precís i clar.

Els textos administratius i comercials són uns textos específics que es caracteritzen per la intenció molt concreta en l'àmbit de les relacions entre els individus i les institucions i empreses públiques i privades. Pel que fa a la tipologia textual, tenen les següents característiques:

• Canal de comunicació: són textos escrits.
• Nivell de formalitat: utilitzen el registre estàndard amb un conjunt de convencions formals i fórmules fixes.
• Àmbit d'ús: es produeixen en l'administració i el món social i laboral.
• Intenció comunicativa: la intenció primera és l'intercanvi d'informació, però prenen la forma de textos expositius o argumentatius.

I tenen unes característiques específiques:

• Temes: tracten qualsevol tema que afecti la vida dels individus, les institucions i les empreses.
• Intenció: es tracta de deixar constància escrita d'alguna cosa.
• Llenguatge: ha de ser comprensible, amb expressions entenedores i fórmules senzilles.

Els textos publicitaris i propagandístics són uns textos específics que es caracteritzen per la intenció concreta de promoure l'adquisició d'un determinat producte o servei, o bé l'assumpció de determinades idees polítiques, creences religioses, actituds cíviques, etc., per part dels receptors.

Segons la tipologia textual, tenen les següents característiques:

• Canal de comunicació: poden ser escrits o orals.
• Nivell de formalitat: recorren a qualsevol de les varietats de la llengua.
• Àmbit d'ús: se'n troben en els mitjans de comunicació o amb un suport específic.
• Intenció comunicativa: prenen com a recurs qualsevol dels tipus de text basats en la intenció.

A més d'aquests trets, tenen les característiques següents:

• Tema: el tema és el producte o les idees o actituds que es volen promoure en cada cas.
• Intencions: l'objectiu és la promoció comercial i ideològica.
• Llenguatge: ha de ser persuasiu, és a dir, seduir els receptors.