La Restauració Borbònica: crisi, regeneracionisme i dictadura

La Restauració borbònica i la crisi del sistema

Durant el regnat d'Alfons XIII, la Restauració, instaurada el 1876, va viure una llarga crisi d'inestabilitat governamental, marcada pel desgast del sistema de torns entre liberals i conservadors, el caciquisme i les eleccions fraudulentes. Després de la mort de Cánovas el 1897, el partit conservador es va dividir entre Villaverde i Silvela, mentre que Maura, que ocupava la jefatura, es va convertir en un dels principals impulsors d'un projecte de regeneració des de dalt.

Els intents de regeneració del poder

El rei va intentar reforçar la monarquia i la ideologia liberal de la Constitució de 1876, i es van plantejar reformes controlades i progressives. Maura va impulsar una política d'intervenció estatal en l'àmbit social, en la descentralització, en la modernització econòmica i en el sentiment de patriotisme. Els resultats, però, no van ser els esperats i el projecte de regeneració no va prosperar. Maura no va comptar amb el suport del seu partit ni del rei, i va caure per la Setmana Tràgica de Barcelona.

Després de la Setmana Tràgica, Maura va ser substituït per Canalejas, que va intentar aplicar mesures de regeneració com la reforma social, la laïcitat, la descentralització i el reforçament de l'exèrcit a través de la Llei de reclutament i la Mancomunitat de Catalunya. Tot i això, no va obtenir el suport del seu partit ni de la societat i republicana. El seu assassinat el 1912 va deixar el sistema sense un lideratge carismàtic, i el turnisme es va combinar amb partits febles que intentaven refer la Restauració.

La guerra del Marroc i el desastre d'Annual

Durant aquests anys, l'Exèrcit estava subordinat i al marge de la política, però aquesta situació va canviar arran de la derrota de Cuba i de l'actitud d'Alfons XIII. La Llei de Jurisdiccions va deixar intacta l'economia i la distribució de la terra, mentre que la indústria es va recuperar gràcies a la Primera Guerra Mundial. La societat era molt similar a la de l'origen de la Restauració, i les reformes van resultar insuficients.

L'interès expansionista d'Espanya al Marroc es va concretar en un acord amb França: la Conferència d'Algesires (repartiment del territori). Per recuperar el prestigi perdut després del Desastre del 98 i explotar els recursos del Rif, l'exèrcit va intervenir a la zona. Després d'un atac rifeny al ferrocarril de Melilla, es va demanar reforç a Maura, la qual cosa va provocar la Setmana Tràgica i moltes víctimes. Després, la revolta publicada i el Desastre d'Annual van ser conseqüència de l'imprudent acte militar del general Silvestre, que va provocar la rebel·lió de Abd-el-Krim. El general Berenguer va recuperar part del territori perdut. Annual va provocar indignació, i el govern va encarregar una investigació que va demostrar la incapacitat militar africanista i la manca de preparació.

La crisi de 1917

Al començament de la Primera Guerra Mundial, Espanya es va mantenir neutral, però la repercussió econòmica va ser favorable: balança comercial positiva, ple emprament i una gran indústria que es va beneficiar. Aquesta era una ocasió per consolidar el desenvolupament industrial, però es va desaprofitar. En acabar la guerra i amb problemes socioeconòmics, les Juntes de Defensa (sindicat militar que es va oposar als ascensos per mèrit de guerra) van protestar al Parlament contra la continuïtat de la declaració d'estat d'excepció, a part d'Eduardo Dato. La UGT va convocar la primera vaga general, que va triomfar a Pais Valencià, Barcelona, zones mineres i el camp andalús. La reforma es va paralitzar per temor, i la vaga va ser reprimida. Es va conformar el govern de concentració nacional.

Conclusió

La Restauració es va debilitar en una llarga crisi causada per la inestabilitat governamental (liberals i conservadors), la mala situació econòmica i les repercussions del desastre d'Annual. Llavors, Primo de Rivera, capità general de Catalunya, va ser acceptat per Alfons XIII.