Filòsofs Polítics: Maquiavel, Hobbes, Locke, Rousseau

Maquiavel: Política, Virtut i Temor

Nicolau Maquiavel (1469-1527) se centra en la política realista, defugint les utopies. Considerava que:

• És beneficiós que el governant sembli virtuós, encara que no ho sigui sempre.
• És preferible que el poble tingui un cert temor al governant per garantir l'ordre, abans que amor si no es poden tenir ambdues coses.

Thomas Hobbes: Leviatan i l'Estat Absolutista

Thomas Hobbes (1588-1679) estudià a Oxford. Viatjà a Itàlia, on conegué Galileu, i a França, on tractà amb Descartes. Fou partidari de la monarquia absoluta. S'exilià a París i tornà a Anglaterra amb la restauració de Carles II. La seva obra més influent és el Leviatan (1651), on exposa que:

• L'home és egoista per naturalesa.
• Els éssers humans tenen capacitats semblants i no estan predeterminats.
• És necessària una autoritat ferma per evitar el caos.
• L'instint de supervivència impulsa els homes a pactar.

Estat de Naturalesa segons Hobbes

En l'estat de naturalesa, segons Hobbes, els individus són:

• Lliures i iguals en facultats.
• Viuen en un estat de guerra constant de tots contra tots ("bellum omnium contra omnes").
• Hobbes afirmà que "l'home és un llop per a l'home" (homo homini lupus est).

El Pacte Social en Hobbes

Per sortir de l'estat de naturalesa, els individus realitzen un pacte social:

• Es renuncia a la llibertat absoluta.
• El poder absolut es transfereix al sobirà (el Leviatan), que pot ser un rei o una assemblea.
• Els ciutadans cedeixen voluntàriament el seu poder al sobirà a canvi de protecció i seguretat.

L'Estat Absolutista de Hobbes

Hobbes defensa un Estat amb les següents característiques:

• Absolutisme: El poder del sobirà és indivisible i il·limitat per garantir la pau.
• Concepció moderna de l'Estat: Basat en un contracte racional i no en el dret diví.
• Visió que pot interpretar-se com a panteista o materialista respecte a la naturalesa del poder.

John Locke: Liberalisme i Drets Naturals

John Locke (1632-1704), considerat el pare del liberalisme clàssic, estudià a Oxford. S'exilià a França i posteriorment a Holanda a causa de la seva oposició a l'absolutisme. Fou amic i col·laborador de Lord Ashley (Comte de Shaftesbury). Les seves obres principals inclouen:

• Assaig sobre la tolerància
• Assaig sobre l'enteniment humà
• Dos Tractats sobre el Govern Civil (especialment el segon)

Locke criticava l'absolutisme i defensava els drets individuals, incloent el dret a la propietat privada (amb certs límits basats en el treball i la no-malversació).

Estat de Naturalesa i Llei Natural en Locke

Per a Locke, l'estat de naturalesa no és necessàriament un estat de guerra constant. Es caracteritza per:

• Igualtat i llibertat dels individus.
• Regit per la Llei Natural, que emana de la raó i dicta que ningú pot danyar un altre en la seva vida, salut, llibertat o possessions.
• Drets que s'han de defensar, com la tolerància religiosa.
• Si algú incompleix la Llei Natural, els altres tenen el dret de castigar el transgressor per preservar la llei.

El Pacte Social segons Locke

El pacte social en Locke té com a objectiu principal preservar els drets naturals:

• Els ciutadans pacten per viure en pau i seguretat, superant les inconveniències de l'estat de naturalesa (com la manca d'un jutge imparcial).
• En pactar, es cedeix part de la sobirania individual, específicament el dret a executar la llei natural, a la comunitat o al govern.

Govern Civil i Separació de Poders en Locke

L'Estat resultant del pacte és un Estat liberal i representatiu:

• L'anarquia i la tirania són considerades extrems nocius.
• El govern ha de ser escollit en funció de les seves capacitats i basar-se en el consentiment dels governats, on la majoria té el dret de decidir.
• Si el govern no respecta el pacte i esdevé tirànic, els ciutadans tenen el dret a la revolta.
• El govern ha de ser fort però limitat pels drets naturals.
• Locke proposa una divisió de poders:
  • Poder Legislatiu: Elabora les lleis. És el poder suprem.
  • Poder Executiu: Aplica les lleis i vetlla pel seu compliment.
  • Poder Federatiu: S'encarrega de les relacions exteriors, com establir aliances o declarar la guerra i la pau.

Jean-Jacques Rousseau: Contracte Social i Voluntat General

Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) fou una figura clau de la Il·lustració, tot i que també en fou un crític. Donà gran importància a l'educació (malgrat abandonar els seus propis fills) i qüestionà el Deisme. Les seves obres més destacades són:

• El contracte social (1762), sobre els fonaments dels drets polítics.
• Emili, o De l'educació (1762), on explica com la societat, segons ell, corromp la bondat natural dels infants.

Estat de Naturalesa: Home Natural vs. Home Històric

Rousseau distingeix entre:

• Home Natural (o el "bon salvatge"):
  • És un ésser bo, feliç i innocent, sense llenguatge desenvolupat, cultura complexa ni ús del foc en les primeres etapes.
  • Es mou per dos impulsos primaris: l'amor de si mateix (amour de soi, instint d'autoconservació) i la compassió (pietat davant el sofriment aliè).
• Home Històric (o home civilitzat):
  • Fruit de la socialització i la propietat privada, esdevé dolent, egoista, vanitós (amour-propre) i hipòcrita.
  • Porta una "màscara" d'il·lustrat o de persona refinada, però internament està corromput.

El Pacte Social en Rousseau

Davant la impossibilitat de retornar a l'estat de naturalesa pur, Rousseau proposa un nou pacte social per regenerar l'home i la societat:

• No es tracta d'un pacte de submissió a un sobirà (com en Hobbes), sinó d'un pacte d'associació dels ciutadans entre si.
• Cada individu cedeix tots els seus drets a la comunitat sencera.
• Així, se supera l'egoisme individual en favor de la voluntat general, que cerca el bé comú.

L'Estat Civil i la Llibertat segons Rousseau

L'Estat civil legítim, sorgit del contracte social, transforma l'individu:

• Home Civil:
  • Perd la seva llibertat natural (fer el que vulgui) però guanya la llibertat civil, limitada per la voluntat general.
  • Adquireix el dret a la propietat d'allò que posseeix legítimament.
  • Desenvolupa la llibertat moral: l'obediència a la llei que un mateix s'ha prescrit com a part del cos sobirà. Ser lliure és obeir la voluntat general.
• La sobirania resideix en el poble i és inalienable i indivisible.
• Rousseau és crític amb la democràcia representativa (parlamentària), ja que considera que la voluntat general no pot ser representada. Advoca per formes de democràcia directa o el més properes possible a ella.