filosofia
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,78 KB
Evidència:
afirma que alguna cosa és veritable quan resulta absolutament impossible dubtar-ne.
Coherència
Defensa que una afirmació és veritable quan no és contradictòria i quan encaixa amb altres veritats.
Dogmatisme
És una posició filósòfica que afirma la possibilitat de l'ésser humà d'accedir de forma total i segura al coneixement ple de la realitat que ens envolta.
L’escepticisme
És una posició filósòfica que nega la possibilitat.
Pragmatisme
El criteri de la veritat, és la seva utilitat.
En certes societats se sol considerar que la veritat es basa en el criteri d'autoritat*.
També s'accepten aquelles creences que han perdurat per tradició i que sempre s'han transmès de generació en generació. No admet crítiques ni qüestionaments racionals.
Si volem diferenciar allò veritable d'allò fals, necessitem aplicar alguna manera que ens permeti determinar què és la veritat. Els filòsofs han proposat diferents procediments per determinar què és veritable i què és fals. D'aquests procediments en diem criteri de veritat".
Un exemple podria ser el criteri de veritat que ofereix Aristò- Il en la seva Metafísica, Però, el criteri de veritat que proposa el filòsof. Coincideix amb l'opinió corrent-de moltes- persones.
Descartes desconfiava del criteri de veritat com a correspondència. El va portar a aplicar un mètode radical, el dubte metòdic, que consistia a posar en qüestió tota cosa de la qual no estigués completament segur. El dubte metòdic va conduir Descartes a dubtar fins i tot de l'existència real del que l'envoltava. Descartes pensava que la veritat ha de ser evident i indubtable. Primera veritat indubtable és el cogito cartesià”penso i , per tant existeixo”.
Una afirmació és veritable quan no és contradictòria i quan pot encaixar adequadament amb la resta d'afirmacions que considerem vàlides. El criteri de la veritat com a coherència defensa que una afirmació és verí- table quan no és contradictòria i quan encaixa amb altres veritats. Hegel, per exemple, creia que la realitat consistia en una totalitat complexa en desenvolupament continu.
pragmatisme, que va adquirir una gran rellevància gràcies a la seva particular interpretació de la veritat. Ens hem de fixar en les seves conseqüències pràctiques. Si els resultats derivats d'acceptar una afirmació són útils, profitosos i eficaços, aleshores hem de considerar que és veritable.