Comparativa Ètica: John Stuart Mill vs. Friedrich Nietzsche

Comparativa Ètica: Mill vs. Nietzsche

John Stuart Mill fou un filòsof anglès molt interessat en el socialisme, fet que comporta que la majoria del seu pensament ètic girés entorn la col·lectivitat. En canvi, Nietzsche, a diferència de Mill, proposa el bé individual per sobre del col·lectiu, ja que seguint el seu model d’home fort cadascú ha d’actuar de manera que l’acció el beneficiï directament. En canvi, Mill defensa el col·lectiu, ja que hem d’actuar pensant en els altres.

Utilitarisme Col·lectiu vs. Individualisme

Conseqüentment, Mill defensa l’utilitarisme col·lectiu, ja que per ell una acció serà bona si beneficia al col·lectiu; en canvi, Nietzsche és individualista i defensa que una acció és bona si et beneficia directament a tu.

Objectiu de la Vida: Felicitat vs. Instint

Mill és eudemonista, és a dir, defensa que l’objectiu de la vida és la felicitat. En canvi, Nietzsche no ho és, ja que no creu que s’hagin de tenir objectius fixos a la vida. Cadascú ha d’actuar en el moment com cregui convenient.

Ètica Emotivista i Hedonisme

Tot i aquestes diferències, els dos estan a favor d’una ètica emotivista, és a dir, depèn de les emocions i estímuls que rebis a l’hora d’actuar d’una manera, es determinarà si l'acció era bona o dolenta.

Els dos defensen l’hedonisme, però difereixen a l’hora d’establir allò més important:

• Mill diferencia entre plaers corporals, mentals i intel·lectuals, sent aquest últim el més important.
• Nietzsche distingeix entre corporals i sentimentals, sent el primer (el plaer corporal) el més important, ja que ell defensa el Carpe Diem.

Intel·lectualisme Moral i Qualitat vs. Quantitat

Els dos rebutgen l’intel·lectualisme moral, és a dir, una acció és bona depenent del que tu creguis, no del que t'imposin.

Finalment, Nietzsche defensa una ètica quantitativa i Mill una ètica qualitativa, on predomina la qualitat de les accions i no pas la quantitat.

Conclusió de la Comparativa

En conclusió, seguint el model d’homes de Nietzsche, Mill respondria al model d’home feble que busca el bé comú (utilitarisme col·lectiu), mentre que Nietzsche s’identifica amb el model d’home fort.

Vocabulari Nietzscheà

Definicions Clau

• Aristocràcia: Que és propi de l’home noble, del poderós.
• Transvaloració: Inversió dels valors; que allò que uns consideraven bo passi a considerar-se pervers, i allò que consideraven dolent passi a considerar-se bo.
• Antropomorfismes: Formes de parlar que es creuen que descriuen objectivament fets independents de nosaltres, però que de fet reflecteixen allò que nosaltres mateixos hi aportem.
• Impuls moral envers la veritat: Sentiment de que es té l’obligació moral d’usar el llenguatge d’una manera que s’avingui amb allò que es pren com a vertader.
• Home noble: Aquell que té les virtuts de l’autoafirmació, la confiança, la creativitat i l’espontaneïtat.
• Ressentiment: Sentiment hostil que es dirigeix vers aquells que hom identifica com a culpables de la pròpia frustració.
• Antropomòrfica: Que reflecteix la natura o l’acció humana.
• Metamorfosi: La transformació d’una cosa en una altra.
• Espontàniament: Partint d’un mateix, i no com a reacció a les accions dels altres.

Bo i Pervers: La Moral del Senyor

El sacerdot jueu és el destructor dels valors de l’home fort. És qui prohibeix l’ideal de l’home fort i divinitza l’home feble. Sòcrates és igual que el sacerdot jueu, persones perverses que han prohibit viure de forma lliure. Prohibeixen l’home fort.

HOME FORTS (BÉ)

• L’home fort és lluitador, valent (No triomfar, a vegades guanya i a vegades perd).
• Els nobles, els senyors (d’esperit).
• Menysprea el poble.
• Punt de partida de la moral: “Jo sóc bo, tu ets dolent”. Individualista, no necessita de res ni de ningú per reafirmar-se.
• Aquest qui viu la vida i lluita per ser feliç i per fer a la vida el que sent que ha de fer. No lluita per objectius, ja que t’impedeixen ser feliç, ens convertim en esclaus.
• Immediat, actua per instint.
• No necessiten de ningú, solitaris, individualistes.
• Agressius, actius, lluitadors. Són espontanis. No governen.

HOMES FEBLES (MAL)

• L’home feble és covard, poruc. Són homes conformistes, no lluiten. Tenen por a perdre.
• Són els contraris al senyor (que no tenen noblesa a l’esperit).
• Menysprea la noblesa.
• Punt de partida de la moral: “Tu ets dolent, jo sóc bo”. Poca personalitat, necessita el mirall de l’home fort per reafirmar-se.
• Porta una vida d’obediència, de seguir les normes. Mai no fa el que creu que ha de fer, fa cas a aquell ésser pervers que fa les normes.
• Confia en la raó. Pensa.
• Necessita dels altres, són “animals del ramat”.
• Pacífics, passius, resignats. S’autocontrolen. Ressentits i plens d’odi.

Esclau $\rightarrow$ és l’home feble, el ramat.

Revolta dels esclaus $\rightarrow$ és la revolta contra els forts, contra tots els sacerdots. Prohibeixen la llibertat. La seva moral és una negació. La seva acció és una reacció.

NIHILISME i SUPERHOME

NIHILISME

Procés de l’home al superhome. És una actitud de la vida, significa l’evolució i la lluita cap al superhome. Apareix com a conseqüència de la mort de Déu.

Per explicar la transició a superhome parla de la metàfora de les tres metamorfosis.

SUPERHOME

Sinònim d’home fort. És la nova humanitat, el procés d’home a superhome. Vam ser animals, després homes i ara serem superhomes. És el model d’home proposat per Nietzsche (no és superhome, és el profeta).

• El superhome ha de superar els valors caducats de la cultura occidental.
• Cal afirmar l’home fort per sobre de l’home feble.
• L’home contemporani és pont entre l’animal i el superhome.
• És fruit de l’evolució, accepta la vida com un etern retorn.
• Significa una constant lluita i superació personal.
• La seva evolució se’ns explica per mitjà de l’anomenada: paràbola de les Tres Metamorfosis.

Les Tres Metamorfosis

Drac $\rightarrow$ és el sacerdot, societat, Déu... qualsevol que et diu “tu has de..”, el que t’imposa una obligació. Que et treu la llibertat.

Camell $\rightarrow$ animal poderós, fort, però és un animal domèstic i per tant manipulat. Nega la vida i compleix amb els seus deures. És la imatge de l’home feble.

(Antivitalista, Home feble, Covard, Idealista)

Un dia aquest camell es transforma en lleó.

Lleó $\rightarrow$ rei de la selva, no significa ser lliure. És un pas. Ara el camell s’allibera però no arriba a ser totalment lliure, perquè l’han ensenyat a viure per objectius, que ens impedeix ser feliços. L’esquema mental continua sent el mateix.

(Rebel·lió contra moral i normes, Assassí de Déu, Cerca sentit de la vida)

Nen $\rightarrow$ éssers lliures que no entenen de normes, fan el que senten.

(Esperit lliure, ningú l’ha manipulat ni educat. Actua sense límits fent el que sent, Egoisme sa, Afirma la vida, viu la vida sense pensar en el futur, Superhome, Nous valors)

Art i les Dues Visions

Nietzsche diu que perquè hi hagi art necessitem dues visions: