Filosofia: Resum de Conceptes Clau

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,49 KB

Amor a la saviesa (sig.) / pensar, comprendre, actuar (obj.)

Per què? Per la indefinició del món, de les coses i de la pròpia vida humana.

Característiques de les explicacions mítiques

  • Dominades per la presència d'allò sobrenatural
  • Model antropomòrfic (un arbre es comporta com un humà)
  • Model màgic
  • No hi ha una gran raó (arbitrarietat)
  • Sentiment irracional (la fe)

Característiques de les explicacions científiques

  • Referència a tot element sobrenatural no sensitiu
  • Elaboració de teories que relacionen entre si conceptes abstractes vinculats a realitats observables o entitats teòriques
  • Necessitat (tot el ratolí és el mateix, no canvia)
  • Les explicacions es justifiquen amb arguments racionals i proves empíriques, amb un caràcter provisional i revisable

Actitud filosòfica

Ser crítics amb el saber comú, estar oberts al diàleg, qüestionar-ho tot i formular noves preguntes.

Quan neix la filosofia

Segle VI a.C., a l'antiga Grècia.

Preocupacions dels primers filòsofs

Physis (naturalesa) / arjé (principi/origen)

Pensament de Tales

Tot prové de l'aigua i, perquè hi hagi vida, hi ha d'haver aigua (tot prové de l'aigua, tot és aigua; l'aigua és divina, l'aigua és eterna).

Pensament d'Heràclit

Tot canvia, i l'única cosa que no canvia és el canvi (no ens podem banyar dues cops a l'able mateix riu / descendim i no descendim al mateix riu, som i no som; mantenim-se, el foc és l'arjé: combustió, el meu cos crema calories).

Pensament de Sòcrates

Filosofava amb el diàleg: ironies, preguntes, ignorància. I: Jo només sé que no sé res; savi és aquell que sap que no sap; aquell que pensa que sap, ho sap no sap.

Acusacions a Sòcrates

  • Corrupció (per corrompre als joves)
  • Impietat (creure en déus nous)

Graus de coneixement

  • Caverna: ombres = percepció/objectes; persones = creença; opinió (no fiable)
  • Món exterior: naturalesa = raonament; sol = intuïció; ciència

Descartes

Dubto, després existeixo (original) / Penso, després existeixo (popular).

Mètode cartesià

  1. Evidència: enunciat clar del qual no podem dubtar.
  2. Anàlisi: dividir el problema en tantes parts com siguin necessàries per tractar-lo.
  3. Síntesi: relacionar els elements que hem obtingut de l'anàlisi amb lògica i deducció.
  4. Enumeració: fer un recompte, revisar les passes fetes (per evitar l'error).

La primera evidència és l'existència

Per trobar evidències hem de dubtar. Tres nivells de dubte per arribar a la primera evidència:

  1. Dubtar dels coneixements que vénen dels sentits, no són fiables (una torre llunyana sembla una cosa, a la propera no ho és).
  2. Dubtar dels coneixements proporcionats per la raó (2+2=4), sembla veritat perquè tots coincidim / ho donem per suposat.
  3. Dubte generalitzat, dubtar de tot (dubtar de si el terra que trepitgem cada dia és real o no).

Evidències segons Descartes

  1. Primera veritat que troba: mentre penso, existeixo (JO).
  2. Déu existeix (DÉU).
  3. Existència del món físic (NATURA).