La Teoria de les Idees de Plató: Món Intel·ligible i Sensible

Món Intel·ligible: La Realitat de les Idees

El Món Intel·ligible és on Plató situa les Idees. És un món incorpori i immaterial, ja que no està situat en cap espai, no està sotmès al temps i tampoc es veurà afectat pel canvi. Aquí es troba l'episteme, que és el veritable coneixement. Està format per la noesis, que són les idees supremes, i la dianoia, que són les idees matemàtiques. El Món Intel·ligible és, per tant, superior al Món Sensible.

Jerarquia dins del Món Intel·ligible

• En el nivell més baix es troben les idees d'objectes materials, les quals estan lligades i es realitzen en els objectes materials del Món Sensible. Per aquest motiu, són les que tenen menys importància segons Plató. Exemple: la idea de taula.
• Per sobre, hi ha les idees matemàtiques de l'aritmètica (nombres) i de la geometria (formes).
• Per sobre de les idees matemàtiques es troben les idees de valor estètic i ètic (com la idea de bellesa o la idea de justícia). Aquestes són les idees superiors, ja que no tenen cap suport material, sinó que elles són el principi o l'arkhé de tot el que existeix en el Món Sensible.

Món Sensible: El Món de les Còpies i l'Opinió

El Món Sensible és una còpia del món de les idees. Està situat en l'espai, hi experimentem el pas del temps i està sotmès al canvi i al moviment. Totes les coses que podem conèixer són materials i no són eternes, perquè, encara que algunes durin més que d'altres, totes acabaran per desaparèixer. En aquest món es troba la doxa (l'opinió), que no és un veritable coneixement. Dins d'aquesta, trobem la pistis, que són els objectes, i l'eikasia, que són les ombres dels objectes.

Jerarquia dins del Món Sensible

• En el nivell més baix se situen les imatges, que són les ombres o reflexos dels objectes materials.
• Per sobre d'aquestes imatges es troben els objectes materials mateixos, que inclouen dos tipus d'entitats materials:
  • Els ens naturals (els que són per physis).
  • Els objectes fabricats per artesans (els que són per téchne). Exemple: una taula.

La Dialèctica Platònica: Mètode i Coneixement Suprem

La dialèctica és el mètode de les obres de Plató i també es refereix al coneixement més elevat, que és el coneixement de la Idea del Bé. Aquest mètode és la manera d'ajudar l'interlocutor a arribar a la veritat per si mateix gràcies a les preguntes que Plató li fa mitjançant la maièutica, que és un mètode socràtic.

Tipus de Dialèctica

• Dialèctica ascendent: Procés intel·lectual pel qual passem del coneixement particular al de l'universal, és a dir, l'ànima passa de les observacions de casos particulars a comprendre la Idea universal.
• Dialèctica descendent: Passar de la comprensió de l'universal al particular. Comprendre la relació entre les Idees i la jerarquia que existeix entre elles.

La Teoria de les Idees de Plató: Dos Mons

La Teoria de les Idees afirma l'existència d'unes entitats immaterials, absolutes, immutables, perfectes, universals i independents del món físic. Aquestes realitats són les Idees del Món Intel·ligible. Els objectes individuals de l'experiència només són entitats relatives, canviants i contingents: només còpies o imitacions de la vertadera i única realitat. Conseqüentment, la teoria postula l'existència de dos mons:

• Per una banda, el món excels i perenne de les Idees.
• Per altra banda, l'incomplet i fugisser món de les coses materials que esdevenen en l'espai (és a dir, que ocupen un lloc i es poden moure, són canviants) i en el temps (referint-se a que neixen, creixen i moren).

Dualisme Epistemològic: El Coneixement en Plató

Segons Plató, l'ànima que està en el Món de les Idees cau al Món Sensible i queda atrapada, oblidant tot el que sap (les Idees). Per això diu que el coneixement consisteix a recordar (anamnesi) allò que l'ànima ja sabia, és a dir, la Idea del Bé, i llavors serà quan l'ànima tornarà al Món Intel·ligible. Sobretot la dialèctica (últim tram de l'educació) ens permet ascendir del Món Sensible al Món Intel·ligible. Per a aconseguir la saviesa cal ascendir d'un grau de coneixement a un altre. Existeixen dos graus de coneixement:

• El Coneixement Sensible, que es percep a través dels sentits i per tant és relatiu, a nivell d'opinió o doxa.
• El Coneixement Intel·ligible, que es percep a través de la raó i és el veritable, a nivell de ciència o episteme.

Plató fa un paral·lelisme entre els coneixements i els mons:

• Mentre que el Coneixement Sensible, dividit en eikasia (mínim coneixement, imatges i ombres) i pistis (objectes físics), correspon al Món Sensible.
• El Coneixement Intel·ligible, dividit en dianoia (objectes matemàtics) i noesis (les Idees), correspon al Món Intel·ligible.

Dualisme Ontològic: La Jerarquia de la Realitat

Segons Plató, totes les coses han estat creades a partir del seu model immaterial. Aquests models immaterials o Idees serien immortals, mentre que el que va ser creat a partir d'aquestes idees seria mortal i tindria les seves característiques pròpies (per exemple: un cavall). El Món Sensible està compost pels objectes físics que són materials, corruptibles, mutables, plurals… Aquest món el percebem a través dels sentits, els quals no ens proporcionen el veritable coneixement sinó un de més relatiu. El Món Intel·ligible està compost per les idees dels objectes del Món Sensible, i aquestes idees són immaterials, universals, úniques, immutables… Formen la veritable realitat, a la qual només podem arribar per mitjà de la raó i, d'aquesta manera, aconseguim el veritable coneixement. Amb el que concloem que el Món Sensible o els objectes que el representen són meres còpies d'aquestes idees del Món Intel·ligible. Segons Plató, hi ha diversos tipus d'idees i per a organitzar-les creà una piràmide jeràrquica en la qual la idea principal era la del Bé.