Lingüística textual: l'estudi del text com a unitat de comunicació

Durant molts anys, l'estudi de la gramàtica s'ha reduït a l'estudi de les paraules o de les oracions

més o menys breus. Cap a l'any 1970 sorgeix una nova perspectiva per a estudiar les llengües,

la lingüística textual, que se centrarà en l'estudi del text, a partir del qual es podran observar

i treballar unitats més menudes. Segons el nou enfocament, el text és la unitat màxima de

comunicació, formada per un conjunt d'enunciats relacionats entre si i relacionats amb el context en

què es produeixen. Cal tenir en compte, però, que amb la paraula text no ens referim només a

produccions escrites (poden ser escrites o orals), ni tampoc a un conjunt llarg de paraules: un

text pot ser una paraula, una oració o fins i tot un llibre sencer. És bue- En un text, les unitats

inferiors (oracions i sintagmes) no es combinen aleatòriament, sinó que ho fan d'una manera

ordenada atenent tres propietats bàsiques: l'adequació, la coherència i la cohesió.
L'adequació és la propietat que s'encarrega que el text s'adapti correctament al context en què té lloc

. La coherència és la propietat referida a la selecció i l'organització de la informació: és a dir, el tema i

l'estructura del text. La cohesió és la propietat que permet relacionar entre si les diverses unitats que

componen el text (oracions i paràgrafs). En aquest primer tema tractarem l'adequació i, en els temes

següents, estudiarem les altres propietats textuals, la coherència i la cohesió