Fal·làcies Lògiques: Tipus, Exemples i Com Evitar-les

Tipus Comuns de Fal·làcies Lògiques

Fal·làcia Ad Verecundiam

Defensar una conclusió apel·lant a algú que es considera una autoritat en la matèria, però sense donar raons que la justifiquin. Exemple: 'Les noies són més intel·ligents que els nois perquè ho han dit a la televisió'.

Fal·làcia Ad Hominem

Atacar les opinions d'una altra persona o d'un grup, desacreditant la persona per desacreditar l'argument. Exemple: 'Els ecologistes diuen que hi ha canvi climàtic, però tothom sap que els ecologistes són uns exagerats'.

Fal·làcia Ad Hitlerum

Argumentar que una cosa és incorrecta perquè la fa algú menyspreable. En general, quan s'acaben les argumentacions, s'acusa els adversaris de totalitaris o nazis (tot i que manifestament no ho siguin), simplement per fer-los callar. És una particularització de la fal·làcia ad hominem i molts fòrums d'Internet mantenen com a principi que quan algú usa la fal·làcia ad Hitlerum perd el debat. Exemple: 'Tothom sap que Hitler era vegetarià; per tant, és millor menjar carn!'.

Fal·làcia Tu Quoque ('Tu També')

Són aquells arguments en què no es presenten raons per replicar una acusació i es retorna l'ofensa a qui t'acusa. Exemple: 'Els dirigents del meu partit són corruptes, però els del teu també... i més!'.

Fal·làcia de l'Antecedent

Exigir un coneixement empíric previ per poder raonar lògicament. Exemple: 'Si vostè no és una dona maltractada, no pot parlar d'aquest tema'.

Fal·làcia Ad Baculum ('A la Força')

Usar el poder d'algú per establir la veritat d'un raonament, de manera que les amenaces passen per bones raons. Exemple: 'Si no ho aproves tot, no pots sortir el cap de setmana'.

Fal·làcia d'Impossibilitat Moral

Posar una condició que és possible en teoria, però que en realitat és impossible del tot o majoritàriament. Exemples: 'Per acceptar la validesa d'un referèndum hauria de votar tothom', o 'Et compraré la moto quan tinguis un 10 en totes les matèries'.

Fal·làcia de la Tradició

Argumentar que, com que una cosa s'ha fet sempre, és correcte continuar fent-la. Exemple: 'Si tothom es casa per l'Església, tu també ho has de fer'.

Fal·làcia Ad Ignorantiam

Com que no es pot demostrar la falsedat d'una afirmació, això equival a demostrar que és veritable; o, a l'inrevés, creure que com que no es pot demostrar la veritat d'una afirmació, això equival a demostrar que és falsa. Exemple: 'Ningú ha pogut demostrar que Déu no existeixi; per tant, has de creure que existeix'.

Fal·làcia Ad Temperantiam

Creure que sempre i arreu hi ha d'haver un punt mitjà. Exemple: 'Es pot ser sàdic fins a cert punt'.

Fal·làcia de Generalització Precipitada

Argumentar a partir de coses que passen un cop o molt poc sovint, com si passés sempre. Es passa de dir 'alguns X són N' a 'tots els X són N'. Exemple: 'Ja no es pot sortir al carrer perquè cada dia hi ha robatoris'.

Fal·làcia de l'Accident

Consisteix a aplicar una regla general, habitualment correcta, a un cas concret que, a causa de les característiques accidentals que té, és excepcional o atípic. Exemple: "Com que fer esport és saludable, tu també n'hauries de fer, encara que estiguis molt malalt del cor".

Fal·làcia de la Falsa Causa

Consisteix a atorgar validesa a una causa insuficient o errònia. És molt típica del pensament supersticiós. Exemple: 'Vàrem guanyar el partit perquè portava la corbata verda que em dóna sort. Si me la torno a posar, tornarem a guanyar'.

Fal·làcia Ad Populum

Consisteix a excitar sentiments o emocions invocant fets circumstancials, dir el que la massa vol sentir o que, al contrari, se sap que produeix por. Exemple: Esmentar la Guerra Civil cada cop que es parla sobre política.

Fal·làcia Ad Misericordiam

Intentar convèncer d'alguna cosa creant sentiments de culpabilitat o llàstima. Exemple: "Reconec que he comès una infracció, però no em multi: estic a l'atur i tinc tres fills".

Fal·làcia del Consensum Gentium (o Ex Populo)

Demana acceptar la veritat d'una opinió perquè 'tothom' o 'la majoria' de les persones la defensen. Exemples: "Aquest videoclip és meravellós, té més de quatre mil milions de visites", 'Tinc raó perquè tinc vots'.

Fal·làcia de l'Argument Circular

És aquella en què les causes i les conseqüències no es diferencien. Exemple: "Sabem que Déu existeix perquè ho diu la Bíblia i sabem que la Bíblia diu la veritat perquè va ser inspirada per Déu".

Fal·làcia del Fals Dilema

És aquella en què les diferents opcions es redueixen tan sols a dues i se'ns demana triar sense acceptar que hi puguin haver possibilitats alternatives. Exemples: 'Si no ets part de la solució, ets part del problema', 'Cal triar entre llibertat o seguretat'.

Fal·làcia de la Falsa Analogia

És aquella en què es comparen dues coses que només tenen semblances superficials, pretenent que també són iguals en aspectes més profunds. Exemple: 'Si prohibir l'alcohol no va servir per eliminar-ne el consum, prohibir el tràfic d'armes tampoc les eliminarà'.

Fal·làcia del Doble Estàndard

Consisteix a valorar de manera diferent realitats bàsicament idèntiques aplicant un doble criteri, favorable als interessos de l'argumentador i desfavorable als interessos de l'interlocutor. Exemple: "He aprovat les matemàtiques i m'han suspès la filosofia".

Fal·làcia de la Pregunta Complexa

Es produeix quan una pregunta comporta suposicions no demostrades. Exemple: 'Us penediu d'aquest crim horrible?' (pressuposa que l'interlocutor ha comès el crim). És famosa la pregunta atribuïda a un jutge anglès que preguntà a l'acusat: 'Ha deixat vostè de colpejar la seva esposa?' (tant si respon que sí com que no, l'acusat està perdut).

Fal·làcia de Composició

Consisteix a pensar que, com que les parts d'un tot o conjunt tenen unes certes propietats, el tot o conjunt tindrà les mateixes propietats. Exemple: "L'espècie humana ha de desaparèixer, perquè tots els humans són mortals".

Fal·làcia de Divisió

És creure que, com que un tot o conjunt té unes certes propietats, cadascuna de les seves parts també tindrà aquestes mateixes propietats. Exemple: "Aquesta és una gran ciutat; per tant, les cases i els edificis també seran grans".

Fal·làcia del Pendent Relliscós (o Efecte Dominó)

És aquella en què s'argumenta que si es permet que succeeixi A, també succeirà B, i això portarà C, que farà inevitable D, etc., de manera que no s'ha de permetre A. Exemple: 'Si deixo anar el meu fill a la discoteca, s'acostumarà a sortir de nit, coneixerà gent desagradable, prendrà drogues, tornarà tard i tindrà un accident; per tant, li prohibeixo anar a la discoteca'.

Fal·làcia Semàntica

Es produeix quan canvia el significat d'una paraula al llarg d'un raonament. És a dir, una paraula s'usa de manera equívoca en les premisses i en la conclusió. Exemple: "Sempre que hi ha una llei, hi ha algú, un legislador, que ha promulgat aquesta llei; la naturalesa té també les seves lleis; per tant, hi ha un legislador que ha promulgat les lleis de la naturalesa".

Fal·làcia Ad Nauseam

Consisteix en la repetició insistent d'un enunciat o un argument que moltes vegades no s'ajusta a la veritat. Goebbels (ministre de propaganda del règim nazi) afirmava que "una mentida repetida mil cops es converteix en una veritat".