Filosofia Presocràtica: Escola de Milet i Pitagòrics
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,56 KB
1. L’Escola de Milet: El naixement de la raó
1.1. Els primers filòsofs de Milet
El centre es localitza a la ciutat de Milet, on els filòsofs Tales, Anaximandre i Anaxímenes, juntament amb Xenòfanes de Colofó, van desenvolupar les seves teories. Aquests van forjar una nova mentalitat que va influir en pensadors posteriors com Alcmèon de Crotona i Anaxàgores de Clazòmenes.
Aquests primers filòsofs tenen en comú que els mou la idea de repensar el món des de bases racionals. Es tracta de buscar com es va forjar el món (cosmogonia) i quines són les lleis que ara el regeixen (cosmologia). Se centren en la investigació natural (filosofia i ciència alhora, com un mateix saber).
1.1.1. Tales de Milet: L’aigua com a principi
Per Tales l’aigua és el principi (arjé) de totes les coses. Potser tria l’aigua com a principi per la seva importància còsmica i per la seva importància per a la vida dels animals i les plantes.
1.1.2. Anaximandre de Milet: L’Àpeiron
Anaximandre parteix d’una crítica al seu mestre Tales: seria erroni pensar que un dels elements és el principi dels altres, perquè si manés un, aquest exterminaria els altres, ja que alguns són oposats entre si.
Ell proposa com a principi l’àpeiron (el que és infinit o indeterminat) i li atribueix les característiques següents:
- No és cap dels elements, sinó la base que els genera.
- És etern i imperible.
- Té la capacitat per moure’s a si mateix i governar altres coses que no poden moure’s per si mateixes.
- Controla i encoratja des del límit de l’Univers la lluita dels oposats.
Cosmologia: El funcionament de la naturalesa (Physis)
La physis és el resultat de la lluita dels oposats que es produeix segons llei i mesura. La llei còsmica que regeix el funcionament de l’univers es descriu amb aquesta fórmula:
“D'aquests els ve el naixement, a les coses existents, i en aquests es converteixen, en morir, «segons la necessitat; ja que es paguen mútua pena i retribució per la seva injustícia segons la disposició del temps»”, i així el descriuen en termes bastant poètics.
Els oposats mantenen una lluita contínua i cap no pot prevaler.
1.1.4. Anaxímenes de Milet: L’aire
Anaxímenes va establir com a arjé l’aire, que invisible i sempre en moviment és el principi del qual sorgeixen tots els cossos per condensació i rarefacció (disminució de la densitat). El tria també per la importància que té per a la vida.
El més destacable que explica és que explica les transformacions a partir d’un mecanisme uniforme i observable quotidianament: els canvis de densitat.
1.2. L’Escola Pitagòrica: El nombre com a principi
1.2.1. La comunitat de Pitàgores
De la primitiva comunitat fundada per Pitàgores de Samos se’n coneixen poques coses, ja que regia com a principi vital el secret. Al principi tenia pocs deixebles i per poder entrar a l’escola es sotmetia a un ritu d’iniciació. Però la figura de Pitàgores esdevingué llegendària, cobrà fama i augmentaren els seus seguidors.
L’escola pitagòrica va combinar l’activitat científica amb les seves idees religioses (doctrines òrfiques) i l’activisme polític (tendència antidemocràtica).
La religió pitagòrica: Les doctrines òrfiques
Es basen en l’afirmació del dualisme cos-ànima. L’ànima és immortal i resideix en el cos mortal. Segons la seva doctrina del soma-sema, el cos (soma) és una presó o tomba (sema) per a l’ànima.
L’ànima transmigra d’un cos a un altre i es reencarna mentre no es purifica. La manera de purificar l’ànima és mitjançant el control del cos i mitjançant la contemplació de la veritat. El no-control del cos comporta la contaminació de l’ànima i l’allunyament de l’alliberament del cercle de reencarnacions. Quan el cos mor, l’ànima transmigra a un altre ésser, per això Pitàgores estableix la màxima del parentiu de tots els éssers vius.
La recerca de l’arjé: La teoria musical
La seva teoria musical constitueix la base del sistema pitagòric i la seva principal inspiració. Se sustenta en un altre dualisme: el que és limitat i el que és il·limitat.
Si les consonàncies perfectes (el que és limitat) són fruit d’imposar un límit al que és il·limitat, els mateixos principis no poden ser subjacents en tot l’univers?
Com els 4 primers nombres enters contenen el secret sencer de l’escala musical, la seva suma, el nombre 10 o dècada pot semblar que abraça la naturalesa total del nombre.
Teoria dels nombres: L’arjé dels pitagòrics
La inexistència d’una notació numèrica va fer que els pitagòrics representessin els nombres per mitjà de punts o codolets.
La connexió entre les seves descobertes musicals i les matemàtiques la van portar a terme mitjançant la relació i la identificació del que és il·limitat amb el que és parell i del que és limitat amb el que és senar. A partir d’aquests dos parells d’oposats construeixen la taula dels deu oposats fonamentals.