Mètodes Científics: Inducció i Deducció en la Recerca

La Inducció: Observació i Teories Científiques

Segons Mill, les investigacions científiques comencen amb l’observació dels fets. Després, mitjançant la inferència, es formulen lleis universals sobre els fets i, per inducció, s’obtenen afirmacions més generals que reben el nom de teories.

Principis dels Empiristes Clàssics

• La teoria no és acceptada fins que no hagi estat provada.
• Es dóna un rebuig de tota especulació teòrica que es trobi al marge de la contrastació empírica.

El Problema de la Inducció

• Els resultats de l’observació i l'experimentació proporcionen l’evidència per a una teoria científica, però no poden demostrar que la teoria sigui correcta.
• Mantenir que la inducció funcionarà en el futur perquè ha resultat útil en el passat és raonar en cercle, assumint la inducció per justificar-la (el principi d’uniformitat de la naturalesa).

La Deducció: Lògica i Premisses

La conclusió està implícita en les premisses. No és nova, sinó que se segueix necessàriament de les premisses. Si un raonament deductiu és vàlid i les premisses són veritables, la conclusió només pot ser veritable.

El Procés Deductiu en la Investigació

1. Plantejament del conjunt axiomàtic de partida seguint el criteri de la senzillesa (només s’incorporen els trets més importants dels fenòmens). No hi ha d’haver contradicció entre els axiomes de partida.
2. Procés de deducció lògica, partint dels postulats inicials, és a dir, de l’etapa anterior.
3. Enunciat de lleis de caràcter general, a les quals s’arriba partint del conjunt axiomàtic i mitjançant el procés de deducció.

Exemples Històrics de Mètodes Científics

L'Exemple de Newton: La Gravitació Universal

• Es basà en les matemàtiques i en axiomes que va enunciar a partir de fets estudiats per altres i que ell no va experimentar.
• Les fórmules que va obtenir li permetien calcular posicions i velocitats que coincidien amb les que tenien els cossos que havia estudiat.
• Calculà quant cau la Lluna (quant s’aparta d’una línia recta tangent a la trajectòria) cap a la Terra cada segon i comprovà que coincidia amb el previst per la seva llei.
• Una vegada comprovat, va fer pública la Llei de Gravitació Universal.

L'Exemple d'Einstein: La Relativitat

• Va partir d’una teoria, donant per suposada una sèrie d’axiomes previs.
• En aplicar aquests axiomes arribava a uns resultats (lleis) que anaven en contra del sentit comú, però que es revelaren com a certs, anys després, en sotmetre’ls a experiments dissenyats per comprovar-los.
• Es tracta d’un model teòric (tot i que la seva validació posterior sigui experimental).

Resum Comparatiu: Inducció vs. Deducció

Inducció: Característiques Clau

• Consisteix a obtenir enunciats universals certs a partir de l’experiència.
• Suposa, per tant, el pas del particular al general.
• Es vincula a l’experiència (empirisme) i allò que obtenim a partir dels sentits.
• F. Bacon destaca com a defensor d’aquest mètode.
• A posteriori.
• La física com a model.
• Sol aparèixer aparellat a les èpoques de descobriments científics.

Deducció: Característiques Clau

• Partint d’enunciats de caràcter universal s’infereixen enunciats particulars.
• Pas del general al particular.
• Es relaciona amb el racionalisme i amb l’ajuda de la facultat humana de la raó.
• R. Descartes és el seu representant més conegut.
• A priori.
• La matemàtica com a model.
• Caracteritza èpoques on domina el treball intel·lectual i sistemàtic.