Guillem d'Ockham: Navalla, Nominalisme i Fonaments de la Ciència

La Navalla d'Ockham: Simplicitat i Coneixement

Segons aquest principi, que afirma que les entitats no han de ser multiplicades sense necessitat, cal buscar sempre l'explicació més senzilla, utilitzant només els elements necessaris. Amb la seva "navalla", Guillem d'Ockham vol demostrar que la majoria de les qüestions filosòfiques o bé són falsos problemes o bé són explicables sense haver de recórrer al llenguatge i als conceptes de la metafísica.

Per explicar les úniques realitats, les individuals, són totalment innecessaris conceptes com ara:

• Essència i existència
• Substància i accident
• Causa eficient i causa final
• Enteniment pacient i agent

La navalla ockhamista elimina del llenguatge tots aquests termes buits de significat que l'únic que fan és crear falsos problemes.

Nominalisme Ockhamista: Els Universals com a Noms

Els universals són noms (nominalisme) però noms mentals o conceptes, que són elaborats espontàniament per la ment, guiada pel principi d'economia. Només existeixen individus particulars, és cert, però aquests són tants en nombre que, per fer més fàcil la referència a diversos individus, apleguem aquests individus en diferents classes o grups i els donem un mateix nom.

Aquest no expressa res en comú entre una pluralitat, sinó que l'enteniment humà, per tal de fer manejable el llenguatge, agrupa una pluralitat de coses que tenen certes semblances sota un únic nom.

Si hagués d'anomenar cada un dels arbres de l'alzinar per on em passejo amb un nom diferent seria difícil usar el llenguatge i entendre'ns amb facilitat i rapidesa; en canvi, gràcies al principi d'economia, només amb uns pocs signes-conceptes em puc fer entendre.

Les persones pròximes les anomenem amb un nom propi, i totes les altres les anomenem persones o gent per simplificar i poder comunicar-nos.

Guillem d'Ockham: Crítica Metafísica i Fonamentació Física

Crítica a la Metafísica Ockhamista

La concepció ockhamista del coneixement, que queda reduït a la intuïció sensible, i el nominalisme van marcar profundament la seva posició enfront de la metafísica i de la teologia. Així, tota disputa sobre la dualitat d'enteniments (únic o personal, mortal o immortal) va quedar eliminada amb la consideració que, sent únic l'acte del coneixement, correspon a aquest una única capacitat que realitza la intuïció sensible.

El mateix s'esdevingué amb conceptes fonamentals de la metafísica com els de substància i causa.

La substància s'esgota en les qualitats que coneixem dels objectes, i el concepte de substància com a suport dels aspectes que percebem de les coses és buit de significació i, per tant, prescindible.

La causa no la coneixem enlloc. Coneixem diversos fets que observem en la nostra experiència i ens adonem de certes constàncies en l'encadenament dels fets, però no percebem el vincle entre causa i efecte en el sentit metafísic que l'un (causa) produeix l'altre (efecte) necessàriament. Això fa que la ciència s'hagi de basar sempre en l'observació i s'hagi de limitar a descriure les regularitats que s'esdevenen en la naturalesa.

Fonamentació de la Física Moderna

Si l'únic coneixement que tracta d'existències és l'intuïtiu, la ciència ha de partir necessàriament de l'observació, i el màxim a què pot aspirar és descobrir la regularitat amb què es donen els processos naturals, mai per què són precisament així.

Sota la influència d'Ockham, es va començar a discutir algunes de les afirmacions de la física d'Aristòtil. El Merton College d'Oxford i la Universitat de París van fer els primers passos en aquella direcció. Els mertonians introduirien els procediments de les matemàtiques en l'estudi del moviment.