La filosofia de Plató: Justícia, ànima i coneixement

Ètica i Política

Pregunta a)

El text, extret de "La República" de Plató, tracta sobre la noció de justícia i la seva relació amb la naturalesa i l'ànima humana. Sòcrates argumenta que la justícia implica que cada individu faci allò que li és inherent i no es barregi amb les funcions dels altres. La justícia, per a ell, no es limita només a les accions externes sinó que es refereix a l'harmonia i l'equilibri de l'ànima individual. Un home just manté aquest equilibri i governa les seves pròpies passions i desitjos per aconseguir un estat d'harmonia interior. Això li permet realitzar les seves tasques, ja siguin enriquir-se, cuidar del seu cos o participar en política, de manera justa i sàvia. La justícia implica preservar aquest estat de l'ànima i l'acció justa és la que ho manté, mentre que l'acció injusta ho desestabilitza

Pregunta b)

«Accions exteriors de l’home» Aquesta expressió en el text fa referència a les activitats i comportaments visibles que una persona realitza en el món exterior, com les seves accions socials i laborals.

«La seva pròpia casa» Aquesta expressió en el text, simbolitza l'ànima o la ment de l'individu, indica l'importància d'ordenar i equilibrar els aspectes interns de la ment per aconseguir la justícia i l'harmonia personal.

Pregunta c)

La frase "hem descobert l’home just i la ciutat justa" del text fa referència a la idea central de Plató sobre la justícia com a harmonia i equilibri de l'ànima individual i, per extensió, de la ciutat ideal. Plató ens diu que, mitjançant la governança adequada de les parts de l'ànima i l'establiment de l'ordre i la disciplina interna, es pot aconseguir una harmonia que permet a l'individu viure una vida justa i realitzada. Aquesta harmonia a l'ànima individual es reflecteix en una ciutat justa, ja que els individus justos formen una societat harmoniosa.

Antropologia

Pregunta a)

El text de Plató, extret del diàleg "Fedre", explora la naturalesa de l'ànima i com aquesta pot ser mortal o immortal. Plató utilitza una metàfora que compara l'ànima amb un auriga i una parella de cavalls alats, en aquesta metàfora, els àurigues dels déus tenen cavalls bons i de bones qualitats, mentre que els àurigues humans tenen un cavall bo i un altre de dolent. Això fa que sigui difícil i desagradable conduir-los. El text també posa èmfasi en la idea que l'ànima és responsable de tot allò que és inanimat i que té una influència universal, quan l'ànima és perfecta i alada, té la capacitat de dirigir tot l'Univers. Això implica una visió còsmica de l'ànima com una entitat poderosa i transcendental.

Pregunta b)

«Auriga»: fa referència a l'ànima, que es l'entitat que dirigeix i controla les forces o impulsos, representades pels cavalls alats.

«Parella d’animals de tir»: es refereix als dos cavalls alats que estan lligats i tirant en la mateixa direcció sota la supervisió de l'ànima o auriga. Un d'aquests cavalls és bo i bell, mentre que l'altre és dolent i de qualitats contràries, simbolitzant així la dualitat de la naturalesa humana.

Pregunta c)

La frase alegòrica del text, compara l'ànima amb un auriga i una parella de cavalls alats, i té com a objectiu il·lustrar la dualitat de la naturalesa humana i la relació entre l'ànima i el cos. Segons Plató, els cavalls i els àurigues dels déus són bons i de bones qualitats, mentre que els humans tenen un cavall bo i un altre de dolent. La justificació que Plató ens planteja és que, quan l'ànima està perfecta i alada, té la capacitat de dirigir tot l'Univers i és immortal, tot i que quan perd les seves ales, és emmenada i lligada a un cos terrestre, donant lloc a un ésser viu mortal. Aquesta dualitat és fonamental per entendre la relació entre l'ànima i la mortalitat, ja que l'ànima perfecta és immortal i divina, mentre que l'ànima lligada a un cos terrestre si experimenta la mortalitat. La metàfora dels cavalls i l'auriga serveix per representar aquesta dualitat i les forces contradictòries que operen dins de l'ànima humana.

Gnoseologia

Pregunta a)

En aquest fragment de "La República" de Plató, Sòcrates defensa que la dialèctica és una habilitat necessària per als que volen governar i prendre decisions importants. Sostéla idea de que la dialèctica implica comprendre l'essència de les coses i la capacitat de raonament fonamentat que no es base únicament en preferències personals, també afirma que algú no té el veritable coneixement del bé si és incapaç de reconèixer el concepte de bé i sustentar els seus arguments amb raó. Sòcrates advoca per ensenyar dialèctica perquè els futurs líders siguin capaços de prendre decisions sàvies.Podríem afirmar que en aquest text s'emfatitza el valor de la lògica i la comprensió fonamental dels problemes del món.

Pregunta b)

«Bé»: Al text, la paraula "bé" denota una idea abstracta o concepte suprem del que és inherentment bo i moralment correcte.

«Opinió»: Al text la paraula "opinió" fa referència a creences que són irracionals, no estan recolzades per la lògica o són infundades.

Pregunta c)

Segons Plató, és important que els futurs reis i líders practiquin l'art de la dialèctica, aixi podran prendre decisions i exercir un govern eficaç gràcies a aquesta disciplina. Com a resultat, els governants podran prendre decisions informades i respondre les crítiques amb arguments raonats.Comprendre el bé, segons Plató, la dialèctica és essencial per comprendre el concepte de “bé”, que constitueix la pedra angular de la moralitat i la justícia. Per governar pel bé de la comunitat, cal distingir entre la veritat objectiva i l'opinió subjectiva.

Es podría dir que Plató sosté que la dialèctica és essencial per a la formació de governants que puguin prendre decisions informades i liderar amb èxit una comunitat, ja que els permet raonar, comprendre el bé i liderar de manera competent. Aquesta defensa es basa en la convicció de Plató que la racionalitat i una comprensió fonamental del món són primordials tant a la política com a l'educació.

Metafísica

Pregunta a)

Plató compara la condició humana amb estar confinat dins d'una cova i només poder veure les ombres d'un foc, aquests individus representen aquells que són ignorants i tenen una comprensió limitada del món. Un pateix una transformació quan s'allibera i entra en contacte amb la llum del món exterior,que es el moment en què comença a comprendre la veritat i la realitat més fonamental. Per assolir una veritable comprensió i coneixement, Plató emfatitza el valor de l'educació i la filosofia. De manera similar a com l'ànima humana ha d'ascendir al “món intel·ligible” per assolir la veritable saviesa, aquesta metàfora es relaciona amb la transició de la percepció superficial a la comprensió més profunda.

Pregunta b)

«Món intel·ligible»: Aquesta frase fa referència al regne dels conceptes o veritats immutables en contraposició al regne delicat i mutable de les aparences. La veritat i la comprensió completa només es poden trobar allà.

«La justícia en si»: Aquesta frase es refereix a la veritat o la forma ideal de justícia, sense veure's afectada per preferències personals o variacions en la manera com s'aplica. Representa el concepte ideal i idealitzat de justícia.

Pregunta c)

Aquesta noció està recolzada per la filosofia epistemològica i pedagògica de Plató, Plató sosté que per comprendre les formes ideals, o "coses en si mateixes", que representen la veritat i la realitat infrangibles, les persones han de passar per un procés d'ascens intel·lectual i educació. La metàfora de persones encadenades a una cova i que només veuen els contorns de la realitat a través de les seves percepcions sensorials serveix per representar aquest procés.Una persona entra en un estat de “llum” o coneixement superior una vegada que ha superat aquesta ignorància i ha assolit el nivell de comprensió més profund. Té problemes per explicar aquest coneixement a aquells que encara són a la foscor perquè perceben les seves paraules i idees com "ombres" o representacions febles de la realitat. Plató descriu això com "torp i ridícul".

Per això, Plató vol transmetre la idea que el procés d'educació i la recerca de la veritat són essencials per al desenvolupament humà, però aquesta transició pot resultar difícil i desafiant a l'hora de comunicar i compartir aquest coneixement amb els qui no han experimentat aquest ascens. . Al final, la frase al·legòrica emfatitza la bretxa entre el coneixement superior i el món de les aparences i com aquesta bretxa pot dificultar que les persones es comuniquin i s'entenguin entre si.

Biografia de Plató

• Neix a Atenes, fill d’una de les famílies aristocràtiques atenenques més importants, per tant va rebre formació d’èlit.

• Qui més li va influir va ser Sòcrates, de qui va ser deixeble fins que aquell va morir.

• Va viatjar al sud d’Itàlia, on va conèixer les doctrines pitagòriques i òrfiques.

• Al 387 a.C va fundar la seva pròpia escola, l’Acadèmia→ objectiu principal; formar els polítics i els governants

• Mestre d'Aristòtil
• És un pilar fonamental de la història del pensament occidental i les seves idees van influir molt en els pensaments racionalistes.