Epistemologia: La Naturalesa del Coneixement

Conceptes Fonamentals

Relativisme: Teoria segons la qual no existeix cap veritat universal i absoluta.

Perspectivisme: La veritat només es pot copsar des d'un punt de vista determinat.

Dogmatisme: Creu que és possible arribar a conèixer la veritat amb tota seguretat.

Escepticisme: Posició filosòfica que nega la possibilitat de conèixer la veritat.

Empirisme: Teoria filosòfica que emfatitza el paper de l'experiència i l'evidència.

Intuïció: Capta una veritat de manera directa, sense necessitat de desenvolupar processos de pensament complicats o de processament d'informació.

Percepció sensorial: Ens permet recollir informació sobre el món que ens envolta. El captem a través dels sentits.

Memòria: Ens permet emmagatzemar i recuperar informació.

• Episòdica: Recordar successos i experiències del passat.
• Procedimental: Recordar com desenvolupar una activitat (fer una truita).
• Semàntica: Emmagatzemar continguts significatius (per a un examen).

Raó: Capacitat de pensar, entendre i fer conclusions de manera coherent (matemàtiques o lògica).

Emoció: Resposta emocional a una experiència, situació o estímul.

Imaginació: Paper important en la creació i la innovació; els éssers humans som capaços d'elaborar imatges mentals combinant elements previs de maneres originals.

Fe: Confiar en la validesa d'algunes afirmacions que no sempre es poden justificar en l'experiència o en la raó. Exergeix un paper decisiu en la justificació del coneixement religiós.

Tipus de Saber

Saber acadèmic: Coneixement que es produeix a la universitat; cal que es faci públic, perquè altres investigadors puguin avaluar-lo o qüestionar-lo.

Saber comú: Sectors fora de l'àmbit universitari, com els coneixements que té un artesà amb relació a l'ofici que fa.

Interessos Rectores del Coneixement (Jürgen Habermas)

Segons Jürgen Habermas, el coneixement està associat a uns interessos rectors, que són diferents depenent de l'àmbit en què es desenvolupi la recerca.

Interès tècnic: Sobre ciències com la física, la química o la biologia, que té com a objectiu saber per poder predir i controlar allò que passa al món actual.

Interès pràctic: Ciències com la psicologia, l'economia o l'antropologia, que tenen com a objectiu ajudar-nos a entendre com som els éssers humans.

Interès emancipatori: Sobre les ciències crítiques, tenen com a objectiu promoure una transformació de la realitat per construir una societat més lliure, més justa i més igualitària.

Criteris de Veritat

Criteri d'autoritat: Procediment que basa la veracitat d'una afirmació en el prestigi de qui la va proposar.

Criteri de veritat: Diferents procediments proposats pels filòsofs per determinar què és veritable i què és fals.

Criteri de veritat com a correspondència: Sosté que una afirmació és veritable quan el que diu es correspon amb la realitat.

Criteri de veritat com a evidència: Afirma que alguna cosa és veritable quan resulta absolutament impossible dubtar-ne.

Criteri de veritat com a coherència: Defensa que una afirmació és veritable quan no és contradictòria i quan encaixa amb altres veritats.

Criteri pragmàtic de veritat: Té en compte les conseqüències pràctiques que es deriven del fet d'acceptar una afirmació com a certa.

Altres Perspectives

Relativisme: Teoria segons la qual no existeix cap veritat universal i absoluta.

Subjectivisme: Afirma que allò que a una persona li sembla veritable o fals depèn únicament de factors individuals.

Perspectivisme: La veritat només es pot copsar des d'un punt de vista determinat.

Hermenèutica: Centrada en la interpretació de textos, una tasca que té una gran importància per a la filosofia.

Coneixement vs. Creença

Opinions o creences: Afirmacions que tu consideres vàlides, però que en realitat no ho són; no formen part del coneixement perquè no es tracta d'afirmacions vàlides.

Coneixement: Opinió veritable que som capaços de justificar.

Mètode sistemàtic: Per avaluar quins coneixements són vàlids i quins no.

Definició de Religió

No hi ha una sola definició de religió perquè hi ha molts tipus. El sociòleg Émile Durkheim va proposar identificar la religió amb les creences i les pràctiques associades a allò sagrat.

Curiositat Natural i Coneixement

Els éssers humans sentim d'una manera espontània el desig de saber. Aristòtil pensava que en tots nosaltres hi ha una curiositat natural, que és el fonament del nostre interès per la ciència i per la filosofia.

Aspectes del Coneixement

Contingut del coneixement: Allò que sabem.

Agents del coneixement: La persona o persones que ho saben.

Coneixement individual: Coses que has experimentat i après.

Patrimoni d'una comunitat: Coses que saps tu i altres persones.

Saber compartit: Coneixement propi d'un camp específic del saber (com la física, la història o l'art).