Filosofia de Descartes: El Mètode i el Dubte Metòdic

Filosofia de Descartes

El Racionalisme de Descartes

Descartes era racionalista. El seu objectiu principal era comprendre la natura a través de les matemàtiques, que van esdevenir el model ideal de saber i certesa.

El Mètode de Descartes

Per a Descartes, la filosofia havia de ser un coneixement universal que organitzés tots els sabers particulars. Considerava que la filosofia passada contenia contradiccions perquè no s'havia utilitzat el mètode adequat.

El millor mètode, segons Descartes, era el de les matemàtiques, que presentava aspectes negatius i positius:

Aspectes Negatius:

• No hi ha prou saber tradicional.
• La lògica aristotèlica només serveix per expressar el que ja se sap, no per investigar.
• L'àlgebra i la geometria abusen massa de la imaginació i la confonen.

Aspectes Positius:

El procediment de la recerca del coneixement es basa en aquest mètode.

Les Regles del Mètode:

1. Evidència: Només ens creurem allò evident, del que no es pot dubtar. Si es pot dubtar, no es pot creure.
2. Anàlisi: S'ha de dividir allò que s'analitza en tantes parts com sigui possible.
3. Síntesi: S'ha d'ascendir gradualment, de simple a complex, fins al coneixement més compost.
4. Enumeració: S'han d'enumerar les parts de l'anàlisi per no oblidar-ne cap. Si hi ha almenys una part de la qual dubtem, ja dubtem de tot.

El Dubte Metòdic

Descartes argumenta que cal posar en dubte tot. No obstant això, aclareix que si el dubte fos universal, no es podria refusar l'escepticisme (no crec en res), ja que ambdós plantejaments coincideixen en la necessitat de dubtar de tot i no creure en res.

Tomàs d'Aquino, en canvi, sosté que és impossible dubtar de tot, ja que si es posa en dubte tota la veritat, s'està admetent que tot és veritat.

Propietats del Dubte:

1. Universalitat: Els dubtes poden ser fingits o reals.
2. Subjectivitat: El dubte qüestiona la nostra manera de veure l'objecte, és a dir, no qüestionem el dubte en si, sinó la nostra percepció subjectiva. El dubte rebutja tot allò que no és cert i ens condueix a la certesa.
3. Negativitat: El dubte té un caràcter negatiu, ja que implica negar que alguna cosa sigui vertadera. És un dubte hiperbòlic.
4. Voluntat i Infinitud: El dubte és voluntari, ja que som lliures de dubtar o no, i a més, és infinit, ja que podem dubtar de tot.

Límits de la Raó i l'Abast del Dubte

El dubte arriba on la raó no pot arribar. Descartes argumenta que el dubte es recolza en les següents raons:

1. Engany dels Sentits: Com que els sentits ens han enganyat alguna vegada, ja no ens refiem d'ells, posant en dubte el coneixement sensorial.
2. Indistingibilitat entre Somnis i Realitat: Com que en somiar a vegades hem cregut que era real, ja no podem distingir els somnis de la realitat. Els somnis ens han enganyat, per la qual cosa ja no ens refiem d'ells i suposem que sempre estem somiant.
3. Fal·libilitat del Raonament: Com que a vegades els nostres raonaments han estat erronis i ens hem equivocat, ara suposem que sempre ens equivoquem.
4. Omnipotència Divina: Déu ho pot tot, per tant, també pot enganyar-nos. És la seva voluntat (voluntarisme).
5. Hipòtesi del Geni Maligne: Pensem que és possible que hi hagi un geni maligne que es dediqui només a enganyar-nos.

El"Jo Pens" com a Primera Veritat

Quan posem en dubte qualsevol cosa, és evident que estem pensant. Aquesta és una certesa que percebem de manera clara i distinta. Descartes basa la seva filosofia en el"j", en la immediatesa de la consciència. Per tant, el criteri de veritat es desplaça al subjecte.

Si és evident que"jo pens", també és evident que"jo existeix". Aquesta és la primera veritat absoluta per a Descartes.

Idees i Classes d'Idees

Tenim clar que el subjecte, el"j", pensa, ja que dubta. Tampoc podem dubtar de les nostres idees de les coses, són reals perquè les tenim a la ment i en som conscients. En el que sí que dubtem és en l'atribució d'aquesta idea a la realitat externa. No podem estar 100% segurs, per la qual cosa ho posem en dubte.

Les idees de les coses són"idees com a actes mental", mentre que les idees a les quals les atribuïm són"idees amb contingut referencia", i aquestes últimes són més problemàtiques pel que fa a la seva certesa.

Tipus d'Idees:

• Adventicies: Provenen de la nostra experiència externa.
• Factícies: Les construïm combinant altres idees.
• Innates: No depenen de nosaltres ni de l'exterior, sinó que se'ns imposen per si mateixes i procedeixen de la mateixa naturalesa de l'enteniment.

L'Existència de Déu

Descartes afirma que la idea de Déu és innata. Però com es dedueix l'existència de Déu?

Arguments per a l'Existència de Déu:

1. Argument Ontològic: Quan ens imaginem la idea de Déu com un ésser perfecte, ens adonem que hi ha afegida l'existència, ja que és la perfecció total. Si és perfecte, existeix.
2. Argument de la Infinitud: La idea d'infinit és innata, però no pot venir de nosaltres perquè som finits i limitats. Per tant, ve de Déu, que és una substància infinita i real.
3. Argument de la Causalitat: No ens hem creat a nosaltres mateixos perquè si ho haguéssim fet, ens hauríem creat perfectes. Com que som imperfectes i limitats, hem estat creats per aquell que és perfecte: Déu.

Metafísica Cartesiana

La realitat és tripartida: jo, Déu i el món extern. Déu és el pont entre el món i jo.

• Déu: L'única realitat que no necessita cap altra realitat per existir. Infinit.
• Món: Finit, extensió.
• Jo: Pensament, cogitació.

Dualisme Antropològic i la Moral Cartesiana

Després d'haver separat radicalment cos i ànima, com és possible que físicament estiguin units? Com poden interaccionar el pensament i el cos?

Descartes suggereix que la interacció es produeix a través de la glàndula pineal, on s'allotja l'ànima. La seva funció és la següent: les impressions produeixen moviments a la glàndula, aquesta prem els nervis i aquests són captats per l'ànima.

Les passions es troben a l'ànima, però tenen origen al cos. Descartes defensa que no ens hem de deixar portar per les passions, sinó que han de ser dominades per la raó i l'experiència. Així serem persones prudents.