Empirisme i Coneixement: Anàlisi de la Filosofia de Hume

L'Empirisme

L'empirisme afirma que l'origen del coneixement és l'experiència. Empiristes i racionalistes treballen amb i des de les idees. La teoria del coneixement de Hume diu que l'experiència és el fonament del coneixement i aquesta remet a la manera com s'origina el coneixement en la ment humana.

Continguts Mentals

Els continguts mentals són percepcions de l'experiència. Les percepcions humanes són qualsevol cosa que pugui presentar-se a la ment, i es divideixen en impressions (resultat immediat de l'experiència) i idees (record d'impressions, amb menys força).

Idees

Hi ha idees simples (record d'impressions simples) i idees complexes (record d'impressions complexes o combinació d'idees simples per la imaginació; per exemple, un unicorn prové d'impressions simples combinades per la imaginació).

Llei d'Associació d'Idees

1. Llei de semblança: norma per la qual la nostra ment tendeix a unir idees que s'assemblen a impressions originals.
2. Llei de contiguïtat en l'espai o temps: norma per la qual la nostra ment ajunta idees properes en espai i temps.
3. Llei de relació causal: norma per la qual la nostra ment tendeix a unir idees convertint-ne unes en l'efecte o resultat d'unes altres.

Crítiques a Hume

Crítica a la causalitat: Boles de billar (impressions observables: 1r) una bola es mou en direcció a l'altra, 2n) les dues boles xoquen, 3r) deducció: la primera bola (causa) produeix el moviment de la segona (efecte), relació causal. Aquesta inferència la fem per costum de veure repetides vegades el comportament de dues boles que xoquen entre elles: la inferència, la relació causal, es basa en el costum. Aquest costum només proporciona creences, no un coneixement segur. Hume diu que la idea d'inferència és una idea falsa, no correspon a cap impressió.

Coneixement

Relacions d'idees (matemàtiques), qüestions de fet (proposicions conegudes per experiència i observació), tenen fonament causa-efecte. Ningú pot deduir la idea d'una cosa pels efectes que produirà ni les causes que l'han produïda, doncs la causa i l'efecte són diferents.

Qualitats Pròpies dels Objectes

Qualitats primàries (objectives, realitat de les coses), qualitats secundàries (subjectives). Nosaltres no percebem l'objecte en si, rebem un conjunt d'idees simples de manera conjunta. La ment no rep la informació de les qualitats dels cossos per separat, sinó que estem acostumats a rebre-les unides. Nosaltres imaginem un suport, que pugui albergar totes aquestes qualitats, i l'anomenem substància. "Mai percebem la substància en si mateixa, sinó les simples [qualitats] que la formen". Hume diu que la substància és una col·lecció d'idees simples unificades per la imaginació. Per tant, la idea de substància, que es defineix com una realitat objectiva i suport de qualitats que causen les nostres impressions.

Crítica a la Substància

• Crítica a la substància extensa (món): no existeix perquè no podem utilitzar el concepte de causalitat per justificar l'existència del món. Només coneixem impressions i no podem dir que existeixi una realitat que les causi.
• Crítica a la substància infinita (Déu): no correspon a cap impressió, llavors no es pot demostrar que existeixi.
• Crítica a la substància pensant (jo): el jo no existeix, tenim impressions dels nostres actes mentals: jo penso, imagino, però no del jo en si mateix, llavors no podem demostrar la seva existència.

Comparació entre Hume i Descartes

Hume defensa l'empirisme, mentre que Descartes defensa el racionalisme. Les seves diferències es manifesten en diversos conceptes:

• Origen de les idees: Per a Hume provenen de les percepcions (impressions i idees), i les idees complexes són agrupacions d'idees simples. Per a Descartes, provenen d'idees adventícies, fictícies i innates.
• Raó: Hume la limita als judicis matemàtics i lògics, i l'experiència sensible és l'únic coneixement fiable. Descartes desconfia dels sentits i afirma que la raó és l'única eina fiable.
• Criteri de veritat: Per a Hume, la veritat és una idea que prové d'una impressió. Per a Descartes, és allò que es percep de forma clara i distinta.
• Idees: Per a Hume, són representacions mentals d'impressions, simples o complexes, provinents de la memòria o la imaginació. Rebutja les idees innates. Per a Descartes, les idees són representacions mentals (adventícies, fictícies i innates).
• Principi de causalitat: Hume el qüestiona per manca d'impressions de la connexió causa-efecte. Descartes el pressuposa en la seva teoria mecanicista del món.
• Conceptes metafísics: Hume critica els conceptes de jo, Déu i món, i la idea de substància. Descartes intenta provar l'existència d'aquestes tres substàncies.

Preguntes sobre Angustias i Andrea

Primera sèrie

a) Quina relació va tenir Angustias amb Jerónimo Sanz en la seva joventut? Van mantenir una relació amorosa.
b) Què li demana Ena a Andrea quan passegen pels claustres de la Universitat de Barcelona? Li demana que li presenti el seu oncle Román, violinista.
c) Quina de les següents afirmacions és correcta? Cap de les anteriors.

Segona sèrie

a) Amb qui viatja la protagonista a Madrid? Amb el pare d'Ena.
b) Què opinen Pons i Iturdiaga de Jaime? Opinen que és una persona sense iniciativa.
c) Quin secret guarda Gloria? Ella és la que s'ocupa de mantenir econòmicament la llar.

Tercera sèrie

a) Per què Andrea decideix mudar-se a Barcelona? Per estudiar a la universitat i escapar de la seva vida anterior.
b) Com és la relació entre Andrea i la seva tia Angustias? Conflictiva.
c) Senyali, marcant la resposta correcta amb una creu, quin dels següents llocs de Barcelona no es menciona a la novel·la: El Parc Güell.

Quarta sèrie

a) En quines circumstàncies rep Andrea la carta d'Ena en què la convida a viure amb ella a Madrid? Mentre parla amb Gloria sobre la conveniència d'ingressar Juan a un centre mèdic. L'àvia escolta la conversa, s'enfada i llença la carta a terra.
b) Com s'assabenta Andrea que durant la guerra Gloria va tenir algun escarceu amorós amb Román i que després aquest la va humiliar davant d'altres soldats? Escolta com Gloria ho explica a Román.
c) Per quin motiu, segons Juan, Angustias no s'hauria pogut casar amb Don Jerónimo en la seva joventut? Perquè la família d'Angustias considerava que Don Jerónimo, fill d'un botiguer, no era un bon partit.