John Stuart Mill: Llibertat i Utilitarisme Altruista

EL DOMINI DE LES LLIBERTATS FONAMENTALS
1. En primer lloc, aquesta llibertat comprèn el domini intern de la
conseqüència i requereix la llibertat de consciència en un sentit ampli, així
com la llibertat de pensament, sentiments i opinió sobre qualsevol qüestió,
práctica o especulativa, científica moral o teològica.
2. En segon lloc, el principi de la llibertat exigeix la llibertat de gustos i
inclinacions, la llibertat per dissenyar un pla de vida d’acord amb el nostre
caràcter i la llibertat de fer el que ens agrada, atenent-nos a les
conseqüències.
3. En tercer lloc, d’aquesta llibertat de cada individu se’n deriva, dins dels
mateixos límits, la llibertat d’associació dels individus per a qualsevol
propòsit que no impliqui perjudicar els altres

La llibertat que mereix aquest nom és la de buscar el nostre propi bé. C

EL CONCEPTE DE LLIBERTAT EN MILL APUNTS Jaume
● Aportació central a la teoria de la democràcia:

Sobre la llibertat

● Per a Mill, la llibertat és l’espai de la pròpia individualitat (privacity)
expressament reivindicada.
● També és el dret a tenir intimitat: Mill va voler destacar i salvar sempre
l’aspecte creador de la personalitat i el dret a la diferència.
● La llibertat humana (de consciència, d’expressió, d’associació...) és integral
i incondicional; cap estat no pot limitar-la ni posar-hi cap trava legítima.
● La societat no té res a dir sobre les decisions particulars dels individus
mentre no afectin la vida dels altres ciutadans.
● L’utilitarisme de Mill és clarament social:

● Objectiu principal: canvi progressiu de la societat a través de l’acció
d’individus lliures.

Nascut a Gran Bretanya i fill d’un altre filòsof, James Mill.
Les obres fonamentals de John Stuart Mill son:
●

Utilitarisme

● Sobre la llibertat
John Stuart Mill va ser la reconstrucció d’un ordre social i polític basat en valors.
FELICITAT I UTILITARISME ALTRUISTA
El principi que procurar incrementar la felicitat en el màxim nombre d’individus es
una obligació i que el criteri fonamental i la font de la felicitat es el plaer.

Per la felicitat necessitem plaer, però no és suficient .
● Contrari de plaer → dolor.
Tot ésser humà tendeix a buscar el primer i evitar el segon.
Hi ha una escala de plaers. De + importants, que comporten mes autorealització
de tipus intel·lectual (una relació emocional, un goig estètic, trobar-se al costat de
gent amb qui estàs a gust), que superen clarament formes de plaer material.
- Plaer intel·lectual > plaer material
L’única manera de saber si una acció és bona o no, si condueix al fi desitjat, es
observant-ne les conseqüències.
Per establir una jerarquia de plaers, desmaterializa la relació entre plaer i felicitat.
Hi haurà, així, plaers superiors que fins i tot poden requerir un esforç més gran per
assolir-los.
- Cada plaer té una col·locació i nivell comparat amb els altres
La quantificació dels plaers defensada per Bentham deixa pas a una construcció
individual de l’escala de plaers.
Si afegim la necessitat de donat de dignitat tot ésser humà, al marge del seu
gènere, condició, origen... Es veu amb claredat que per Mill, la felicitat només pot
ser entesa de manera col·lectiva. Cal la felicitat de l’altre com a condició de la
pròpia, perquè no es pot ser felíç si al voltant hi ha gent que no ho és.
En resum, enfront d’un utilitarisme egoista com el que defensa Bentham, Mill
proposa un utilitarisme altruista, en que arriba a tenir tot el sentit el principi de
màxima felicitat per al màxim nombre de persones

5.1 John Stuart Mill
Nascut a Gran Bretanya i fill d’un altre filòsof, James Mill.
Les obres fonamentals de John Stuart Mill son:
● Utilitarisme
● Sobre la llibertat
John Stuart Mill va ser la reconstrucció d’un ordre social i polític basat en valors.
FELICITAT I UTILITARISME ALTRUISTA
El principi que procurar incrementar la felicitat en el màxim nombre d’individus es
una obligació i que el criteri fonamental i la font de la felicitat es el plaer.
Per la felicitat necessitem plaer, però no és suficient .
● Contrari de plaer → dolor.
Tot ésser humà tendeix a buscar el primer i evitar el segon.
Hi ha una escala de plaers. De + importants, que comporten mes autorealització
de tipus intel·lectual (una relació emocional, un goig estètic, trobar-se al costat de
gent amb qui estàs a gust), que superen clarament formes de plaer material.
- Plaer intel·lectual > plaer material
L’única manera de saber si una acció és bona o no, si condueix al fi desitjat, es
observant-ne les conseqüències.
Per establir una jerarquia de plaers, desmaterializa la relació entre plaer i felicitat.
Hi haurà, així, plaers superiors que fins i tot poden requerir un esforç més gran per
assolir-los.
- Cada plaer té una col·locació i nivell comparat amb els altres
La quantificació dels plaers defensada per Bentham deixa pas a una construcció
individual de l’escala de plaers.
Si afegim la necessitat de donat de dignitat tot ésser humà, al marge del seu
gènere, condició, origen... Es veu amb claredat que per Mill, la felicitat només pot
ser entesa de manera col·lectiva. Cal la felicitat de l’altre com a condició de la
pròpia, perquè no es pot ser felíç si al voltant hi ha gent que no ho és.
En resum, enfront d’un utilitarisme egoista com el que defensa Bentham, Mill
proposa un utilitarisme altruista, en que arriba a tenir tot el sentit el principi de
màxima felicitat per al màxim nombre de persones