Guia completa d'Aristòtil i la filosofia hel·lenística

1. Aristòtil i la seva obra

Aristòtil i Plató es van conèixer. Aristòtil va ser alumne al centre d’estudis creat per Plató (l'Acadèmia) i fins i tot va arribar a ser-ne professor. Posteriorment, van aparèixer una sèrie de diferències entre els dos que van provocar que Aristòtil abandonés l’Acadèmia i creés un altre centre d’estudis: el Liceu, anomenat així perquè va ser fundat al gimnàs públic situat en un santuari dedicat a Apol·lo Liceu.

Aristòtil va ser acusat d'un crim pels tribunals atenesos: el delicte de corrompre els joves i el seu manifest escepticisme sobre l'existència del panteó grec. Al llarg de la seva vida va tenir molts alumnes, destacant Alexandre el Gran, fill del monarca de Macedònia.

Temes i obres d'Aristòtil

Aristòtil va escriure sobre tots els problemes del seu temps, des de la lògica a la política, la retòrica, la biologia, la física, la metafísica, l'astronomia i la poètica.

• Lògica: centrada en el coneixement humà (ex. Primers analítics).
• Naturalesa: va classificar 508 espècies d'animals (ex. Física, Sobre la història dels animals).
• Filosofia primera: estudi de la realitat en 14 llibres (Metafísica).
• Filosofia pràctica: sobre l'actuació humana (ex. Ètica a Nicòmac).

2. Classificació aristotèlica del coneixement

Aristòtil dividia el saber humà en tres grups:

• Saber productiu (poiesis): normes de producció (poesia, arquitectura).
• Saber pràctic (prâxis): actuar correctament (ètica, política).
• Saber teòric (theoria): ciència (física, matemàtiques, metafísica).

3. Crítica a la teoria de les idees de Plató

Aristòtil critica que les idees siguin realitats independents. Per a ell, idea i objecte estan integrats i comparteixen una mateixa essència. El coneixement s'origina en la percepció, passa per la memòria i esdevé experiència.

4. El problema del canvi

Tot ésser està format per substància (el subjecte) i accident (el que l'afecta). Aristòtil distingeix entre:

• Ésser en acte: el que un ésser és en el present.
• Ésser en potència: la capacitat d'arribar a ser alguna cosa.

Les quatre causes

Per explicar el canvi, Aristòtil proposa quatre causes: material (de què està fet), formal (la seva forma), eficient (qui el produeix) i final (la seva finalitat o teleologia).

5. La concepció de l’ànima

Aristòtil descarta la preexistència de l'ànima i distingeix tres tipus:

1. Vegetativa: pròpia de les plantes (nutrició, creixement).
2. Sensitiva: pròpia dels animals (percepció, desig).
3. Racional: pròpia dels humans (pensament).

6. Ètica i política

La felicitat s'aconsegueix mitjançant la virtut i l'autarquia. Aristòtil defensa el terme mitjà com a equilibri. En política, classifica els règims segons el nombre de governants (Monarquia, Aristocràcia, Democràcia) i les seves formes degenerades (Tirania, Oligarquia, Demagògia).

7. Pensament hel·lenístic

Centrat en la felicitat individual, destaca tres corrents:

• Epicureisme: cerca del plaer (absència de dolor) i ataràxia.
• Estoïcisme: acceptació del destí i domini de les passions (destaquen Sèneca i Marc Aureli).
• Escepticisme: suspensió del judici (epoché) davant la impossibilitat de conèixer la veritat absoluta.