Llei universal segons Kant
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,19 KB
Etica
-L'home té una dimensió clarament moval perque és un esser lliure, per això establim el que es moralment correcte i el que no ho es. Entre els codis morals humans hi ha dos tipus; els deontologics, que explica que les accions es realitzen per ser “bones en elles mateixes”; no per aconseguir res més. I l'altre es el teologic, que son que les accions es realitzen per aconseguir una altre cosa.//-La bona voluntat es la bondat de la nostra disposició interna de la importancia del que volguem aconseguir. També es una orientació cap a l'acció, un valor absolut de la moralitat que explica que les accions que provenguin de la bona voluntat humana seran les mes adients. Aquesta bona voluntat actua pel deure que és l'obediencia a la llei;
El valor moral d'una acció realtizada per un esser dotat de llibertat, residirà sempre en que el principi determinat de l'acció sigui la llei.//El deure es l'obediencia a la llei universal, una llei que es la base de la moral kantiana, un principi independent de la independencia, per exemple ningú voldria que la gent digues mantides, robas...//-Els mandats etics es formulen amb els imperatius i n'hi ha de dos tipus; els hipotetics que estableixen l'acció adient per una situació concreta i els categorics que representen les accions sempre necessaries. Cal fer que la humanitat sigui “regne de fins”, l'home com a legislador de la voluntat sotmesa al deure. En aquest “regne” el que esta en joc és la dignitat humana i aquesta només s'aconsegueix amb l'autonomia. Existeixen tres postulats de la Raó practica, la llibertat, la inmortalitat de l'anima i l'existencia de Déu. La llibertat és la “ratio essendi” (la raó essencial) de la moral, la fa possible establint la moralitat perquè son lliures per triar. La adequació de la voluntat i la llei moral es un projecte infinit, que precissa d'una anima inmortal. L'existencia de Déu, és la garantia de la felicitat eterne, el Déu kantià simbolitza el bé suprem, no el podem coneixer de la mateixa manera que el món físic però simbolitza l'harmonia entre la racionalitat humana i la llei universal. Aquest postulats augmenten el nostre coneixement espiritual; així es com Kant fa una “ciencia moral” partint dels límits del coneixement humà.
Epist
Kant en la Crítica de la Raó Pura intenta crear una via alternativa a l'escepticisme i al dogmatismo. Kant sosté una teoria antiescéptica perquè ha vist que l'escepticisme impossibilita un coneixement universal i necessari, per tant impossibilita la ciència, la de Newton. Kant també presenta la impossibilitat de la metafísica com ciència, perquè exclou el coneixement sensible, i segons Kant no pot haver coneixement sense experiència. Però el seu punt de vista no és empirista ni racionalista, ni una síntesi d'ambdues.//La seva epistemologia és el criticismo transcendental, fa referència a tot el que té a veure amb el coneixement, tant dels objectes com de la manera de conèixer-los. El trascendentalismo és una concepció de la filosofia contemporània, això ve a dir que, la filosofia no es concep com una ciència, sinó com una actitud crític-racionalizadora del que desenvolupen altres ciències. La fi de la filosofia és investigar les condicions de possibilitat del coneixement, és a dir, quins són les possibilitats per a un coneixement universal i necessari.//La novetat de Kant no està en el problema del coneixement, sinó en la manera que es planteja, ja que considera que les condicions de possibilitat són lògic-formals, és a dir, que fa referència a un subjecte de coneixement transcendental. Però el problema kantià no és la possibilitat del coneixement, sinó esbrinar les condicions de possibilitat d'aquest coneixement, la relació que s'establix entre experiència, conocimieto i saber objectiu.//Kant assenyala que, tot coneixement comença amb l'experiència, però no per això tot ell procedeix de l'experiència. L'experiència és el punt de partida i la raó és la condició de possibilitat del coneixement. L'element racional del coneixement és l'apriorisme. Només hi ha un coneixement estricte (Newton), però hi ha tres elements possibles dintre del coneixement: element a priori, a priori pur i empíric.//L'element a priori és el qual proporciona als judicis la universalitat veritable o estricta, és a dir, que actua com el justificant d'un judici.
//Judicis sintètic a posteriori: són judicis que versen sobre el que procedeix dels sentits. La veritat d'aquests judicis s'establix per observació de l'experiència. Són judicis informatius (la pissarra és verda), perquè el predicat afirma una mica que no està contingut en el subjecte, per tant, no hi ha contradicció si neguem un predicat d'un judici d'aquest tipus.//- Judicis analític a priori: són completament independents de l'experiència. La seva predicat no proporciona cap informació, que no estigui dita ja en el subjecte. Així, si es nega el predicat d'un judici analític a priori, implica una contradicció.